Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4480 bytes eliminats ,  19:49 14 nov 2014
Llínea 295: Llínea 295:     
====Les repercussions de la Reforma i Contra-reforma sobre Andorra====
 
====Les repercussions de la Reforma i Contra-reforma sobre Andorra====
Una de les conseqüències de les guerres de religió franceses sobre Andorra va ser el canvi de copríncep. [[Enric IV de França|Enric IV]] esdevé, en efecte, com s’ha vist més amunt en la successió dels Foix, rei de França. Gràcies a aquest fet, Andorra no només passa a tenir un copríncep cap d’un altre estat, sinó que a més s’aturen momentàniament les guerres de religió a França mitjançant de l’[[Edicte de Nantes]] que el mateix rei i copríncep va redactar.<ref name=":2">{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/~csoria1/apunts/catala/reforma%20.htm|títol = La reforma i la contra reforma, lloc web xtec.cat|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 109}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 237}} Tot i així, el territori nacional va estar sacsejat pel conflicte in situ.{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 44, 45, 47, 48, 50}} Recordem, però, en què van consistir aquestes guerres abans d’endinsar-nos sobre les conseqüències per Andorra.
+
Una de les conseqüències de les guerres de religió franceses sobre Andorra va ser el canvi de copríncep. [[Enric IV de França|Enric IV]] es convertix, en efecte, com s’ha vist més amunt en la successió dels Foix, rei de França. Gràcies a este fet, Andorra no soles passa a tindre un copríncep cap d’un atre estat, sinó que ademés se paren momentàniament les guerres de religió en França mitjançant de l’[[Edicte de Nantes]] que el mateix rei i copríncep redactà.<ref name=":2">{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/~csoria1/apunts/catala/reforma%20.htm|títol = La reforma i la contra reforma, lloc web xtec.cat|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 109}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 237}} Tot i aixina, el territori nacional va estar sacsejat pel conflicte in situ.{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 44, 45, 47, 48, 50}}  
[[File:Tribunal de Corts d'Andorra.JPG|thumb|300x300px|El Tribunal de Corts d'Andorra fou introduït pel copríncep francès i la seva sala fou construïda a la Casa de la Vall.]]
+
[[File:Tribunal de Corts d'Andorra.JPG|thumb|300x300px|El Tribunal de Corts d'Andorra fou introduït pel copríncep francès i la seua sala fon construïda en la Casa de la Vall.]]
''L’any 1517 [[Martí Luter]] penja a la porta del palau de Wittenberg a [[Alemanya]] 95 tesis que critiquen l’[[Església Catòlica]]. Anys abans, aquest senyor va quedar en estat de xoc quan durant el seu viatge a [[Roma]] va veure com el Papa [[Lleó X]] venia indulgències per tal de finançar la construcció de la [[Basílica de Sant Pere del Vaticà|basílica de St. Pere]]. Descontent, va decidir protestar amb aquestes 95 tesis creant el tercer cisma cristià: el [[protestantisme]]. Aquest fet va provocar l’inici de guerres de religió entre els monarques europeus, el Papa i el poble mateix. A França els protestants es van deixar endur per [[Joan Calví|Jean Calvin]], també protestant, creant el moviment [[calvinista]].''<ref name=":2" />
     −
Així s’afrontaren calvinistes (o [[hugonots]]) contra catòlics en vuit guerres que els andorrans van viure de prop. Primerament perquè del costat urgellenc el copríncep és catòlic, segon perquè mentre va canviant de mans el títol de copríncep a França, [[Bearn]] i el [[Llenguadoc]] reben influència calvinista. [[Regne de Navarra|Navarra]], que també serà copríncep, es proclama màxima impulsora del protestantisme. Andorra és doncs considerada com un feu calvinista i les tropes hugonots entren al país per saquejar esglésies. El Consell de la Terra va haver de demanar als [[comtes de Foix]] el cessament de les incursions hugonots. Les esglésies St. Serni de Canillo i St. Esteve d’Andorra la Vella en van sortir greument afectades. Per als andorrans els hugonots eren gent indesitjable que qualificaven de “plaga”. La primera resposta del catolicisme fou el [[Concili de Trento]] (on es va gestar la contra-reforma) que va establir l’any 1611 l’obligatorietat de les visites pastorals a les parròquies andorranes per part dels bisbes, així com l’obligació per als rectors de cada parròquia de portar llibres de registre de batejos, matrimonis i defuncions.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}}  
+
Andorra és considerada com un feu calviniste i les tropes hugonots entren en el país per saquejar iglésies. El Consell de la Terra va haver de demanar als [[comtes de Foix]] el cessament de les incursions hugonots. Les iglésies St. Serni de Canillo i St. Esteve d’Andorra la Vella en foren greument afectades. Per als andorrans els hugonots eren gent indesitjable que qualificaven de “plaga”. La primera resposta del catolicisme fon el [[Concili de Trento]] (on es va gestar la contra-reforma) que va establir l’any 1611 l’obligatorietat de les visites pastorals a les parròquies andorranes per part dels bisbes, aixina com l’obligació per als rectors de cada parròquia de portar llibres de registre de batejos, matrimonis i defuncions.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}}  
   −
La segona resposta fou el [[Tribunal de la Inquisició]]. Va ser restablert durant els reis catòlics baix el nom de [[Tribunal del Sant Ofici]]. Arribats a Felip II, la cancelleria episcopal rep acusacions que apuntaven que els andorrans venien cavalls “luterans”. Amb el pretext que hi havia massa presència d'hugonots a Occitània i alta proliferació d’afers de [[bruixeria]] a Andorra, el bisbe d’Urgell introdueix el ''Tribunal de la Inquisició de les Vall''s. Hi ha andorrans que van celebrar aquesta decisió perquè permetia eliminar hugonots, tal com en deixa constància al Manual Digest. Però el Consell General en particular va veure en la Inquisició una forma de castellanitzar el país i una intromissió en els afers andorrans.{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 238, 239}} En va demanar fins i tot la reducció dels membres al bisbe, o de no apel·lar mai els sometents a canvi de tributs o privilegis. Els oficials calvinistes del rei francès el van advertir del perill per a França de l’actuació d’aquest tribunal. L’any 1601, finalment, Enric IV de França i copríncep d’Andorra, en va prohibir l’actuació per dos motius: vulnera la independència del país i la decisió fou presa unilateralment. Efectivament, el pariatge estableix que tota mena de decisió sobre Andorra s’ha de prendre de manera conjunta entre coprínceps i mai unilateralment. Llavors França, a part d'acusar els andorrans de no haver evitat la introducció del tribunal, va autoritzar els veguers i batlles a tractar els delictes de religió mitjançant el Tribunal de Corts. Andorra es dotava així d’una altra institució: la justícia; poc justa perquè era una espècie de  tribunal inquisitiu andorrà camuflat baix un altre nom. El tribunal fou responsable de la caça de bruixes. Com que es creia que les zones de muntanya eren el refugi natural i lloc de trobada de les bruixes, a Andorra la denúncia per casos de bruixeria tampoc va faltar.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 108, 109}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 238, 239}} 
+
La segona resposta fon el [[Tribunal de la Inquisició]]. Fon restablert durant els [[reis catòlics]] baix el nom de [[Tribunal del Sant Ofici]]. Arribats a Felip II, la cancelleria episcopal rep acusacions que apuntaven que els andorrans venien cavalls “luterans”. En el pretext que hi havia massa presència d'hugonots en Occitània i atra proliferació d’afers de [[bruixeria]] en Andorra, el bisbe d’Urgell introduix el ''Tribunal de la Inquisició de les Vall''s. Hi ha andorrans que celebraven esta decisió perque permetia eliminar hugonots, tal com en dixa constància en el Manual Digest. Pero el Consell General en particular va vore en la Inquisició una forma de castellanitzar el país i una intromissió en els afers andorrans.{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 238, 239}}. Els oficials calvinistes del rei francès l'advertiren del perill per a França de l’actuació d'este tribunal. L’any 1601, finalment, Enric IV de França i copríncep d’Andorra, li va prohibir l’actuació per dos motius: vulnera la independència del país i la decisió fon presa unilateralment. Andorra es dotava d’una atra institució: la justícia; poc justa perque era una espècie de  tribunal inquisitiu andorrà camuflat baix un atre nom. El tribunal fon responsable de la caça de bruixes. Com que es pensaba que les zones de montanya eren el refugi natural i lloc de trobada de les bruixes, en Andorra la denúncia per casos de bruixeria tampoc faltaren.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 108, 109}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 238, 239}}
 
  −
Al [[Manual Digest]] s’hi explica com s’utilitzava la bruixeria per eliminar gent contrària a la “moralitat catòlica”. [[Canillo]] i [[Ordino]] són les parròquies on més bruixes s’han registrat. Es torturaven i després es cremaven a la “curia” de la [[Casa de la Vall]]. El [[roc de les Bruixes|''roc de les Bruixes'']], és  a dir, les restes arqueològiques d’escrits prehistòrics de l’Edat del Bronze, si va prendre aquest nom, és precisament perquè es pensava que era allà on es reunien. Un altre possible lloc de reunió fou el ''Barranc dels Dimonis ''a St. Julià de Lòria. Els andorrans creien que la vigília de St. Joan era el moment de màxima bruixeria. Pensaven que a l’[[Estany d'Engolasters|estany d’Engolasters]] s’hi concentraven reunions importants de bruixes on  proliferaven rituals de dansa “desenfrenats” a cos nu donant-se “cops ben forts darreres amb darreres”. Pensaven que si algú s’hi apropava i elles descobrien l’intrús, eren capaces de convertir-los en “gatassos negres”. També es creia que per ser bruixa a Andorra “t’havien de canviar el cor del costat dret” o no haver fet “la migdiada”. A la nit de St. Joan, segons la llegenda, es matava sempre una dona a Andorra per verificar si tenia el cor del costat dret o esquerra.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}} 
  −
 
  −
A aquesta persecució s’hi va afegir el fenomen del [[bandolerisme]]. Les guerres van provocar fam i misèria entre la població més desafavorida, majoritàriament rural, i Andorra era una societat ruralitzada. La gent va dedicar-se doncs al bandolerisme per sobreviure. La Inquisició fins i tot va acusar protestants de ser bandolers vist que aquests no sempre gaudien de bona fama; es consideraven delinqüents. L’any 1617, per exemple, un andorrà, Bernat Gastó de Fontaneda, va ser acusat de bandoler. És molt probable que els bandolers d’Andorra fossin protestants que fugien de la inquisició espanyola o francesa. Els andorrans van organitzar-se per combatre aquest fenomen. Van crear el “[[sometent]]”, un exèrcit d’homes que havien de protegir el bestiar i les collites (encara segueix en vigor i se’l considera com “l’exèrcit andorrà”, però mai més ha estat utilitzat). Si els sometents trobaven algú, el sotmetien al Tribunal de Corts. L’any 1583, per exemple, l’andorrà Jaume Guitar va ser detingut amb una trentena de bandolers més, i després condemnat a mort pel Tribunal de Corts tot i haver declarat que “volia tenir una vida més interessant”.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=44, 45, 47, 48, 50}}{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 42}}
      
===Segles XVII i XVIII===
 
===Segles XVII i XVIII===
3843

edicions

Menú de navegació