Canvis

En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers|ibèrics]] i de la [[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.

En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'[[Edat del Bronze]], [[Ibers|ibèrics]] i de la [[época romana]], si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del [[sigle IX]] quan la dominació musulmana.

Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Alfons de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Després d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle després, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].

Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, [[4 de decembre]] de [[1248]], la varen prendre els àraps l'infant Alfons de Castella, futur rei [[Alfons X el Sabi]]. Després d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en [[1296]] [[Jaume II]] es possessiona de tot el recint per a la [[corona d'Aragó]] i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, [[Pere IV el Cerimoniós]] mana que siga rectificat el recint i el rei [[Carles I d'Espanya|Carles I]] ordenarà la seua fortificació al començament del [[sigle XVI]].

Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Van durar les obres de [[1562]] a [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo 1706-1709, quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, van afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys després.

Fins al regnat de [[Felip II d'Espanya|Felip II]] no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de [[Juan Coloma i Cardona]], que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Van durar les obres de [[1562]] a [[1580]], segons proyectes de [[Joan Batiste Antonelli]] i [[Giacomo Palearo]] "El Fratín". Els bombardejos que va patir [[Alacant (ciutat)|Alicante]] en [[1691]] per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo 1706-1709, quan la [[guerra de Successió]], que va estar en poder dels anglesos, van afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en [[1873]] quan la fragata blindada "[[Frégate blindada Numancia|Numancia]]", en mans de rebels cantonalistes de [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.

Fins a [[1963]], que fon obert al públic, va estar en una situació d'abandó. Fon en eixe any quan es van inaugurar els dos ascensors que fan un recorregut per dins de la montanya de 142,70 metros i als que s'accedix per un túnel de 204,83 m. de llongitut que naix en l'avinguda de [[Jovellanos]], enfront de la [[plaja del Postiguet]].

Fins a [[1963]], que fon obert al públic, va estar en una situació d'abandó. Fon en eixe any quan es van inaugurar els dos ascensors que fan un recorregut per dins de la montanya de 142,70 metros i als que s'accedix per un túnel de 204,83 m. de llongitut que naix en l'avinguda de [[Jovellanos]], enfront de la [[plaja del Postiguet]].