4871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 26:
Llínea 26: − +
Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
== Història ==
== Història ==
L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus [[germànics|germàniques]] ([[anglesos]], [[sets]] i [[saxons]]) que es van establir a [[Anglaterra]] al segle V. L'[[anglés antic]] parlat en aquella época és la base de l'[[anglés modern]]. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del [[francés]], després de l'[[invasió normanda]] el [[1066]]. L'[[anglés mijà]] (''Middle English'') va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'orige [[llatí]]. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple ''come'' o ''arrive'' (arribar), ''sight'' o ''vision'' (visió), ''freedom'' o ''liberty'' (llibertat). L'anglés modern (''Modern English'') va començar a l'época de [[William Shakespeare|Shakespeare]].
L'anglés prové de la llengua parlada per les tribus [[germànics|germàniques]] ([[anglesos]], [[sets]] i [[saxons]]) que es van establir a [[Anglaterra]] al segle V. L'[[anglés antic]] parlat en aquella época és la base de l'[[anglés modern]]. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del [[francés]], despuix de l'[[invasió normanda]] el [[1066]]. L'[[anglés mijà]] (''Middle English'') va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'orige [[llatí]]. Hi ha un gran número de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per eixemple ''come'' o ''arrive'' (arribar), ''sight'' o ''vision'' (visió), ''freedom'' o ''liberty'' (llibertat). L'anglés modern (''Modern English'') va començar a l'época de [[William Shakespeare|Shakespeare]].
L'us de l'anglés es va anar escampant a lo llarc de la [[Gran Bretanya]], i més tart per les colònies de l'[[imperi Britànic]]. El número estimat de parlants natius l'any [[2002]] és de 402.000.000. El potencial [[Economia|econòmic]], [[política|polític]], [[Ciència|científic]] i [[cultura]]l dels [[Estats Units d'Amèrica]] i el [[Regne Unit]] en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
L'us de l'anglés es va anar escampant a lo llarc de la [[Gran Bretanya]], i més tart per les colònies de l'[[imperi Britànic]]. El número estimat de parlants natius l'any [[2002]] és de 402.000.000. El potencial [[Economia|econòmic]], [[política|polític]], [[Ciència|científic]] i [[cultura]]l dels [[Estats Units d'Amèrica]] i el [[Regne Unit]] en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.