Llínea 173: |
Llínea 173: |
| El Quart representava un poble de cada parròquia i n’administrava els bens. Hi havia parròquies que posseïen, a parts dels quarts, veïnats (3 en concret). El Comú reunia els Quarts i n’administrava també els bens comunals, podent exigir imposts com ara el “foc i lloc” (impost sobre habitació encara vigent en el país). El Consell de la Terra reunia els dos atres òrguens. Tant al Consell de Comú com el Consell de la Terra només hi podien participar els “prohoms”, és dir, els caps de les cases principals i més riques de cada parròquia. En aquella época estem parlant d’uns 25 a 30 hòmens. En canvi, al Consell del Quart, s'hi asseient tots els caps de casa. Adés la població es reunia en el Consell de les Valls, que consistia en l'agrupament de totes les parròquies. Va ser aixina fins a la proposició del Consell de la Terra. Esta fon necessària, ya que les multitudinàries reunions del Consell de les Valls portaven a abandonar els treballs agrícoles a causa de les distàncies i males comunicacions.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 78, 79, 80, 81, 82, 83}} | | El Quart representava un poble de cada parròquia i n’administrava els bens. Hi havia parròquies que posseïen, a parts dels quarts, veïnats (3 en concret). El Comú reunia els Quarts i n’administrava també els bens comunals, podent exigir imposts com ara el “foc i lloc” (impost sobre habitació encara vigent en el país). El Consell de la Terra reunia els dos atres òrguens. Tant al Consell de Comú com el Consell de la Terra només hi podien participar els “prohoms”, és dir, els caps de les cases principals i més riques de cada parròquia. En aquella época estem parlant d’uns 25 a 30 hòmens. En canvi, al Consell del Quart, s'hi asseient tots els caps de casa. Adés la població es reunia en el Consell de les Valls, que consistia en l'agrupament de totes les parròquies. Va ser aixina fins a la proposició del Consell de la Terra. Esta fon necessària, ya que les multitudinàries reunions del Consell de les Valls portaven a abandonar els treballs agrícoles a causa de les distàncies i males comunicacions.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 78, 79, 80, 81, 82, 83}} |
| | | |
− | === La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana === | + | === La vida en Andorra durant l'Edat Mija === |
− | Es pot dir que la vida a Andorra a l’Alta Edat Mitjana era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, la cerca de terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no permet donar en exactitud la quantitat de gent que allí vivia. Tanmateix, en la | + | Es pot dir que la vida en Andorra a l’Alta Edat Mija era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, el terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no permet donar en exactitud la quantitat de gent que allí vivia. Aixina mateix, en la signatura de la “Concòrdia” de l'any [[1176]] s’ha pogut establir una població que oscilava entre 1700 i 2300 habitants. |
− | signatura de la “Concòrdia” del 1176 s’ha pogut establir una població que oscilava entre 1700 i 2300 habitants. | |
| | | |
− | ==== Primeres talles de Marededéu ==== | + | ==== Primeres talles de la Marededéu ==== |
| {{AP|Mare de Déu de Meritxell}} | | {{AP|Mare de Déu de Meritxell}} |
− | El creiximent econòmic del principi del Baix Medieval, pero, decau a causa d'un llauger aument de la temperatura. Això provoca crisis en els camps, pero sobretot en les ciutats medievals. Ademés, les rutes comercials han portat la pesta negra, i la sicologia de la gent se'n veu afectada. A tots estos elements socioeconòmics, se n'afegix un de polític que explica la talla de la marededéu del Remei de Pal cap a mitjan segle XIII. Durant Baixa Edat Medieval el cristianisme patix un segon cisma. Estem parlant dels [[Papat d'Avinyó|Papes d’Avinyó]] que varen afeblir l’autoritat espiritual que tenia l’Església Catòlica sobre els fidels. La gent, desconcertada, cerca soport en les confraries, multiplicant els eixercicis de pietat. La gent deixa de llegir els llibres religiosos en llatí i es passa a [[vernàcul|llengües vernàculs]], com ara el català. Com que la gent no entén ni sap fer front a esta crisis econòmica i política, busca les respostes en la bíblia. Això farà que el fervor religiós vagi a més i a poc a poc es va rendint culte a les Verges. A Andorra en particular, este culte s’arrelarà força bé. Hui hi ha un total de sis marededéus al país. | + | El creiximent econòmic del principi del Baix Medieval, decau a causa d'un llauger aument de la temperatura. Això provoca crisis en els camps, pero sobretot en les ciutats medievals. Ademés, les rutes comercials han portat la pesta negra, i la sicologia de la gent se'n veu afectada. A tots estos elements socioeconòmics, se n'afegix un de polític que explica la talla de la marededéu del Remei de Pal cap a mijans del [[segle XIII]]. Durant la Baixa Edat Medieval el cristianisme patix un segon cisma. Estem parlant dels [[Papat d'Avinyó|Papes d’Avinyó]] que varen afeblir l’autoritat espiritual que tenia l’[[Església Catòlica]] sobre els fidels. La gent, desconcertada, cerca soport en les confraries, multiplicant els eixercicis de pietat. La gent deixa de llegir els llibres religiosos en [[llatí]] i es passa a [[vernàcul|llengües vernàculs]], com ara el català. Com que la gent no entén ni sap fer front a esta crisis econòmica i política, busca les respostes en la [[bíblia]]. Això farà que el fervor religiós vaja a més i poc a poc es va rendint culto a les Verges. En Andorra en particular, este culto s’arrelarà força bé. Hui hi ha un total de sis marededéus en el país. |
| * Marededéu de Canòlich | | * Marededéu de Canòlich |
| * Marededéu d'Ordino | | * Marededéu d'Ordino |