− | Es considera l'Edat Medieval com el bressol i desenroll de la llengua catalana. El canvi del [[llatí]] cap al [[català]] va ser lent i gradual, quasi imperceptible, com qualsevol atra [[llengua]] que pren orige en una atra. Les generacions que s'anaven succeint mai varen tindre la sensació de parlar una llengua diferent de la dels seus antecessors. Probablement, hagué un tall pero, com és el cas d'atres llengües romàniques (com ara el [[gallec]], [[portugués]], [[castellà]], [[francés]], [[occità]], [[valencià]],[[italià]], [[romanx]] o [[romanès]]), és difícil de dir quan va ser, sobretot si tenim en compte que a pesar de l'utilisació de llengües vernàculs a l'oral, el llatí va predominar en els texts durant molt de temps i només es comença a trobar texts escrits íntegrament en català cap al [[segle XII]]. Els historiadors i llingüistes parlen del període que va del [[segle VII]] fins al [[segle VIII]] com de canvis radicals, moment a on ya se consegueix fer una clara diferenciació entre el català i el llatí. | + | Es considera l'Edat Migeval com el desenroll de la llengua catalana. El canvi del [[llatí]] cap al [[català]] va ser lent i gradual, casi imperceptible, com qualsevol atra [[llengua]] que pren orige en una atra. Les generacions que s'anaven succeint mai varen tindre la sensació de parlar una llengua diferent de la dels seus antecessors. Probablement, hagué un tall pero, com és el cas d'atres llengües romàniques (com ara el [[gallec]], [[portugués]], [[castellà]], [[francés]], [[occità]], [[valencià]], [[italià]], [[romanx]] o [[romanès]]), és difícil de dir quan fon, sobretot si tenim en conter que a pesar de l'utilisació de llengües vernàculs a l'oral, el llatí va predominar en els texts durant molt de temps i només es comença a trobar texts escrits íntegrament en català cap al [[segle XII]]. Els historiadors i llingüistes parlen del període que va del [[sigle VII]] fins al [[sigle VIII]] com de canvis radicals, moment a on ya se consegueix fer una clara diferenciació entre el català i el llatí. |
− | Poc a poc va sorgint un [[història de la llengua catalana|català preliterari]] que viurà del [[segle IX]] fins al [[segle XII]]. El país en tant que territori català -atés que s'integrava dins la Catalunya Vella- comença a donar senyals escrits en llengua catalana fins i tot abans del començament de l'expansió duta a terme per [[Jaume I]]. L'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell és una prova evident d'això, ya que resulta ser el primer document en el qual ya es comença a notar, a través dels topònims, paraules en fonètica catalana. Aixina, en Andorra el català ya es parlava i de fet hui dia es pot trobar encara, en documents de l'época, o en les esglésies preromàniques, paraules, inscripcions, mots... en este català preliterari. Més endavant, el català es normalisa a través de normes gramaticals que devem a [[Ramon Llull]]. Esta normativització portarà ya una presència definitiva del català en els escrits.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html|títol = Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = PDF de racocatala.cat amb el relat de la Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> | + | Poc a poc va sorgint un [[història de la llengua catalana|català preliterari]] que viurà del [[sigle IX]] fins al [[sigle XII]]. L'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell és una prova evident d'això, ya que resulta ser el primer document en el qual ya es comença a notar, a través dels topònims, paraules en fonètica catalana. Aixina, en Andorra el català ya es parlava i de fet hui dia es pot trobar encara, en documents de l'época, o en les iglésies preromàniques, paraules, inscripcions... en este català preliterari. |