Canvis

|pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ

|pronunciació= ukra'jinska 'mɔʋɑ

|atresdenominacions=

|atresdenominacions=

|estats= [[Ucrània]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Eslovàquia]], [[Moldàvia]], [[Hongria]], [[Romania]], [[Bielorrússia]], [[Sèrbia]] i [[Kasajistà]]

|estats= [[Ucrània]], [[Polònia]], [[Rússia]], [[Eslovàquia]], [[Moldàvia]], [[Hongria]], [[Romania]], [[Bielorrússia]], [[Sèrbia]] i [[Kazahstan]]

|parlants= 41 millons

|parlants= 41 millons

|parlantsnatius=  

|parlantsnatius=  

|mapa=

|mapa=

}}

}}

L''''ucranià''' украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrus|bielorrus]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del [[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, el ucranià parlat es sembla més al vocabulari [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".

L''''ucranià''' (''украї́нська мо́ва'', transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una [[Llengües eslaves|llengua eslava]] oriental, una de les [[tres]] que formen este grup de llengües; les atres dos són el [[Idioma rus|rus]] i el [[Idioma bielorrus|bielorrus]]. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del [[idioma ruté]] antic o mig. No obstant, el ucranià parlat es sembla més al vocabulari [[Idioma polac|polac]], que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".

El idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que predomina. En [[Kiev]] es parlen abdós llengües, un canvi notable des de el passat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la llengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] el ucranià està casi absent.

El idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en [[Ucrània]] (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que predomina. En [[Kiev]] es parlen abdós llengües, un canvi notable des de el passat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la llengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en [[Crimea]] el ucranià està casi absent.