524
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − Nomes per a un any? menuda merda d'admins que no poden evitar el vandalisme xDDDD+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Revertides les edicions de 83.45.102.226 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Ssurfer
[[Image:Verge-maria.jpg|right|thumb|Verge Maria]]
Ella està al cap de tots els sants, és la major, la plena de gràcia per la bondat, sabiduria, amor i poder de [[Deu]]; ella és el culmen de tota possible fidelitat a [[Deu]], [[amor]] humà en plenitut. No estranya el calificatiu superlatiu de “santíssima” del poble sancer cristià i és que no n'hi ha en la llengua major potencia de expressió. Mare de Deu i també nostra... i sempre atinguda sa oració.
Els [[evangelis]] parlen d'ella una quinzena de voltes, depén del còmput que se faça dins d'un mateix passage, senyalant una volta o més.
El resum de la seua vida entre mosatros és breu i humil: viu en [[Nazaret]], allà en [[Galilea]], on concebí per obra de [[L'Esperit Sant]] a [[Jesús]] i se desposà en [[Josep]].
Visita la seua parenta [[Isabel]], la mare del futur Precursor, quant està embarassada de modo imprevist i milacres de sis mesos; ab ella conviu, ajudant, i intercanviant diàlecs místics agraïts la temporada que va fins el naiximent de [[Joan]].
Per l'edicte del [[César]], se trasllada a [[Belem]] el breçol dels majors, per a empadronar-se i estar inclosa en el cens junt ab el seu marit. La Providència feu que en eixe moment naixquera el Salvador, donant-li a llum a les afores del poble en la soletat, pobrea, i desconeiximent dels hòmens. Son fill és el Verp encarnat, la Segona Persona de Deu que ha agarrat carn i anima humana.
Després vingué la Presentació i la Purificació en el Temple.
També la fugida a [[Egipte]] per a buscar refugi, perque [[Herodes]] pretenia matar al Chiquet després de la visita dels reis.
Tornant la normalitat en la mort d'[[Herodes]], se va produir el regrés; la família se instala en [[Nazaret]] on ya no n'hi ha res extraordinari, excepció feta de la pelegrinació a [[Jerusalem]] en la que se pert [[Jesús]], quant tenia dotze anys, fins que [[Josep]] i Maria l'encontraren entre els doctors, al cap de tres dies d'angustiosa busca.
Ya, en la etapa de la "vida pública" de [[Jesús]], María aparegué seguint els moviments de son fill en freqüència: en [[Canà]], trau el primer milacre; alguna volta no se li pot aproximar per la multitut.
En el [[Calvari]], al aplegar l'hora impressionant de la redenció per mig del cruent sofriment, està present junt a la creu on patis, s'entrega i mor l'universal salvador que és el seu fill i el seu [[Deu]].
Finalment, està ab els seus nous fills -que estigueren presents en l'Ascensió- ab el "pis de dalt" on se feu present [[L'Esperit Sant]] enviat, el Paràclit promés, en la festa de [[Pentecostés]].
En la llògica desprenguda de l'evangeli i avalada per la tradició, vixqué més tart en [[Joan]], el discípul més jove, fins que muigué o no muigué, en [[Éfeso]] o en [[Jerusalem]], i passà al Cel de modo perfecte, definitiu i cabal pel voler just de [[Deu]] que volia glorificar-la.
Donà al seu fill lo que qualsevol mare dona: el cos, que en el seu cas era per concepció miraculosa i virginal. L'anima humana, espiritual i immortal, la crea i dona [[Deu]] en cada concepció per a que l'home engendrat siga distint i més que l'animal. La divinitat, llògic, no naix per a la seua eternitat.
El chiquet naixcut en [[Belem]] és peculiar. Al temps que és [[Deu]], és home. L'alta teologia classifica lo irrepetible del seu ser, afirmant dos naturalees en única personalitat. El [[Deu]] infinit, invisible, immens, omnipotent en la seua naturalea és ara chicotet, visible, tan llimitat que necessita atenció. Lo invisible de [[Deu]] se fa visible en [[Jesús]], lo etern de [[Deu]] entra en [[Jesús]] en la temporalitat, lo inaccessible de [[Deu]] és ya pròxim en l'humanitat, l'infinitut de [[Deu]] se fa llimitació en lo menudet, la sabiduria sense llímit de [[Deu]] és torpea en el gemit humà del chiquet Jesusset i la omnipotència és ara necessitat.
Maria és mare, amor, servici, fidelitat, alegria, santitat, purea. La Mare de Deu contempla en els seus braços la bellea, la bondat, la veritat en gojós d'admiració i en la certea del impenetrable misteri.
[[Categoria:Religió]]