Canvis

'''Pego''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], en la subcomarca de [[Les Valls de Pego]], dins de [[La Marina Alta]], de 11.133 habitants (INE 2009).  

'''Pego''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], en la subcomarca de [[Les Valls de Pego]], dins de [[La Marina Alta]], de 11.133 habitants (INE 2009).  

Ha segut històricament centre de la vall que porta el seu nom aixina com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei [[Pere III]] d'Aragó va crear la baronia de Pego ([[1262]]) i la repoblà en colons barcelonins segons documentació de l'época. Ha segut cap de partit judicial i ha pertanygut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins al [[1707]] i després a la de [[Dénia]] fins a [[1833]] any en que passà a pertànyer a la [província d'Alacant]. L'àrea comercial a on s'inclou és la de [[Gandia]] mantenint un mercat propi molt important.

Ha segut històricament centre de la vall que porta el seu nom aixina com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei [[Pere III]] d'Aragó va crear la baronia de Pego ([[1262]]) i la repoblà en colons barcelonins segons documentació de l'época. Ha segut cap de partit judicial i ha pertanygut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins al [[1707]] i despuix a la de [[Dénia]] fins a [[1833]] any en que passà a pertànyer a la [província d'Alacant]. L'àrea comercial a on s'inclou és la de [[Gandia]] mantenint un mercat propi molt important.

==Geografia==

==Geografia==

   

   

Les montanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dona orige al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els servix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes de la Comunitat Valenciana, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Fon molt destacat el cultiu de l'arròs bombó durant el [[segle XX]].

Les montanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dona orige al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els servix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes de la Comunitat Valenciana, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Fon molt destacat el cultiu de l'arròs bombó durant el [[segle XX]].

S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent després la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.

S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.

El terme municipal de Pego llimita en els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (Safor)|Oliva]].

El terme municipal de Pego llimita en els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (Safor)|Oliva]].

En l'época [[musulmana]] es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra]] ''', jaciment per excelència del periodo a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del periodo va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conquistador]]. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall.

En l'época [[musulmana]] es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra]] ''', jaciment per excelència del periodo a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del periodo va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conquistador]]. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall.

En la conquista cristiana de [[Jaume el Conquistador]], la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nort, encara que també s'han trobat rests més antics dins del caixco urbà. Ara la població tendix a concentrar-se en la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conquistador dòna el castell de Pego a Arnau de Romaní ([[1258]]). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego ([[1262]]) i la repobla en colons barcelonins. Fins a l'any [[1300]] estigué incorporat al Patrimoni Real i després passa a poder de senyors feudals, Donya Constança ([[1300]]-[[1307]]), Donya Blanca d'Aragó ([[1307]]-[[1310]]), la Corona (1310-[[1322]]), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-[[1409]]), Francesc Gilabert de Centelles ([[segle XV]]), i finalment els Ducs de Gandia (mitat del [[segle XVI]]).

En la conquista cristiana de [[Jaume el Conquistador]], la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nort, encara que també s'han trobat rests més antics dins del caixco urbà. Ara la població tendix a concentrar-se en la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conquistador dòna el castell de Pego a Arnau de Romaní ([[1258]]). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego ([[1262]]) i la repobla en colons barcelonins. Fins a l'any [[1300]] estigué incorporat al Patrimoni Real i despuix passa a poder de senyors feudals, Donya Constança ([[1300]]-[[1307]]), Donya Blanca d'Aragó ([[1307]]-[[1310]]), la Corona (1310-[[1322]]), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-[[1409]]), Francesc Gilabert de Centelles ([[segle XV]]), i finalment els Ducs de Gandia (mitat del [[segle XVI]]).

L’[[expulsió dels moriscs]] (1609), significà una despoblació de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El [[segle XVII]] va vore també moviments populars com la segona Germania ([[1693]]) que Pego va viure intensament.

L’[[expulsió dels moriscs]] (1609), significà una despoblació de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El [[segle XVII]] va vore també moviments populars com la segona Germania ([[1693]]) que Pego va viure intensament.

*'''Casc Antic'''. Es pot observar el seu traçat medieval i els restos de la muralla.

*'''Casc Antic'''. Es pot observar el seu traçat medieval i els restos de la muralla.

*'''[[Església Archiprestal de l'Assunció de Ntra. Sra.]] '''. D'estil renaixentista, construïda en el [[segle XVI]] sobre les ruïnes d'atra església més chicoteta, realisada també sobre els rests de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del [[segle XV]], la doble Verònica, del [[segle XIV]], la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sacristia, l'image del Santíssim Crist de la Providència, aixina com numeroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, aixina com totes les pintures de l'església són del valencià R. Cardells i són de després de la Guerra Civil, pintades cap a [[1950]]. També cal destacar la conservació completa de l'archiu parroquial, que es conserva des del segle XIV.

*'''[[Església Archiprestal de l'Assunció de Ntra. Sra.]] '''. D'estil renaixentista, construïda en el [[segle XVI]] sobre les ruïnes d'atra església més chicoteta, realisada també sobre els rests de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del [[segle XV]], la doble Verònica, del [[segle XIV]], la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sacristia, l'image del Santíssim Crist de la Providència, aixina com numeroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, aixina com totes les pintures de l'església són del valencià R. Cardells i són de despuix de la Guerra Civil, pintades cap a [[1950]]. També cal destacar la conservació completa de l'archiu parroquial, que es conserva des del segle XIV.

L'actual rector-archipreste és el '''Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías''' (2008)

L'actual rector-archipreste és el '''Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías''' (2008)

*'''''Les covetes'''''.

*'''''Les covetes'''''.

*'''[[Ambra|Castell d'Ambra]] '''. És un de tants castells islàmics del territori valencià que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que van ser objecte de transformació i destrucció després de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els segles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis de el [[segle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per [[Al-Azraq]].

*'''[[Ambra|Castell d'Ambra]] '''. És un de tants castells islàmics del territori valencià que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que van ser objecte de transformació i destrucció despuix de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els segles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis de el [[segle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per [[Al-Azraq]].

*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del [[Mediterrani]] i l'abundància d'[[aigua]]. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la ''Montanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.

*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del [[Mediterrani]] i l'abundància d'[[aigua]]. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la ''Montanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.

=== Muralles i castells de Pego ===

=== Muralles i castells de Pego ===

L'orige de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià medieval coneixent-se numeroses referències textuals a la creació de la vila i a les seues muralles que no es trobaven acabades a principis del [[segle XIV]]. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ya que només es coneixen arqueològicament rests del cementeri islàmic extramurs -Actual Carrer Major. El recint posseïa fins a 16 torres. Tot este nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc després. Els rests actuals consistixen de diversos llenços, incorporats sempre a atres construccions. Destaca el nomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obri en el número 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles de lo que va ser la torre anexa quadrada que defenia l'entrada.

L'orige de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià medieval coneixent-se numeroses referències textuals a la creació de la vila i a les seues muralles que no es trobaven acabades a principis del [[segle XIV]]. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ya que només es coneixen arqueològicament rests del cementeri islàmic extramurs -Actual Carrer Major. El recint posseïa fins a 16 torres. Tot este nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc despuix. Els rests actuals consistixen de diversos llenços, incorporats sempre a atres construccions. Destaca el nomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obri en el número 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles de lo que va ser la torre anexa quadrada que defenia l'entrada.

El ''Castell d'Ambra'' es troba sobre un pujol al sur de la població, seguint la carretera comarcal 3318 en direcció a [[La Vall d'Ebo]]. El seu orige és musulmà i va ser una important fortalea que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pertànyer, com el rest del territori, a [[Al-Azraq]], el qual el va perdre després de la seua revolta. Posteriorment la seua propietat seguiria paralela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ruïnes, s'aprecia gran part del seu recint amurallat, destacant les sòlides terrases quadrades dels seus cantons, que són els que millor s'han conservat.

El ''Castell d'Ambra'' es troba sobre un pujol al sur de la població, seguint la carretera comarcal 3318 en direcció a [[La Vall d'Ebo]]. El seu orige és musulmà i va ser una important fortalea que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pertànyer, com el rest del territori, a [[Al-Azraq]], el qual el va perdre despuix de la seua revolta. Posteriorment la seua propietat seguiria paralela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ruïnes, s'aprecia gran part del seu recint amurallat, destacant les sòlides terrases quadrades dels seus cantons, que són els que millor s'han conservat.

Existixen referències documentals d'atres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides a on es trobaven. Encara que es coneix la seua ubicació aproximada, no s'han trobat rests significatius dels mateixos.

Existixen referències documentals d'atres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides a on es trobaven. Encara que es coneix la seua ubicació aproximada, no s'han trobat rests significatius dels mateixos.

*'''[[Semana Santa]] '''. En l'actualitat la Semana Santa es compon de nou passos o imàgens, que per orde són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, [[Ecce homo]], Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Nazaré, Verònica, i Crist de la Providència.  

*'''[[Semana Santa]] '''. En l'actualitat la Semana Santa es compon de nou passos o imàgens, que per orde són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, [[Ecce homo]], Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Nazaré, Verònica, i Crist de la Providència.  

*'''[[Fira y Festes en Honor al Santíssim Ecce-Homo]] '''. És la festa gran per excelència, se celebra entorn al dimecres després de l'últim dumenge de juny en honor a la preciosissima Sanc de Crist, que es patrona de la població baix l'advocació del Santíssim Ecce-Homo des temps immemorial.

*'''[[Fira y Festes en Honor al Santíssim Ecce-Homo]] '''. És la festa gran per excelència, se celebra entorn al dimecres despuix de l'últim dumenge de juny en honor a la preciosissima Sanc de Crist, que es patrona de la població baix l'advocació del Santíssim Ecce-Homo des temps immemorial.

Des de [[1969]] es celebren en desfilades de [[Moros i Cristians]], en 13 filaes, de les quals 7 són cristianes i 6 mores.

Des de [[1969]] es celebren en desfilades de [[Moros i Cristians]], en 13 filaes, de les quals 7 són cristianes i 6 mores.