| '''Faraó''' (del [[llatí]] ''Pharao'')<ref>{{DGLV|Faraó}}</ref> és la denominació bíblica (en [[hebreu]]: פרעה; en [[grec]]: φαραώ) donada al rei de l'[[Antic Egipte]]. Per a els antics egipcis el primer faraó fon [[Narmer]], denominat Menas per [[Manetó]], qui governà cap al any 3050 a. C. L'ultim faraó fon una dona: [[Cleopatra VII]], d'ascendencia helènica, que regnà de l'any 51 al 30 a. C. | | '''Faraó''' (del [[llatí]] ''Pharao'')<ref>{{DGLV|Faraó}}</ref> és la denominació bíblica (en [[hebreu]]: פרעה; en [[grec]]: φαραώ) donada al rei de l'[[Antic Egipte]]. Per a els antics egipcis el primer faraó fon [[Narmer]], denominat Menas per [[Manetó]], qui governà cap al any 3050 a. C. L'ultim faraó fon una dona: [[Cleopatra VII]], d'ascendencia helènica, que regnà de l'any 51 al 30 a. C. |
− | No obstant, el títul de "faraó", en el seu terme egipci ''pr'' ˤ3, "casa gran", soles deuria utilisar-se en puritat, quan [[Egipte]] aplegà a ser-ho de veritat, estenent el seu poder més allà del seu territori original, que se produí solament a partir de l'[[Imperi Nou]], més especificament, a amijanats de la [[Dinastia XVIII]], després del regnat d'[[Hatshepsut]].<ref>Dodson, Aidan i Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3</ref> | + | No obstant, el títul de "faraó", en el seu terme egipci ''pr'' ˤ3, "casa gran", soles deuria utilisar-se en puritat, quan [[Egipte]] aplegà a ser-ho de veritat, estenent el seu poder més allà del seu territori original, que se produí solament a partir de l'[[Imperi Nou]], més especificament, a amijanats de la [[Dinastia XVIII]], despuix del regnat d'[[Hatshepsut]].<ref>Dodson, Aidan i Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3</ref> |
− | Els faraons foren considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu [[Horus]]. A partir de la [[dinastia V]] també eren «fills del deu [[Ra]]». Normalment no foren deïficats en vida. Era després de la seua mort quan el faraó se fusionava en la deïtat [[Osiris]] i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples. | + | Els faraons foren considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu [[Horus]]. A partir de la [[dinastia V]] també eren «fills del deu [[Ra]]». Normalment no foren deïficats en vida. Era despuix de la seua mort quan el faraó se fusionava en la deïtat [[Osiris]] i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples. |