Llínea 41: |
Llínea 41: |
| Durant la rebelió de [[Catalunya]] de [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Després de la rendició de Barcelona davant del rei [[Felip IV d'Espanya]] en [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa. | | Durant la rebelió de [[Catalunya]] de [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Després de la rendició de Barcelona davant del rei [[Felip IV d'Espanya]] en [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa. |
| | | |
− | En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[segle XIX]]. En [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del [[segle XIV]]. Les muralles son demolides a principis del [[segle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló. | + | En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc despuix de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[segle XIX]]. En [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del [[segle XIV]]. Les muralles son demolides a principis del [[segle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló. |
| | | |
| Després de la [[Guerra Civil]], Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans. | | Després de la [[Guerra Civil]], Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans. |
Llínea 48: |
Llínea 48: |
| | | |
| == Llengua == | | == Llengua == |
− | Se parla principalment el [[Llengua Francesa|francés]], després en menor mida també l'[[Llengua occitana|occità]] i el [[Llengua catalana|català]]. | + | Se parla principalment el [[Llengua Francesa|francés]], despuix en menor mida també l'[[Llengua occitana|occità]] i el [[Llengua catalana|català]]. |
| | | |
| [[Categoria: Municipis de França]] | | [[Categoria: Municipis de França]] |
| [[Categoria:Municipis de Languedoc-Roselló]] | | [[Categoria:Municipis de Languedoc-Roselló]] |
| [[Categoria:Municipis d'Hérault]] | | [[Categoria:Municipis d'Hérault]] |