Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| ==Vida i obra== | | ==Vida i obra== |
− | Va començar els seus estudis musicals a València, de la mà de Francesc Antich i posteriorment a [[Barcelona]] en [[Felip Pedrell]]. Després va perfeccionar els seus estudis a [[Alemanya]], en [[Salomon Jadassohn]], i després a [[Itàlia]] i [[França]]. Va alternar els estudis musicals en els estudis de dret, obtenint-ne la llicenciatura. Posteriorment, l'any [[1900]] es va doctorar per la Universitat Central de Madrit. Entre els anys 1896 i 1908 va eixercir d'advocat fiscal substitut de l'Audiència de València. També va estudiar dibuix a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, destacant com un bon dibuixant. | + | Va començar els seus estudis musicals a Valéncia, de la mà de Francesc Antich i posteriorment a [[Barcelona]] en [[Felip Pedrell]]. Després va perfeccionar els seus estudis a [[Alemanya]], en [[Salomon Jadassohn]], i després a [[Itàlia]] i [[França]]. Va alternar els estudis musicals en els estudis de dret, obtenint-ne la llicenciatura. Posteriorment, l'any [[1900]] es va doctorar per la Universitat Central de Madrit. Entre els anys 1896 i 1908 va eixercir d'advocat fiscal substitut de l'Audiència de Valéncia. També va estudiar dibuix a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, destacant com un bon dibuixant. |
| | | |
| Es va vore influït pel corrent [[modernisme|modernista]], establint amistat en els davanters del moviment a [[Madrit]] i [[Barcelona]]. Per eixemple va cultivar una entranyable amistat en [[Apeles Mestres]] i [[Santiago Rusiñol]]. També es va relacionar en [[Joaquim Mir]], [[Enric Granados]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]] i [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]]. | | Es va vore influït pel corrent [[modernisme|modernista]], establint amistat en els davanters del moviment a [[Madrit]] i [[Barcelona]]. Per eixemple va cultivar una entranyable amistat en [[Apeles Mestres]] i [[Santiago Rusiñol]]. També es va relacionar en [[Joaquim Mir]], [[Enric Granados]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]] i [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]]. |
Llínea 8: |
Llínea 8: |
| La seua activitat en els seus 99 anys de vida és la d'un erudit: va fer treballs com a periodista al diari [[Las Provincias]], va fer traduccions - destacant biografies de compositors com ara [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[César Franck]] i [[Paul Dukas]] -, va escriure obres de teoria de l'estètica i teoria musical i de creació lliterària, tant en català com en castellà i, finalment, es va dedicar a la composició. S'ha destacat la seua important preparació cultural i el contacte continu que mantingué en els nous corrents estètics europeus al llarc de tota la seua vida. | | La seua activitat en els seus 99 anys de vida és la d'un erudit: va fer treballs com a periodista al diari [[Las Provincias]], va fer traduccions - destacant biografies de compositors com ara [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[César Franck]] i [[Paul Dukas]] -, va escriure obres de teoria de l'estètica i teoria musical i de creació lliterària, tant en català com en castellà i, finalment, es va dedicar a la composició. S'ha destacat la seua important preparació cultural i el contacte continu que mantingué en els nous corrents estètics europeus al llarc de tota la seua vida. |
| | | |
− | L'any 1910 va guanyar la càtedra d'Estètica i Història de la Música al [[Conservatori de València]]. | + | L'any 1910 va guanyar la càtedra d'Estètica i Història de la Música al [[Conservatori de Valéncia]]. |
| | | |
− | Va compondre obres per a piano, orquesta, música de cambra i per al teatre, en les que sovint utilisa els temes populars valencians. En este sentit, cal destacar el seu interés pel folclor, que va impulsar a realisar diversos viages per les comarques valencianes en l'objectiu de recopilar i transcriure els cants populars. Cal destacar la seua tasca en la recuperació i restauració del patrimoni musical lligat a la festa del Corpus Christi de València: el 1949 va restaurar la [[dansa de la Moma]], i deu anys després va concloure la restauració dels ''Misteris del Corpus''. | + | Va compondre obres per a piano, orquesta, música de cambra i per al teatre, en les que sovint utilisa els temes populars valencians. En este sentit, cal destacar el seu interés pel folclor, que va impulsar a realisar diversos viages per les comarques valencianes en l'objectiu de recopilar i transcriure els cants populars. Cal destacar la seua tasca en la recuperació i restauració del patrimoni musical lligat a la festa del Corpus Christi de Valéncia: el 1949 va restaurar la [[dansa de la Moma]], i deu anys després va concloure la restauració dels ''Misteris del Corpus''. |
| | | |
| Es va casar en la [[soprano]] [[Carmen Andújar]], en la qual realisà una important gira de concerts per [[Anglaterra]]. És pare del també compositor i periodista [[Eduard López-Chávarri Andújar]]. | | Es va casar en la [[soprano]] [[Carmen Andújar]], en la qual realisà una important gira de concerts per [[Anglaterra]]. És pare del també compositor i periodista [[Eduard López-Chávarri Andújar]]. |
Llínea 18: |
Llínea 18: |
| ==Distincions== | | ==Distincions== |
| * Membre d'Honor de la Facultat d'Arts de [[Londres]] | | * Membre d'Honor de la Facultat d'Arts de [[Londres]] |
− | * Acadèmic de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], de València | + | * Acadèmic de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], de Valéncia |
| * Acadèmic de l'[[Academia de Bellas Artes de San Fernando]], de [[Madrit]] | | * Acadèmic de l'[[Academia de Bellas Artes de San Fernando]], de [[Madrit]] |
| * Acadèmic de Belles Arts de [[Córdova]] | | * Acadèmic de Belles Arts de [[Córdova]] |
Llínea 99: |
Llínea 99: |
| | isbn = 84-321-1873-7}} | | | isbn = 84-321-1873-7}} |
| * {{es}} Diversos Autors, ''Historia de la Música de la Comunidad Valenciana''. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0 | | * {{es}} Diversos Autors, ''Historia de la Música de la Comunidad Valenciana''. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0 |
− | * {{es}} Article ''Eduardo López-Chávarri Marco'' de l{{'}}''Enciclopedia de la Comunidad Valenciana''. Editorial Prensa Valenciana. València, 2005. ISBN 84-87502-56-3 | + | * {{es}} Article ''Eduardo López-Chávarri Marco'' de l{{'}}''Enciclopedia de la Comunidad Valenciana''. Editorial Prensa Valenciana. Valéncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3 |
| * {{es}} ''Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana''. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2 | | * {{es}} ''Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana''. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2 |
| | | |