Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes eliminats ,  19:12 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 86: Llínea 86:  
Marroc es va modernisar a finals del [[sigle VII]], en l'aplegada de l'[[islam]], que  produí la conversió de molts berebers i la formació d'estats com el ''[[Regne de Nekor]] ''. El país pronte pergué el control del distant [[Califat Abbasí]] de [[Bagdat]] baix el poder d'Idris I, fundador de la dels [[Idrissos]] l'any [[789]]. El Marroc es convertí en el centre d'aprenentage i la major potència regional.
 
Marroc es va modernisar a finals del [[sigle VII]], en l'aplegada de l'[[islam]], que  produí la conversió de molts berebers i la formació d'estats com el ''[[Regne de Nekor]] ''. El país pronte pergué el control del distant [[Califat Abbasí]] de [[Bagdat]] baix el poder d'Idris I, fundador de la dels [[Idrissos]] l'any [[789]]. El Marroc es convertí en el centre d'aprenentage i la major potència regional.
   −
El país conseguí el seu major poder quan una série de dinasties [[Ètnia bereber|berebers]] van reemplaçar als [[idrissos]] àraps. Primer els [[almoràvit]]s, després els [[almohade]]s, els que vorien Marroc després de governar gran part del noroest africà, aixina com grans territoris de la [[Península Ibèrica]] o [[Al-Àndalus]]. Chicotets estats de la regió, com [[Barghawata]] i Banu Isam, foren conquistats. L'imperi s'afonà a causa d'un llarc periodo de [[guerra civil|guerres civils]].
+
El país conseguí el seu major poder quan una série de dinasties [[Ètnia bereber|berebers]] van reemplaçar als [[idrissos]] àraps. Primer els [[almoràvit]]s, despuix els [[almohade]]s, els que vorien Marroc despuix de governar gran part del noroest africà, aixina com grans territoris de la [[Península Ibèrica]] o [[Al-Àndalus]]. Chicotets estats de la regió, com [[Barghawata]] i Banu Isam, foren conquistats. L'imperi s'afonà a causa d'un llarc periodo de [[guerra civil|guerres civils]].
    
=== Marroc 1666-1912 ===
 
=== Marroc 1666-1912 ===
Llínea 124: Llínea 124:  
Durant els últims anys de Mohammed V es creà un còdic de llibertats públiques (1958), va haver eleccions comunals (1960), es formà un govern de coalició nacional (1960), es  creà un banc popular els usuaris del qual són els accionistes i que finança chimes i vivendes (1960). L'Istiqlal patí una escissió en 1959 de la que naix l'Unió Nacional de Forces Populars ([[UNFP]]).
 
Durant els últims anys de Mohammed V es creà un còdic de llibertats públiques (1958), va haver eleccions comunals (1960), es formà un govern de coalició nacional (1960), es  creà un banc popular els usuaris del qual són els accionistes i que finança chimes i vivendes (1960). L'Istiqlal patí una escissió en 1959 de la que naix l'Unió Nacional de Forces Populars ([[UNFP]]).
   −
En [[1963]] esclatà una breu guerra fronterera entre Marroc i [[Algèria]] després del rebuig del president algerí [[ben Bella]] a les reivindicacions marroquines sobre territoris baix la sobirania del sultà de Marroc que havien sigut incorporats pel règim colonial francés a la seua llavors colònia, Algèria, ([[Béchar]] en [[1903]] i [[Tinduf]] en [[1934]]). El conflicte, desencadenat per Marroc, va rebre el nom de [[Guerra de les Arenes]].
+
En [[1963]] esclatà una breu guerra fronterera entre Marroc i [[Algèria]] despuix del rebuig del president algerí [[ben Bella]] a les reivindicacions marroquines sobre territoris baix la sobirania del sultà de Marroc que havien sigut incorporats pel règim colonial francés a la seua llavors colònia, Algèria, ([[Béchar]] en [[1903]] i [[Tinduf]] en [[1934]]). El conflicte, desencadenat per Marroc, va rebre el nom de [[Guerra de les Arenes]].
    
Durant els anys xixanta les terres pertanyents als colons europeus van passar als terratinents marroquins. També es fomentà l'escola, la formació professional i l' universitat. El [[7 de decembre]] de [[1962]] s'aprovà la Constitució.
 
Durant els anys xixanta les terres pertanyents als colons europeus van passar als terratinents marroquins. També es fomentà l'escola, la formació professional i l' universitat. El [[7 de decembre]] de [[1962]] s'aprovà la Constitució.
   −
Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fondo a [[Hassan II]] ([[1961]]–[[1999]]) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En [[1963 ]] dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos després hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a [[1996]] l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i [[1990]] la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre [[1965]] i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En [[1970]] s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en [[1972]], segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre [[1971]] i [[1973]] tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit.
+
Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fondo a [[Hassan II]] ([[1961]]–[[1999]]) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En [[1963 ]] dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos despuix hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a [[1996]] l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i [[1990]] la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre [[1965]] i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En [[1970]] s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en [[1972]], segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre [[1971]] i [[1973]] tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit.
    
El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]] ''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]].   
 
El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]] ''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]].   
Llínea 189: Llínea 189:  
== Economia ==
 
== Economia ==
   −
L'economia de Marroc en [[2006]]-[[2007]] donà un gran bot suponent un aument del huit per cent. Açò fon gràcies al gran bot que va donar en el sector servicis i l'aeronàutica junt en el mercat automovilístic el qual després de la firma de la fàbrica de [[Nissan]]-[[Renault]] es convertí en el primer país capaç de fabricar tal cantitat de coches en [[Àfrica]].
+
L'economia de Marroc en [[2006]]-[[2007]] donà un gran bot suponent un aument del huit per cent. Açò fon gràcies al gran bot que va donar en el sector servicis i l'aeronàutica junt en el mercat automovilístic el qual despuix de la firma de la fàbrica de [[Nissan]]-[[Renault]] es convertí en el primer país capaç de fabricar tal cantitat de coches en [[Àfrica]].
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==

Menú de navegació