Canvis

====Les repercussions de la Guerra de Successió Espanyola sobre Andorra====

====Les repercussions de la Guerra de Successió Espanyola sobre Andorra====

{{AP|Guerra dels Segadors|Guerra de Successió Espanyola}}

{{AP|Guerra dels Segadors|Guerra de Successió Espanyola}}

[[File:101 Mercat del Born, excavacions arqueològiques de la Ribera.JPG|left|thumb|'''Born Centre Cultural''', ubicat a l'antic Mercat del Born, mostra la Barcelona del 1700 i els fets de 1714 en el context de la Guerra de Successió.]]

[[File:101 Mercat del Born, excavacions arqueològiques de la Ribera.JPG|left|thumb|'''Born Centre Cultural''', ubicat en l'antic Mercat del Born, mostra la Barcelona del 1700 i els fets de 1714 en el context de la Guerra de Successió.]]

Si econòmicament les [[Era de les exploracions|exploracions]] i la [[Colonisació europea d'Amèrica|colonisació]] no van tenir cap mena de repercussió sobre Andorra, políticament van ser l’element de consolidació de les institucions andorranes. Per entendre el perqué d’això cal passar per la casella [[Guerra franco-espanyola (1635-1659)|guerra franco-espanyola]] del 1635-1659, [[Guerra de Successió Espanyola]] i [[Guerra dels Segadors]], a més del casament entre el rei aragonés i la reina castellana. La successió de tots estos conflictes porten a un perill gens menyspreable per als andorrans: la pèrdua de la seua sobirania, o el que és el mateix, la seua independència envers els estats veïns. Una situació que farà que els andorrans vulguin consolidar les seues pròpies institucions de por de perdre el coprincipat.{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 49 a 52, i 57, 58}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 228}}

Si econòmicament les [[Era de les exploracions|exploracions]] i la [[Colonisació europea d'Amèrica|colonisació]] no tingueren cap tipo de repercussió sobre Andorra, políticament fon l’element de consolidació de les institucions andorranes. Per entendre el perque això cal passar per la casella [[Guerra franco-espanyola (1635-1659)|guerra franco-espanyola]] de 1635-1659, [[Guerra de Successió Espanyola]] i [[Guerra dels Segadors]], ademés del casament entre el rei aragonés i la reina castellana. La successió de tots estos conflictes porten a un perill per als andorrans: la pèrdua de la seua sobirania, o lo que és el mateix, la seua independència envers els estats veïns. Una situació que farà que els andorrans vulguen consolidar les seues pròpies institucions per por de perdre el coprincipat.

 

 

 

Andorra simpatisa en l'arxiduc Carles d’Àustria o Carles III. Oficialment, en canvi, simpatisa en França pel fet de l’associació del rei al coprincipat. Però l’any 1714 l'arxiduc és proclamat emperador de l'imperi austrohongarès i es veu obligat a renunciar al tron de la corona aragonesa. [[Regne Unit|Anglaterra]] retira el soport i [[Barcelona]] és assetjada i ocupada per les tropes de [[Felip V de Borbó]], fet que posa fi a la guerra; l’11 de setembre Barcelona capitula. Hui la data s'ha convertit en el dia de Catalunya, és a dir, la [[Diada de Catalunya]]. L’any 1716 Felip V promulga el [[Decret de Nova Planta]] als territoris catalans pel qual s'abolixen les institucions i sobirania del Principat de Catalunya. A més, el decret elimina el dret a parlar, escriure o llegir en català i impon el castellà com a única llengua. Andorra viu esta situació en recel, ya que els andorrans simpatisaven en Catalunya. És en este context polític que sorgixen el Manual Digest, el Politar Andorrà i els Llibres de Privilegis.{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 49 a 52, i 57, 58}}

 

Andorra ha vist com Catalunya perdia la seua sobirania i com l'imponen un rei, unes institucions i una llengua que no li són pròpies.<ref name=":3" />{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 49 a 52, i 57, 58}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 235, 234, 249}} De por de perdre la sobirania, institucions i llengua, tal com l’ha perduda Catalunya, el país reacciona perqué de fet el rei castellà és nét del rei francés, copríncep alhora d'Andorra. El problema és que la reacció comportarà declarar-se neutre. El motiu va donar-se l’any 1728 quan el rei espanyol va ordenar l'anulació de concessions duaneres a Catalunya. Això vol dir que tot producte que entrara en Catalunya, siga andorrà o estranger, havia de pagar una taxa del 10% sobre seu valor i això era un perill pels productes andorrans que se suposa que havien de ser més barats. El Consell de la Terra va iniciar puix negociacions que van finalisar en la [[Sentència de Manutenció]] que anulava este 10% exclusivament sobre els productes andorrans. A canvi, Andorra es mantenia neutra. De fet, durant el procés de negociació Andorra va jugar esta carta. D’un atre costat, al 1748 el Consell de la Terra demana la redacció a Antoni Fiter i Rosell del [[Manual Digest]]<nowiki/> que és un memoràndum sobre l'origen històric d’Andorra i de la seua situació jurisdiccional, per tal de dotar de coneiximents als representants polítics dels andorrans per si en algun moment, el país hagués de fer front a la ingerència espanyola. El memoràndum es compon de 6 llibres en qué es descriu la [[geografia]], [[història]], [[institucions]] d’Andorra, càrrecs polítics, [[justícia]],... Hi apunta els [[usos]], [[costums]] i privilegis i conclou en una série de màximes. La màxima és una sentència que conté un precepte moral, proposta com a regla de conducta. Les màximes del Manual Digest expressen justament la inquietut dels andorrans pel manteniment de la neutralitat d’Andorra envers els conflictes sorgits als estats veïns, pero també la inquietud sobre l'actitut centralisadora de Castella i França. El Manual Digest, a vegades, fa prova de servilisme de cara a Lluís XIV, provablement per evitar la intrusió de la corona espanyola sobre Andorra: "el major, el més magnífic, el més poderós, el dels millors consellers, el de més gran cor, que s'ha conegut al món, després del rei Salomó, i ho dic com ho sento, sense cap mena d'hipèrbole".{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 229}}{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 49 a 52, i 57, 58}} En esta mateixa llínia es va redactar un atre memoràndum, més aviat un costumari en 6 llibres, on es torna a abordar les institucions, privilegis, geografia o consenyoria d’Andorra. Es tracta del [[Politar andorrà]], publicat el 1763, en el qual l’autor, Antoni Puig, que va ser rector d'Escaldes, reflectix la preocupació per dotar de coneiximents els “hòmens públics d’Andorra”. Les dos obres han estat d’importància capital, ya que no només reflectixen la preocupació andorrana pel Decret de Nova Planta, sino que a més van servir de referència a les autoritats del país durant molt de temps. Una atra obra, datada del 1674, complia els principals privilegis concedits a Andorra. Es tracta de'' Llibres de Privilegis'' que són dos llibres en qué al primer s’hi recull els privilegis andorrans otorgats pels reis aragonesos, i l'atre és el recull dels drets concedits pels comtes de Foix. Un cop més la intenció és posar per escrit tot allò que fa d’Andorra el que hui denominem en el nom de nació. L'acció més decisiva per evitar que Espanya s'anexionara Andorra vingué del bisbe d'Urgell que intentà a partir del Decret de Nova Planta l'anexió. L'any 1728, per eixemple, adreça una carta a les autoritats borbòniques on s'hi explica que "l'abolició dels privilegis de Catalunya no tenen cap mena de conexió en els concedits a les valls" vist que Andorra té dos coprínceps. L’absència de les guerres i revoltes, fins l’esclat de la revolució francesa, aporten un periodo d’estabilitat i tranquilitat al país favorint el creiximent econòmic i social. És esta estabilitat que evitarà la pèrdua del coprincipat.{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 49 a 52, i 57, 58}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 133}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 249}}

====La consolidació de les institucions andorranes====

====La consolidació de les institucions andorranes====