Canvis

Pel que fa a l'orografia, cal dir que és regada pel [[riu Xúquer]] i pels seus afluents [[Magre]], Vert i Barcheta, i també per la Real Séquia de  Carcaixent. El terme és majorment pla, i s'estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer, que es transforma a partir de la ciutat cap a l'est en un terreny montanyós en la serra de Corbera i la de les Agulles. El sol és quaternari, originat per l'aluvió procedent del riu Xúquer, en montanyes de roca calcàrea.

Pel que fa a l'orografia, cal dir que és regada pel [[riu Xúquer]] i pels seus afluents [[Magre]], Vert i Barcheta, i també per la Real Séquia de  Carcaixent. El terme és majorment pla, i s'estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer, que es transforma a partir de la ciutat cap a l'est en un terreny montanyós en la serra de Corbera i la de les Agulles. El sol és quaternari, originat per l'aluvió procedent del riu Xúquer, en montanyes de roca calcàrea.

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[CV-42]] i [[CV-41]] o per mijà de la [[A-7]] i després prenent la [[CV-543]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]] ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[CV-42]] i [[CV-41]] o per mijà de la [[A-7]] i despuix prenent la [[CV-543]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]] ([[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).

=== Barris i pedanies ===

=== Barris i pedanies ===

== Història ==

== Història ==

Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una alqueria musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després en el nom de "''Horta de Cent''" o "''Horta de Carcaixent''".

Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una alqueria musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà despuix en el nom de "''Horta de Cent''" o "''Horta de Carcaixent''".

La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[segle XIII]] i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de  Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[segle XIII]] i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de  Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mijana i part de l'Edat Moderna (fins al [[segle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de l'Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada van ser cremades.

Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mijana i part de l'Edat Moderna (fins al [[segle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de l'Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada van ser cremades.

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[segle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc després el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[segle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc despuix el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.

En el [[segle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el segle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.

En el [[segle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el segle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.