Canvis

Mislata no és un municipi massa ric en quant a monuments o llocs d'interés se referix. Els més interessants i en una òptima conservació per a poder ser visitats son:

Mislata no és un municipi massa ric en quant a monuments o llocs d'interés se referix. Els més interessants i en una òptima conservació per a poder ser visitats son:

=== Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels ===

=== Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels ===

Fon construïda al voltant de [[1704]] i inaugurada en [[1755]]. És un temple de frontera senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La frontera i el campanar se restauraren en [[1978]]. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar a l'original desaparegut en [[1936]] que era de fusta, realisat per l'arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys després se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín.  

Fon construïda al voltant de [[1704]] i inaugurada en [[1755]]. És un temple de frontera senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La frontera i el campanar se restauraren en [[1978]]. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar a l'original desaparegut en [[1936]] que era de fusta, realisat per l'arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys despuix se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín.  

Cap destacar el bell sò que emeten les cinc campanes en que conta la torre campanar. La de menor tamany se troba en l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior; és anterior a 1936. La segona en tamany, colocada en el buit cara al convent, se fundí en [[1970]]. La tercera, situada en el lloc cara l'Ajuntament, va fondre's en [[1798]]. La quarta està en el lloc cara al Carrer Major, i no té data de fonament, pero és similar a l'anterior en tamany i inscripcions, per lo que se supon que és de la mateixa época. Per últim, la de major tamany està instalada en el lloc cara a la plaça; va fondre's en [[1942]] i té unes dimensions de 113cm d'alt en les anelles i 114cm de diàmetro, en un pes estimat de 835kg.

Cap destacar el bell sò que emeten les cinc campanes en que conta la torre campanar. La de menor tamany se troba en l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior; és anterior a 1936. La segona en tamany, colocada en el buit cara al convent, se fundí en [[1970]]. La tercera, situada en el lloc cara l'Ajuntament, va fondre's en [[1798]]. La quarta està en el lloc cara al Carrer Major, i no té data de fonament, pero és similar a l'anterior en tamany i inscripcions, per lo que se supon que és de la mateixa época. Per últim, la de major tamany està instalada en el lloc cara a la plaça; va fondre's en [[1942]] i té unes dimensions de 113cm d'alt en les anelles i 114cm de diàmetro, en un pes estimat de 835kg.

{{Cita|Segons un artícul publicat per [[Salvador Carreres Zacarés]] en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.

{{Cita|Segons un artícul publicat per [[Salvador Carreres Zacarés]] en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.

''La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'[[abril]] de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys després, el [[28 de març]] de [[1432]] fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..''

''La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'[[abril]] de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys despuix, el [[28 de març]] de [[1432]] fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..''

I més avant continua escrivint:

I més avant continua escrivint:

== Social ==

== Social ==

En la primera llegislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà l''''Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques''', una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en [[discapacitat]]. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa ''Mislata Sense Barreres'', per a tractar de forma metòdica l'accessibilitat total en el municipi.

En la primera llegislatura, despuix de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà l''''Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques''', una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en [[discapacitat]]. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa ''Mislata Sense Barreres'', per a tractar de forma metòdica l'accessibilitat total en el municipi.

== Festes locals ==

== Festes locals ==