Canvis

===La vida en Andorra durant l'Edat Moderna===

===La vida en Andorra durant l'Edat Moderna===

====La Pesta en Andorra====

====La Pesta en Andorra====

L'arribada de la [[pesta negra]] va ser la causadora de la mort prop de la meitat de la població europea. Fou una epidèmia característica del medieval, però també de l'edat Moderna. Els bizantins [[La Pesta de Justinià|en varen patir una]], però, la segona que es va donar cap al final del medieval va ser devastadora.{{sfn|Anne Doustaly-Dunyach|2011|p=218}} Andorra, només va donar signes de contagi just al principi de l'[[Edat Moderna]]. La [[malaltia]] va arribar a la frontera catalana en l’any [[1348]] i a partir d’aquí es va estendre per Andorra. En l'any [[1652]], per exemple, es va formar una reunió d’urgència, la Junta del Morbo, en el Consell de la Terra per prendre mesures contra la pesta. En l’any [[1721]] el Bisbe de Guinda dóna instruccions per tancar la frontera a fi d’evitar que l’epidèmia passara de [[Marsella]] a Andorra, i d’Andorra al restant de la [[Península Ibèrica|península Ibèrica]]. Però no es té constància que la pesta d’este any assotara solament a Andorrà. Les epidèmies varen ser les causadores d’una natalitat i mortalitat altíssimes en el país. La situació era molt greu. En l’any [[1678]] una carta del Consell de la Terra al governador del comtat de Foix solicita cereals a causa de la “misèria” que pateixen moltes famílies.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=8, 9}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 114, 132}}

L'arribada de la [[pesta negra]] va ser la causadora de la mort prop de la mitat de la població europea. Fou una epidèmia característica del medieval, però també de l'edat Moderna i es va estendre per Andorra. En l'any [[1652]], per eixemple, es formà una reunió d’urgència, la Junta del Morbo, en el Consell de la Terra per prendre mesures contra la pesta. En l’any [[1721]] el Bisbe de Guinda dóna instruccions per tancar la frontera a fi d’evitar que l’epidèmia passara de [[Marsella]] a Andorra, i d’Andorra al restant de la [[Península Ibèrica|península Ibèrica]]. Pero no es té constància que la pesta d’este any assotara solament a Andorrà. Les epidèmies varen ser les causadores d’una natalitat i mortalitat altíssimes en el país. La situació era molt greu. En l’any [[1678]] una carta del Consell de la Terra al governador del comtat de Foix solicita cereals a causa de la “misèria” que pateixen moltes famílies.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=8, 9}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 114, 132}}

====L'economia andorrana====

====L'economia andorrana====

A pesar de l'epidemia de pesta, l’economia andorrana reprèn el creixement dels segles [[segle XII|XII]]-[[segle XIV|XIV]]. Es combina [[agricultura]], [[ramaderia]], indústria [[artesanal]], [[Metalúrgia|metalúrgica]] i dos més tart: el [[tabac]] i el [[comerç]]. La [[mortalitat]] i [[natalitat]] segueixen sent altes, encara que la població haja augmentat a conseqüència de l’activitat econòmica. Les [[Era de les exploracions|exploracions]] i posteriors [[colonialisme|colonisacions]] no varen influir en cap aspecte de l’economia andorrana, llevat de l’arribada del tabac. La [[fisiocràcia]] i [[mercantilisme]], característics de l’Edat Moderna, tampoc varen tindre cap incidència sobre Andorra, llevat del comerç i l'introducció de companyies comercials i mercantils modernes.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 116, 117}}{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 14}} Tots els sectors en varen tindre i estes aprofitaven les taxes dels estats veïns per a comerciar. Es va crear, fins i tot, una Societat de Mercaders andorrana.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=14}}  

A pesar de l'epidemia de pesta, l’economia andorrana reprèn el creiximent dels sigles [[sigle XII|XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Es combina [[agricultura]], [[ramaderia]], indústria [[artesanal]], [[Metalúrgia|metalúrgica]] i dos més tart: el [[tabac]] i el [[comerç]]. La [[mortalitat]] i [[natalitat]] segueixen sent altes, encara que la població haja augmentat a conseqüència de l’activitat econòmica. Les [[Era de les exploracions|exploracions]] i posteriors [[colonialisme|colonisacions]] no varen influir en cap aspecte de l’economia andorrana, llevat de l’arribada del tabac. La [[fisiocràcia]] i [[mercantilisme]], característics de l’Edat Moderna, tampoc varen tindre cap incidència sobre Andorra, llevat del comerç i l'introducció de companyies comercials i mercantils modernes.{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 116, 117}}{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 14}} Tots els sectors en varen tindre i estes aprofitaven les taxes dels estats veïns per a comerciar. Es va crear, fins i tot, una Societat de Mercaders andorrana.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=14}}  

=====L'agricultura =====  

=====L'agricultura =====  

En llínies generals l’agricultura dels segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]] era de tipo tradicional i no va conseguir acabar en les èpoques d’escasseja alimentària. Els períodos de fam varen continuar i la producció era insuficient per a cobrir les necessitats de la població. Com la collita de [[cereals]] i la producció de [[vi]], eren bones, les tècniques de conreu no varen variar. En Andorra les tècniques es limitaven al [[guaret]], l’[[adob orgànic]] i la [[rotació de conreus]]. El cultiu va eixamplar, això sí, el territori dedicat a l’agricultura.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=14}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 104}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 257, 258, 259}}

En llínees generals l’agricultura dels segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVII|XVII]] era de tipo tradicional i no va conseguir acabar en les époques d’escasseja alimentària. Els períodos de fam varen continuar i la producció era insuficient per a cobrir les necessitats de la població. Com la collita de [[cereals]] i la producció de [[vi]], eren bones, les tècniques de conreu no varen variar. En Andorra les tècniques es limitaven al [[guaret]], l’[[adob orgànic]] i la [[rotació de conreus]]. El cultiu va eixamplar, això sí, el territori dedicat a l’agricultura.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=14}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 104}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 257, 258, 259}}

=====El tabac i contraban =====

=====El tabac i contrabando =====

[[Fitxer:Tabacco Field.jpg|thumb|Terreny de cultiu de les fulles del tabac.]]

[[Fitxer:Tabacco Field.jpg|thumb|Terreny de cultiu de les fulles del tabac.]]

{{AP|Museu del Tabac}}

{{AP|Museu del Tabac}}

La popularitat del tabac, descobert per [[Cristòfol Colom]], de què va gaudir a [[Europa]] el va portar a Andorra. A partir del segle XVII els governs veïns van començar a controlar-ne l’entrada, sortida, cultiu i venda, ja que representava una font d’ingressos públics important. Un fet que fa portar al monopoli estatal a [[Espanya]] i [[França]]. Serien probablement aquests motius els que van empènyer els andorrans a comerciar amb tabac. La manca de fiscalització sobre Andorra deguda al procés de cessió de privilegis encetat durant l’Edat Mitjana va possibilitar el [[contraban]]. La primera notícia escrita sobre tabac a Andorra data de l’any 1692 en què el [[Consell de la Terra]] va prohibir els seus membres de fumar durant les reunions. No obstant això, diferents autors situen el cultiu de tabac a Andorra cap al s. XVII, i d’altres cap al principi del s. XVIII. Aquest nou element aportà noves fonts de riquesa a una àmplia capa de la població. Les pressions successives del govern espanyol van portar el Consell de la Terra a prohibir-ne el cultiu en diverses ocasions durant el segle XVIII. Tot i així els andorrans no van deixar de cultivar-lo. Això va comportar una sèrie de decrets i ordres per part del Consell de la Terra en què es reclutava gent armada per arrencar les mates, capturar i condemnar els [[contrabandistes]]; especialment estrangers, molts dels quals desertors de l’exèrcit espanyol. La frontera va ser de fet controlada per guàrdies espanyols. Les fires i mercats van esdevenir per als andorrans un bon element per la pràctica del contraban.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=15}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 134}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 270 a 275}}  

La popularitat del tabac, descobert per [[Cristòfol Colon]], de que disfrutà en [[Europa]] el va portar a Andorra. A partir del sigle XVII els governs veïns començaren a controlar-ne l’entrada, eixida, cultiu i venda, ya que representava una font d’ingressos públics important. Un fet que fa portar al monopoli estatal en [[Espanya]] i [[França]]. La falta de fiscalisació sobre Andorra deguda al procés de cessió de privilegis mamprés durant l’Edat Mitjana va possibilitar el [[contrabando]]. La primera notícia escrita sobre tabac en Andorra data de l’any 1692 en que el [[Consell de la Terra]] va prohibir els seus membres de fumar durant les reunions. Este nou element aportà noves fonts de riquea a una àmplia capa de la població. Les pressions successives del govern espanyol varen portar el Consell de la Terra a prohibir-ne el cultiu en diverses ocasions durant el sigle XVIII. Tot i aixina els andorrans no deixaren de cultivar-lo. Això va comportar una série de decrets i ordres per part del Consell de la Terra en que es reclutava gent armada per arrancar les mates, capturar i condenar els [[contrabandistes]]; especialment estrangers, molts dels quals desertors de l’eixèrcit espanyol. La frontera va ser de fet controlada per guàrdies espanyols. Les fires i mercats es convertiren per als andorrans un bon element per la pràctica del contrabando.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=15}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 134}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 270 a 275}}  

=====La ramaderia =====

=====La ramaderia =====

 

'''<nowiki/>'''La [[ramaderia]] andorrana es caracterisava per l’explotació ovina que comporta la [[transhumància]]. Els ovins havien de ser traslladats al fons de la vall durant l’hivern i enacabant cap al cim durant l’estiu. És este trasllat que rep el nom de transhumància; i per al país va ser de vital importància.  

'''<nowiki/>'''La [[ramaderia]] andorrana es caracteritzava per l’explotació ovina que comporta la [[transhumància]]. Els ovins havien de ser traslladats al fons de la vall durant l’hivern i després cap al cim durant l’estiu. És aquest trasllat que rep el nom de transhumància; i per al país va ser de vital importància. Entre els segles XVI i XVII es van signar diversos convenis entre algunes parròquies i comunitats veïnes sobre el dret d’explotació de les terres frontereres entre Andorra, Catalunya i França. A vegades van acabar en disputes com va ser el cas de la Solana del Pas de la Casa. El litigi va enfrontar els pobles francesos de Merens i Ospitalet amb les parròquies andorranes de Canillo i Encamp. Les parts implicades han anat firmant al llarg dels segles diverses concòrdies fruit de baralles mil·lenàries que durant molt de temps ha donat la sensació de no tenir fi. Finalment el 1835 se’n va signar una darrera en la qual els pobles francesos reconeixen el territori com a propietat exclusiva de Canillo i Encamp.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=16, 17, 18, 19, 20}}{{sfn|Jacinto Bonales Cortés|2003|p=107}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 83, 86, 87, 136, 137}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 259 a 262}}{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 83}}

 

=====La indústria artesanal i metal·lúrgica =====

=====La indústria artesanal i metal·lúrgica =====

{{AP|Farga Rossell}}

{{AP|Farga Rossell}}

[[File:Farga Rossell (1).JPG|thumb|Entrada del Museu Farga Rosell situat a La Massana]]

[[File:Farga Rossell (1).JPG|thumb|Entrada del Museu Farga Rosell situat a La Massana]]

La indústria artesanal i la metal·lúrgia van viure moments d’apogeu al territori nacional durant el segle XVII. A Andorra es té documentada l'existència d’un únic gremi. Es tracta del de paraires i teixidors que es va constituir com a gremi el 1604. El bisbe d’Urgell, Andreu Capella, va concedir i confirmar els punts sobre els quals s’havia de regir la Confraria dels Paraires de Sant Pere de Màrtir i Sant Ivó d'Escaldes. L’any 1606 el Consell de la Terra va passar a controlar la germandat administrativament. [[Esclades-Engordany|Esclades]] va ser el nucli del gremi vist que posseeix aigües termals, element bàsic per poder desenvolupar una indústria d’aquesta mena. La seva existència va comportar algunes obligacions religioses, fet que fa del gremi més que una associació professional: era de fet un grup social i cultural.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=20, 21}}{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p=106, 107}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 105, 106, 107, 140, 141}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 263 a 270}}

La indústria artesanal i la metal·lúrgia vixqueren moments d’apogeu en el territori nacional durant el sigle XVII. En Andorra es té documentada l'existència d’un únic gremi. Es tracta del de teixidors que es va constituir com a gremi en 1604.  

 

=====El comerç =====

=====El comerç =====

El clima d’Andorra no permet conrear una gran quantitat de productes, i com que no tenia tampoc aliments de primera necessitat en abundància, els andorrans van dedicar-se naturalment al [[comerç]]. El comerç va esdevenir en poc temps de vital importància i això va portar al Consell de la Terra, i avui dia els governs actuals, a defensar sempre els privilegis fiscals cedits pels dos coprínceps perquè possibiliten la venda de productes més varats. La pràctica inexistència de guerres a [[Catalunya del Nord|Catalunya]], Espanya i França, però també la desaparició de la [[pesta]] al segle XVII va afavorir el comerç a Andorra. Els mitjans de transport habituals eren les mules i els cavalls, ja que el terreny no permetia el passatge de [[carruatges]]. Els camins rals i ports es van transformar en les vies principals de circulació, i el comerç amb [[França]] es veia tot sovint blocat a causa del clima que tallava la comunicació durant 8 mesos l’any. Les [[fira|fires]] i mercats es van desenvolupar ràpidament i els coprínceps no van trigar a voler-los controlar. [[Lluís XV de França|Lluís XV]] el Ben Amat, copríncep d’Andorra i rei de França, va promulgar un decret l’any 1767 en què s’especificava el tipus i quantitat de mercaderies que els andorrans podien importar. En un principi, però, les fires estaven prohibides al país. Es va necessitar la insistència dels habitants d’Andorra perquè finalment el bisbe d’Urgell cedís el 1371 i atorgués el permís per construir una fira anual a Andorra la Vella. Aquest dret va ser ampliat pel comte de Foix, [[Gastó IV de Foix|Gastó IV]], i el bisbe, Roger de Pallars, l’any 1448.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=25, 26, 27}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 138, 139}} La [[Fira d’Andorra la Vella]] ha esdevingut de llavors ençà un esdeveniment nacional en què cada any s’hi aplega tota la població i gent vinguda de fora que aprofita el seu temps lliure per comprar o informar-se de les novetats del mercat. La fira és de fet per al sector de l’automòbil un certamen obligatori. Tant el govern com el comú de la capital ajunten esforços tots els anys perquè la venta d’automòbils sigui millor que la de l’any anterior. La fira s’ha transformat també en un espai multicultural on les diferents immigrants del país acostumen a presentar-hi les seves especialitats gastronòmiques o culturals. A banda d’aquesta cita, també destaca la Fira del Bestiar d’Andorra la Vella, dedicada a l’agricultura i ramaderia.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/30387-la-fira-dandorra-la-vella-supera-amb-escreix-els-60000-visitants|títol = La Fira d'Andorra la Vella supera amb escreix els 60.000 visitants (El Periòdic d'Andorra, 28-10-13)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/14371-una-fira-dandorra-la-vella-mes-participativa-i-menys-institucional|títol = Una Fira d'Andorra la Vella més participativa i menys institucional (El Periòdic d'Andorra, 22-10-11)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/societat/13331-la-fira-dandorra-la-vella-oferira-demostracions-gastronomiques|títol = La Fira d'Andorra la Vella oferirà demostracions gastronòmiques (El Periòdic d'Andorra, 11-09-11)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 270 a 275}}

El clima d’Andorra no permet conrear una gran quantitat de productes, i com que no tenia tampoc aliments de primera necessitat en abundància, els andorrans van dedicar-se naturalment al [[comerç]]. Els camins i ports es varen transformar en les vies principals de circulació. [[Lluís XV de França|Lluís XV]] el Ben Amat, copríncep d’Andorra i rei de França, va promulgar un decret l’any 1767 en que s’especificava el tipos i quantitat de mercaderies que els andorrans podien importar.  

 

Així, la societat andorrana d’aquesta època es pot dividir en dues categories. D’un costat estan els focs, és a dir, les cases pairals tradicionals riques. Com que els seus mitjans econòmics eren molt superiors als de la resta de la població, pagaven més quantitat de tribus al Consell de la Terra i al Consell Parroquial (o Comunal). Eren els únics en poder optar a seure al Consell del Comú o al Consell de la Terra. Els que tenien més prestigi, anomenats prohoms o capgrossos, ocupaven càrrecs més importants com ara el de cònsol (alcalde a Catalunya).{{sfn|Llop Rovira|1998|p=43}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 110, 111, 142, 143}}

La societat andorrana d'esta epoca es pot dividir en do categories. D’un costat estan els focs, és a dir, les cases pairals tradicionals riques. Com que els seus mitjans econòmics eren molt superiors als de la resta de la població, pagaven més quantitat de tribus al Consell de la Terra i al Consell Parroquial (o Comunal). Eren els únics en poder optar a sentar-se en el Consell del Comú o al Consell de la Terra. Els que tenien més prestigi, nomenats prohoms o capgrossos, ocupaven càrrecs més importants com ara el de cònsol.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=43}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 110, 111, 142, 143}}

La segona categoria comprèn la resta del poble, és a dir, el poble menut o casalers. El nivell econòmic d’aquestes famílies era abastament inferior als focs. Aquestes famílies estaven vetades del Consell de la Terra o Consell de Comú. Dit altrament, no podien participar en la vida política del país. Eren ben sovint cases de creació recent i els casalers (o cabalers) no podien fundar-ne una de nova. Treballaven també com a mossos per algun propietari o exercien de contrabandistes, pastors,...{{sfn|Llop Rovira|1998|p=43}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 110, 111}} Aquest sistema de pubilles i hereus es veu encara reflectit avui en dia a l'himne d'Andorra. A més, Escaldes-Engordany segueix escollint cada any una pubilla, per molt que l'acte ja només representi un record de la tradició del país que Andorra comparteix amb els catalans.<ref>{{Ref-web|url = http://forum.ad/2014/07/25/la-pubilla-i-lhereu-descaldes-engordany-surten-al-carrer-per-obsequiar-els-turistes/|títol = La pubilla i l'hereu d'Escaldes-Engordany surten al carrer per obsequiar els turistes (Fòrum.ad, 25-07-2014)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> 

La segona categoria comprèn la resta del poble, és a dir, el poble menut o casalers. El nivell econòmic d’aquestes famílies era abastament inferior als focs.  

D’altra banda, del punt de vista dels coprínceps, els andorrans eren súbdits integrats dins la tercera classes social característica de l’Edat Moderna: el [[tercer estat]]. Com a tal, els andorrans havien de pagar la quèstia derivada dels pariatges als coprínceps corresponents. Per molt que el títol anés passant d’una família a una altra al llarg de l’Edat Moderna, els andorrans no van faltar mai al pagament de la quèstia. A més, el bisbe d’Urgell exigia censos, delmes, primícies,... que són els corresponents d’un estat catòlic.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=43}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 110, 111}}

D’altra banda, del punt de vista dels coprínceps, els andorrans eren súbdits integrats dins la tercera classe social característica de l’Edat Moderna: el [[tercer estat]]. Com a tal, els andorrans havien de pagar la derivada dels impostos als coprínceps corresponents. Per molt que el títul anara passant d’una família a una atra a lo llarc de l’Edat Moderna, els andorrans no faltaren mai al pagament . Ademés, el bisbe d’Urgell exigia censos, delmes, primícies,... que són els corresponents d’un estat catòlic.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=43}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 110, 111}}

====Art discret durant l'Edat Moderna====

====Art discret durant l'Edat Moderna====