Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes eliminats ,  18:49 30 abr 2015
m
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 42: Llínea 42:  
[[Image:Kiplingsindia.jpg|thumb|250px|Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia]]
 
[[Image:Kiplingsindia.jpg|thumb|250px|Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia]]
   −
Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com ''Lorne Lodge'' en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia ''Alguna cosa de mi mateix'', publicat després de la seua mort en [[1937]]. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de [[nadal]] en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste [[Edward Burne-Jones]], en sa casa «The Grange» en [[Fulham]], [[Londres]], que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de [[1877]], Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge.
+
Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com ''Lorne Lodge'' en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en [[Southsea]] ([[Portsmouth]]), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia ''Alguna cosa de mi mateix'', publicat despuix de la seua mort en [[1937]]. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de [[nadal]] en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste [[Edward Burne-Jones]], en sa casa «The Grange» en [[Fulham]], [[Londres]], que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de [[1877]], Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge.
    
En [[1878]], ingressà en l'United Service College, una escola de [[Devonshire]], creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, ''La llum que s'apaga'' ([[1891]]). Cap a el final de la seua estancia en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una [[beca]] en [[Oxford]], i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis;<ref name="Gilmour, David. 2002."/> per tant son pare li conseguí un ofici en [[Lahore]] (en l'actual [[Pakistan]]) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore<ref>[http://www.nca.edu.pk/ National College of Arts, Lahore]</ref> i guardia del [[Museu de Lahore]]. Kipling fon assistent editor d'un menut [[Periòdic (publicació)|periòdic]] local, ''La Gasseta Civil i Militar''. Se dirigí cap a l'Índia el [[2 de setembre]] de [[1882]] i aplegà a Bombai el [[20 d'octubre]] del mateix any.
 
En [[1878]], ingressà en l'United Service College, una escola de [[Devonshire]], creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, ''La llum que s'apaga'' ([[1891]]). Cap a el final de la seua estancia en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una [[beca]] en [[Oxford]], i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis;<ref name="Gilmour, David. 2002."/> per tant son pare li conseguí un ofici en [[Lahore]] (en l'actual [[Pakistan]]) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore<ref>[http://www.nca.edu.pk/ National College of Arts, Lahore]</ref> i guardia del [[Museu de Lahore]]. Kipling fon assistent editor d'un menut [[Periòdic (publicació)|periòdic]] local, ''La Gasseta Civil i Militar''. Se dirigí cap a l'Índia el [[2 de setembre]] de [[1882]] i aplegà a Bombai el [[20 d'octubre]] del mateix any.
Llínea 52: Llínea 52:  
Mentres tant, en l'estiu de [[1883]], per primera volta Kipling visità Simla (actual [[Shimla]]). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un [[Pintura al fresc|fresc]] en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de [[1885]] fins [[1888]]; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la ''Gasseta''.<ref name = Rutherford/>
 
Mentres tant, en l'estiu de [[1883]], per primera volta Kipling visità Simla (actual [[Shimla]]). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un [[Pintura al fresc|fresc]] en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de [[1885]] fins [[1888]]; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la ''Gasseta''.<ref name = Rutherford/>
   −
De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la ''Gasseta'' entre novembre de [[1886]] i el juny de [[1887]]. Una part important d'eixes històries foren incloses en ''Contes dels tossals'', la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en [[Calcuta]] en giner de [[1888]], un mes després de que complira els 22 anys. En novembre de 1887, fon transferit a un periòdic germà de la ''Gasseta'', pero més important: ''El Pioner'', en [[Allahabad]], en les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh|Provincies Unides]]. Pero les seues ansies per escriure no foren asseciades i creixien freneticament, i durant el següent any publicà sis coleccions d'històries curtes: ''Tres soldats'', ''L'història de Gadbys'', ''En blanc i negre'','' Baix el Deodar'', ''El fantasma Jinrikisha'', i ''Wee Willie Winkie'', en un total de 41 contes. Ademés, com [[corresponsal]] de ''El Pioner'' en la regió occidental de [[Rajputana]], escrigué molts bosquejos que més tart foren arreplegats en ''Letters of Marque'' i publicats en ''D'un mar a atre''.<ref name = Rutherford/>
+
De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la ''Gasseta'' entre novembre de [[1886]] i el juny de [[1887]]. Una part important d'eixes històries foren incloses en ''Contes dels tossals'', la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en [[Calcuta]] en giner de [[1888]], un mes despuix de que complira els 22 anys. En novembre de 1887, fon transferit a un periòdic germà de la ''Gasseta'', pero més important: ''El Pioner'', en [[Allahabad]], en les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh|Provincies Unides]]. Pero les seues ansies per escriure no foren asseciades i creixien freneticament, i durant el següent any publicà sis coleccions d'històries curtes: ''Tres soldats'', ''L'història de Gadbys'', ''En blanc i negre'','' Baix el Deodar'', ''El fantasma Jinrikisha'', i ''Wee Willie Winkie'', en un total de 41 contes. Ademés, com [[corresponsal]] de ''El Pioner'' en la regió occidental de [[Rajputana]], escrigué molts bosquejos que més tart foren arreplegats en ''Letters of Marque'' i publicats en ''D'un mar a atre''.<ref name = Rutherford/>
 
[[Image:Kipling soldiers three.gif|thumb|150px|Portada de ''Tres soldats'']]
 
[[Image:Kipling soldiers three.gif|thumb|150px|Portada de ''Tres soldats'']]
   Llínea 59: Llínea 59:  
El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses.
 
El [[9 de març]] de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a [[San Francisco (Califòrnia)|San Francisco]] via [[Yangon]], [[Singapur]], [[Hong Kong]] i [[Japó]]. Viajà als [[Estats Units]] escrivint artículs per a ''El Pioner'', que també foren arreplegats en ''D'un mar a atre''. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en [[1890]] era considerat com una notabilitat en les lletres angleses.
   −
Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], després cap a l'est a [[Omaha (Nebraska)|Omaha]], [[Nebraska]] i [[Chicago]], [[Illinois]]; després se quedà un temps en [[Iindian Village]], en el riu [[Monongahela]]; i finalment fon a [[Elmira]], en [[Nova York]], a on trobà a [[Mark Twain]], en acabar lo qual creuà el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a [[Liverpool]] en octubre de 1889. Després d'aixo, debutà en el mon lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.<ref name = Rutherford/>
+
Escomençà el seu viage per [[Amèrica]] en San Francisco, en acabar fon al nort de [[Portland (Oregon)|Portland]] ([[Oregon]]), també estigué en [[Seattle]], [[Washington (estat)|Washington]]; tornà a [[Estats Units]] i visità el [[Parc nacional de Yellowstone]]; baixà a [[Salt Lake City]], despuix cap a l'est a [[Omaha (Nebraska)|Omaha]], [[Nebraska]] i [[Chicago]], [[Illinois]]; despuix se quedà un temps en [[Iindian Village]], en el riu [[Monongahela]]; i finalment fon a [[Elmira]], en [[Nova York]], a on trobà a [[Mark Twain]], en acabar lo qual creuà el [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a [[Liverpool]] en octubre de 1889. Després d'aixo, debutà en el mon lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.<ref name = Rutherford/>
    
=== Carrera com escritor ===
 
=== Carrera com escritor ===
Llínea 98: Llínea 98:     
En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre cridat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.
 
En [[1909]], escriu ''Accions i reaccions''; en [[1910]] ''Rewards and Fairies'' (''Donyets i fades'') que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre cridat ''La sentinela del port'', que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena.
En els inicis de la primera década del [[segle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i després a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.
+
En els inicis de la primera década del [[segle XX]], Kipling alertà, primer al seu rei, [[Jordi V]], i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.
 
[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de septiembre de 1926)]]
 
[[Image:Kipling TIME cover 19260927.jpg|thumb|250px|Kipling en la portada de la revista ''[[Time]] '' (27 de septiembre de 1926)]]
  

Menú de navegació