Canvis

L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[segle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[segle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans després de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]])  va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prusia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]] '', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans despuix de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]])  va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prusia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

=== Restauració i revolució (1814-1871) ===

=== Restauració i revolució (1814-1871) ===

Després d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busca per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble i la [[corona]].

Després d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics estats que el componien, una dispar busca per crear un [[estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es va debatre entre la creació d'una «gran Alemanya», que incloguera els territoris germanòfons [[Àustria|austríacs]] o una «chicoteta Alemanya», formada exclusivament per atres estats. A esta disjuntiva es va sumar la qüestió institucional sobre el repartiment del poder entre el poble i la [[corona]].

La qüestió es va plantejar de manera concreta després de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi Francés]]. [[Napoleó]],l'[[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet d'acabar en la dominació estrangera no els reporta als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Fráncfort del Meno]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va estallar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Fráncfort|primer Parlament lliurement elegit]], en [[Fráncfort del Meno]], va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un estat nacional [[Pangermanisme|pangermànic]], en l'inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «chicoteta Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prussia]].

=== Alemanya Nazi (1933–1945) ===

=== Alemanya Nazi (1933–1945) ===

[[Image:Reichsparteitagnov1935.jpg|thumb|Hitler inspecciona una desfilada de les [[Sturmabteilung|tropes SA]] (1935).]]

[[Image:Reichsparteitagnov1935.jpg|thumb|Hitler inspecciona una desfilada de les [[Sturmabteilung|tropes SA]] (1935).]]

[[Image:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|right|La [[Potsdamer Platz]] després de la [[Batalla de Berlin]] en 1945.]]

[[Image:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|right|La [[Potsdamer Platz]] despuix de la [[Batalla de Berlin]] en 1945.]]

{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}

{{AP|Alemanya Nazi|AP2=Segona Guerra Mundial}}

En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, aixina que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren [[Suècia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[San Marí]], [[El Vaticà]] i [[Turquia]]. En l'estiu de [[1941]] un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'[[Unió Soviètica]], trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a [[Moscou]] i l'atre a [[Ucrània]] i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats  en ingents tropes de [[Finlàndia]], [[Bulgària]], [[Itàlia]], [[Romania]] i [[Hongria]] entre atres.  Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en [[1941]] demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i [[1942]] (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), aixina com l'ingrés dels Estats Units (en [[decembre]] de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el [[8 de maig]] de [[1945]].

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, aixina que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren [[Suècia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[San Marí]], [[El Vaticà]] i [[Turquia]]. En l'estiu de [[1941]] un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'[[Unió Soviètica]], trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a [[Moscou]] i l'atre a [[Ucrània]] i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats  en ingents tropes de [[Finlàndia]], [[Bulgària]], [[Itàlia]], [[Romania]] i [[Hongria]] entre atres.  Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en [[1941]] demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i [[1942]] (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), aixina com l'ingrés dels Estats Units (en [[decembre]] de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren despuix de la capitulació del règim nazi el [[8 de maig]] de [[1945]].

En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varis sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasons]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi son responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.

En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varis sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasons]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi son responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.

{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}

{{AP|Història d'Alemanya des de 1945}}

Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans després la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], després d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].

Alemanya pergué part considerable del seu territori, que ademés [[zones d'ocupació aliada en Alemanya|va ser ocupat i dividit entre els aliats]] durant més de 45 anys. S'estima que entre 12 i 14 millons d'[[Expulsió d'alemans despuix la Segona Guerra Mundial|alemans ètnics i els seus descendents foren desplaçats]] de les antigues possessions de l'Imperi.<ref>{{Cita web| url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_4788000/4788715.stm | título = Exhibició en Berlin reobri ferides | any = 2006 | obra = BBC 13.08.2006 | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = espanyol}}</ref> En [[1949]], despuix d'aprovar-se en l'oest una [[Constitució de Alemanya|nova Constitució]], es crea la [[República Federal d'Alemanya]] (RFA), que al cap de pocs anys recobraria part de la seua sobirania, incloent la capacitat de mantindre un [[eixèrcit]], i passaria a integrar-se, en occident, com membre de les [[Comunitats Europees]] i de l'[[OTAN]]. Per la seua part, la [[República Democràtica Alemanya]] (constituïda en 1949 com resposta a la fundació de la RFA) entraria des de un primer moment a formar part del [[Pacte de Varsòvia]] i el [[bloc soviètic]].

D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]].

D'esta forma, encarnà la situació que se vivia a nivell mundial en el marc de la [[Guerra Gelada]]. [[Berlin]], l'antiga capital imperial, va ser dividida en dos blocs. La [[Berlin Est|part oriental]] de la ciutat, baix control comuniste, construïx un [[Mur de Berlin|mur]] per a evitar el contacte i la fugida de la seua població cap a la [[Berlin Occidental|part occidental]], fenomen que s'havia intensificat a lo llarc de la década dels [[anys 50]], com conseqüència del [[Milacre econòmic alemà]].

La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents anti-fascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «NOSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofòbia, la malaltia alemana], Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref>

La tíbia persecució dels criminals del Regim nazi provoca el rebuig, per part de les noves generacions de la RFA, lo que contribuí a l'esclafit de les protestes de [[1968]]. La RDA, en cambi, es veïa a sí mateixa com un nou estat, creat pels combatents anti-fascistes i de ningú modo associat al regim nazi. Per esta raó, i per temor a desencadenar discussions polítiques durant que posaren en perill la supremacia del partit únic, no se dugué a cap una reflexió amplia sobre lo succeït en la guerra. Esta falta d'autocrítica ha determinat que la majoria dels actes de [[xenofòbia]] en l'actualitat ocorren en la ex-RDA.<ref>[http://www.elmundo.es/1999/11/09/documents/09N0134.html «NOSTALGIA»], Diari El Mundo, Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref><ref>[http://www.radiolaprimerisima.com/articulos/1555 Xenofòbia, la malaltia alemana], Consultat el [[25 de setembre]] de [[2008]]</ref>

[[Image:Adlon-im-bau.jpg|thumb|right|[[Remodelació de Berlin]], després de la reunificació.]]

[[Image:Adlon-im-bau.jpg|thumb|right|[[Remodelació de Berlin]], despuix de la reunificació.]]

Després  d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].

Després  d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].

L'Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[segle XIX]]: el [[sufragi universal]] i l'estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de l'Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques de Alemanya Oriental en la garantia per part de l'OTAN de no situar forces en l'est de l'Alemanya unificada.

L'Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[segle XIX]]: el [[sufragi universal]] i l'estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de l'Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques de Alemanya Oriental en la garantia per part de l'OTAN de no situar forces en l'est de l'Alemanya unificada.

Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne ([[1886]]-[[1963]]) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemana després la [[Territori imperial de Alsacia i Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en [[1871]], estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanes|abdós països]], França i Alemanya, es consideren el motor de les [[Cronologia de l'Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a l'actual [[Història de l'Unió Europea|Unió Europea]].

Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne ([[1886]]-[[1963]]) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemana despuix la [[Territori imperial de Alsacia i Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en [[1871]], estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanes|abdós països]], França i Alemanya, es consideren el motor de les [[Cronologia de l'Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a l'actual [[Història de l'Unió Europea|Unió Europea]].

== Govern ==

== Govern ==

[[Image:Horst Köhler.jpg|thumb|[[Horst Köhler]], [[President d'Alemanya]].]]

[[Image:Horst Köhler.jpg|thumb|[[Horst Köhler]], [[President d'Alemanya]].]]

És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemà opera baix un marc establit en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]] '' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituït per una constitució adequada una vegada que Alemanya fon reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'abdós càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor després de la reunificació alemana en [[1990]], encara que en algunes modificacions.

És una [[república federal]], [[Democràcia representativa|democràtica, representativa]] i [[Parlamentarisme|parlamentaria]]. El sistema polític alemà opera baix un marc establit en el [[Constitució|document constitucional]] de [[1949]] conegut com la ''[[Grundgesetz]] '' (Llei Fonamental). Al nomenar el document Grundgesetz, en lloc de [[Verfassung]] (constitució), els autors expressaren l'intenció de que seria substituït per una constitució adequada una vegada que Alemanya fon reunificada com un estat. Les esmenes a la Grundgesetz generalment requerien una majoria de dos tercies d'abdós càmares del [[parlament]]; els artículs que garantisen els drets fonamentals, la separació de poders, la estructura federal, i el dret de resistir als intents de derrocar la constitució son vàlits en perpetuïtat i no poden ser modificats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Artícul 79 of the Grundgesetz] (German) Bundesministerium der Justiz. Retrieved 2008, 12-07.</ref> A pesar de l'intenció inicial, la Grundgesetz seguix en vigor despuix de la reunificació alemana en [[1990]], encara que en algunes modificacions.

El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost per el [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i son membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.

El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost per el [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i son membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.

Des de [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per l'[[Unió Demócrata Cristiana]] i el [[Partit Social-demócrata d'Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tingut membres en el Bundestag des de 1949) i l'[[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han eixercit també un paper important.<ref>[http://countrystudies.us/germany/159.htm Christian Democratic Union/Christian Social] Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.</ref>

Des de [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per l'[[Unió Demócrata Cristiana]] i el [[Partit Social-demócrata d'Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tingut membres en el Bundestag des de 1949) i l'[[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han eixercit també un paper important.<ref>[http://countrystudies.us/germany/159.htm Christian Democratic Union/Christian Social] Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.</ref>

El [[Cap d'Estat]] alemà és el ''[[Bundespräsident]] '' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]] '' (convenció federal), una [[institució]] integrada pels membres del Bundestag i un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemà més alt en l'orde de precedència és el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit per el Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern és el [[Canceller]], que es designat pel Bundespräsident després d'haver segut elegit pel Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança per part del Bundestag, on simultàneament s'elegix a un successor.

El [[Cap d'Estat]] alemà és el ''[[Bundespräsident]] '' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]] '' (convenció federal), una [[institució]] integrada pels membres del Bundestag i un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemà més alt en l'orde de precedència és el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit per el Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern és el [[Canceller]], que es designat pel Bundespräsident despuix d'haver segut elegit pel Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança per part del Bundestag, on simultàneament s'elegix a un successor.

=== Estats ===

=== Estats ===

[[Image:Gm-map-es.png|thumb|right|<center>Principals ciutats d'Alemanya.</center>]]

[[Image:Gm-map-es.png|thumb|right|<center>Principals ciutats d'Alemanya.</center>]]

Te la segona població més gran en [[Europa]] (després de la Rússia europea) i el sèptim país més gran. El seu territori compren 357.021 km², que consta de 349.223 km² de terreny i 7.798 km² d'[[aigua]]. Entenent-se des dels alts pics dels [[Alps]] (punt més alt: el [[Zugspitze]] a 2.962&nbsp;[[metro|m]] d'altura) en el sur a les [[coste]]s dels [[mar]]s [[mar Bàltic|Bàltic]] i del [[mar del Nort|Nort]]. En el centre del país es troben les terres altes forestals i al suroest la [[Selva Negra]]. No posseïx territoris d'[[ultramar]].

Te la segona població més gran en [[Europa]] (despuix de la Rússia europea) i el sèptim país més gran. El seu territori compren 357.021 km², que consta de 349.223 km² de terreny i 7.798 km² d'[[aigua]]. Entenent-se des dels alts pics dels [[Alps]] (punt més alt: el [[Zugspitze]] a 2.962&nbsp;[[metro|m]] d'altura) en el sur a les [[coste]]s dels [[mar]]s [[mar Bàltic|Bàltic]] i del [[mar del Nort|Nort]]. En el centre del país es troben les terres altes forestals i al suroest la [[Selva Negra]]. No posseïx territoris d'[[ultramar]].

Alguns dels seus [[riu]]s més importants son el [[Riu Rin|Rin]], el [[Riu Elba|Elba]], el [[Riu Danubi|Danubi]] i el [[riu Meno|Meno]]. Entre els [[llac]]s destaquen el de [[Llac de Constança|Constança]] i el [[Llagc de Müritz|Müritz]].

Alguns dels seus [[riu]]s més importants son el [[Riu Rin|Rin]], el [[Riu Elba|Elba]], el [[Riu Danubi|Danubi]] i el [[riu Meno|Meno]]. Entre els [[llac]]s destaquen el de [[Llac de Constança|Constança]] i el [[Llagc de Müritz|Müritz]].

[[Image:Siegel-uni-heidelberg.png|thumb|right|[[Universitat de Heidelberg]], la més antiga d'Alemanya.]]

[[Image:Siegel-uni-heidelberg.png|thumb|right|[[Universitat de Heidelberg]], la més antiga d'Alemanya.]]

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern només te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, després, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177&nbsp;KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

La responsabilitat de la supervisió educativa recau principalment en els estats federals a títul individual, mentres que el govern només te un paper secundari. El [[jardí d'infància]] és de caràcter opcional, i impartix educació per a tots els chiquets entre tres i sis anys, despuix, l'escolarisació es obligatòria per lo menys durant deu anys.<ref name="ED">{{PDFlink|[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Germany.pdf COUNTRY PROFILE: GERMANY]|177&nbsp;KB}} U.S. Library of Congress. Dec. 2005. Retrieved 2006, 12-04.</ref> L'[[educació primària]] sol durar quatre anys i les escoles públiques no estan estratificats en esta etapa. En contrast, l'[[educació secundaria]] inclou quatre tipos d'escoles sobre la base de la capacitat del alumne segon lo determinat per les recomanacions del [[professor]]at: el [[Gymnasium]], que inclou la majoria de chiquets més inteligents, prepara als estudiants per als estudis [[Universitat|universitaris]] i l'assistència dura huit o nou anys, depenent de l'estat; el [[Realschule]] te una gama més ampla d'especial interés per a estudiants intermijos i dura sis anys; el [[Hauptschule]] prepara alumnes per a l'[[ensenyança professional]], i el [[Gesamtschule]] combina els tres enfoques.<ref name="ED"/>

L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una serie de països socis. En [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

L'[[Informe PISA]], evalua les habilitats dels estudiants de 15 anys d'edat en els països de l'[[Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic]] i una serie de països socis. En [[2006]], els escolars alemans han millorat la seua posició en respecte a anys anteriors, classificant-se (estadísticament) en un nivell significativament superior a la mija (ranc 13) en les ciències, i no significativament per damunt o per baix de la mija en [[matemàtiques]] (ranc 20) i habilitats de [[llectura]] (ranc 18).<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Informe PISA | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref> Les diferencies socio-econòmiques son elevades, i el rendiment dels alumnes és més dependent d'este factor que en la majoria d'atres països.<ref name="PISAex">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = Executive Summary, PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url= http://www.oecd.org/dataoecd/15/13/39725224.pdf| accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref><ref name="PISA1">{{cite book | author = Programme for International Student Assessment | authorlink = Programme for International Student Assessment | title = PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow’s World Volume 1: Analysis | url =http://www.oecd.org/dataoecd/30/17/39703267.pdf | format = PDF | accessdate = 2007-12-15 | year = 2007 | publisher = OECD | location = France | isbn = 978-92-64-04000-7 }}</ref>

Alemanya s'ha promogut a sí mateixa com la «[[Walk of Ideas|Terra de les idees]]». Una campanya que s'inicia en l'any [[2006]] que acompanya a la fase final de la [[Copa Mundial de Fútbol]] te la seua continuació en [[2008]]. La campanya es centra en les innovacions recents d'institucions públiques i privades, [[universitat]]s i [[institut]]s d'[[investigació]], empresess, aixina com [[proyecte]]s [[social]]s i [[cultural]]s.

Alemanya s'ha promogut a sí mateixa com la «[[Walk of Ideas|Terra de les idees]]». Una campanya que s'inicia en l'any [[2006]] que acompanya a la fase final de la [[Copa Mundial de Fútbol]] te la seua continuació en [[2008]]. La campanya es centra en les innovacions recents d'institucions públiques i privades, [[universitat]]s i [[institut]]s d'[[investigació]], empresess, aixina com [[proyecte]]s [[social]]s i [[cultural]]s.

Des de les celebracions de la Copa Mundial de la percepció interna i externa de l'image del país ha canviat.<ref>{{Cita web| url = http://www.brandovation.net/ | título = How Germany won the World Cup of Nation Branding | año = 2006 | obra =  BrandOvation | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> En les enquestes realisades a nivell mundial conegudes com l'Índex de GMI Anholt, Alemanya finalisa en segona posició després de valorar criteris econòmics, evaluació de la reputació del país en térmens de cultura, la política, el seu poble i el seu atractiu per als turistes.<ref>{{Cita web| url = http://www.nationbrandindex.com/nbi_q306-uk-press-release.phtml | título = Soccer World Cup helps Germany challenge Britain to become world’s most valued nation brand | año = 2006 | obra =  BrandOvation 12.11.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

Des de les celebracions de la Copa Mundial de la percepció interna i externa de l'image del país ha canviat.<ref>{{Cita web| url = http://www.brandovation.net/ | título = How Germany won the World Cup of Nation Branding | año = 2006 | obra =  BrandOvation | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> En les enquestes realisades a nivell mundial conegudes com l'Índex de GMI Anholt, Alemanya finalisa en segona posició despuix de valorar criteris econòmics, evaluació de la reputació del país en térmens de cultura, la política, el seu poble i el seu atractiu per als turistes.<ref>{{Cita web| url = http://www.nationbrandindex.com/nbi_q306-uk-press-release.phtml | título = Soccer World Cup helps Germany challenge Britain to become world’s most valued nation brand | año = 2006 | obra =  BrandOvation 12.11.2006 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

És llegal i socialment un país [[Homosexualitat en Alemanya|tolerant cap als homosexuals]]. Les unions s'han permitit des de l'any [[2001]].<ref>{{Cita web| url = http://www.news24.com/News24/World/News/0,,2-10-1462_1613010,00.html | título = Germany extends gay rights | año = 2004 | obra = News24.com, 29.10.2004 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> Gais i lesbianes poden adoptar llegalment el fill de la seua parella. Durant l'última década del segle XX, Alemanya transforma la seua actitut cap als [[Immigració|immigrants]] considerablement. Fins a mitat dels anys noranta va ser l'opinió generalisada de que no era un país d'immigració a pesar de que aproximadament el 10% de la població és d'orige no alemà.

És llegal i socialment un país [[Homosexualitat en Alemanya|tolerant cap als homosexuals]]. Les unions s'han permitit des de l'any [[2001]].<ref>{{Cita web| url = http://www.news24.com/News24/World/News/0,,2-10-1462_1613010,00.html | título = Germany extends gay rights | año = 2004 | obra = News24.com, 29.10.2004 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref> Gais i lesbianes poden adoptar llegalment el fill de la seua parella. Durant l'última década del segle XX, Alemanya transforma la seua actitut cap als [[Immigració|immigrants]] considerablement. Fins a mitat dels anys noranta va ser l'opinió generalisada de que no era un país d'immigració a pesar de que aproximadament el 10% de la població és d'orige no alemà.