Canvis

| llegenda_mapa        =

| llegenda_mapa        =

}}

}}

Les '''serps''' (''''serpents''') o '''ofidis''' ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]].

Les '''serps''' ('''serpents''') o '''ofidis''' ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]].

Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció.

Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció.