211
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Richard Francis Burton''' (Torquay, Regne Unit, 19 de març de 1821 – Trieste, Imperi Austrohungar, 20 d'octubre de 1890), fon un cònsul britànic...»
'''Richard Francis Burton''' (Torquay, [[Regne Unit]], 19 de març de 1821 – Trieste, [[Imperi Austrohungar]], 20 d'octubre de 1890), fon un cònsul britànic, explorador, traductor i orientaliste, naixcut en Torquay ([[Anglaterra]]). Es conegut per les seues exploracions en [[Asia]] i [[Àfrica]], aixina com pel seu extraordinari coneiximent de llengües i cultures. D'acort a un reconte recent, parlava 29 llengües europees, asiàtiques i africanes.
Vixqué en l'[[Índia]] durant set anys, a on tingué ocasió de conéixer les costums dels pobles orientals. Completà els mapes de la zona fronteriça al [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç en la zona. Viajà en solitari per a conéixer [[la Meca]], per a lo que es disfrassà d'àrap, una aventura sobre la que ell mateix escrigué en "The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah" (El meu pelegrinage a [[la Meca]] i [[Medina]]), fon el primer europeu no musulmà en entrar a la Meca. Se li deu la primera traducció integral a l'anglés de Les mil i una nits i del "Kama Sutra", aixina com una extraordinària traducció del poema èpic i clàssic portugués "Os Lusíadas", de Camoens, a l'anglés. Junt a [[John Hanning Speke]] viajà a [[Àfrica]] a on descobri el [[llac Tanganica]].
També viajà pels [[Estats Units]], a on descrigué la comunitat Mormona en el seu llibre "The City of the Saints", i també part de [[Brasil]]. Fon cofundador de la Societat Antropològica de [[Londres]] junt al DR. James Hunt. Fon criticat per la societat puritana britànica de la seua época per mantindre punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia aixina com per haver-se casat en una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Fon cònsul britànic en [[Trieste]] ([[Italia]]), [[Damasco]] ([[Síria]]) i l'illa africana de [[Ferrando Poo]]. Fon nomenat cavaller en 1866.
Vixqué en l'[[Índia]] durant set anys, a on tingué ocasió de conéixer les costums dels pobles orientals. Completà els mapes de la zona fronteriça al [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç en la zona. Viajà en solitari per a conéixer [[la Meca]], per a lo que es disfrassà d'àrap, una aventura sobre la que ell mateix escrigué en "The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah" (El meu pelegrinage a [[la Meca]] i [[Medina]]), fon el primer europeu no musulmà en entrar a la Meca. Se li deu la primera traducció integral a l'anglés de Les mil i una nits i del "Kama Sutra", aixina com una extraordinària traducció del poema èpic i clàssic portugués "Os Lusíadas", de Camoens, a l'anglés. Junt a [[John Hanning Speke]] viajà a [[Àfrica]] a on descobri el [[llac Tanganica]].
També viajà pels [[Estats Units]], a on descrigué la comunitat Mormona en el seu llibre "The City of the Saints", i també part de [[Brasil]]. Fon cofundador de la Societat Antropològica de [[Londres]] junt al DR. James Hunt. Fon criticat per la societat puritana britànica de la seua época per mantindre punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia aixina com per haver-se casat en una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Fon cònsul britànic en [[Trieste]] ([[Italia]]), [[Damasco]] ([[Síria]]) i l'illa africana de [[Ferrando Poo]]. Fon nomenat cavaller en 1866.