3843
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 174:
Llínea 174: − + − + − − La població és distribuïda en nuclis situats seguint les zones a prop de l’aigua i aptes per − l’agricultura. Malgrat les dificultats climàtiques, bona part del terreny andorrà estava constituït per pastura i boscs, i l’agricultura era una de les activitats econòmiques més importants juntament amb la ramaderia. Es produïa cereals i vinya, raó per la qual trobem encara a dia d’avui molins d’aigua a Andorra (la Serra i Mola de cal Pal, Ordino; el Molí − fariner del mas d’en Soler a la Cortinada; el Molí de Casa Guillem d’Encamp). − La parròquia que posseïa més molins era St. Julià, seguida d’Andorra la Vella. En tots els rius i rierols es van construir durant els segles XI i X nombrosos molins d’aigua per − moldre i convertir el gra en faria per fer el pa, que era l’aliment bàsic de la − població. − − A banda de l’[[agricultura]] i la [[gamaderia]], les professions artesanals ([[teixidor|teixidors]] o [[Pelleteria|pelleters]]) i la [[metalúrgia]] van prenent cada cop més importància dins de l’economia andorrana cap al principi del Baix Medieval. Les [[farga|fargues]] es van instal·lant − progressivament fins a impondre-se − com una indústria primordial per al Principat, contribuint a incrementar − la població i reduir la pobrea. Així, trobem a Andorra 5 meners de ferro, principalment a Ordino, 2 ferrers, una primera farga i els primers ponts de comunicació − (ex.: Pont de St. Antoni). Aquesta indústria va evolucionant fins a incorporar el sistema de [[farga catalana]]. Les fargues i molins pertanyien als senyors feudals i els − camperols estaven obligats a moldre el blat, pagar per fer-ho i col·laborar en − la construcció dels molins. A mesura que va acabant el Baix Medieval, i que la − població va en augment, els serfs deixen de pagar imposts (se’ls concedeixen − “franquícies”) ja que els seus senyors els en dispensen pel fet de contribuir al − repoblament (en surten les “[[carta pobla]]”). A més, gràcies al progrés econòmic − que aporta la metal·lúrgia, molts serfs "compren" la seva llibertat. Cap al final − del Medieval, aquesta actitud ha contribuït a fer que desapareguin els serfs i s'hagin instalat una societat que regnarà durant l'Edat Moderna constituïda de [[burgesos]], [[clericat|clericats]] i [[Noblea|nobles]]. A − Andorra en concret este fenomen es traduïx en la cessió de privilegis − administratius, econòmics i institucionals (vejau-ne més a Consell de la Terra) − als andorrans (en els quals creen un parlament i comuns). − − Quant a mentalitats i manera de vore la vida, la població andorrana estava altament marcada per la concepció catòlica del món. Com a Europa, l’Església tenia una importància cabdal dins de l’estructura social de les poblacions. La prova més evident d’això és la divisió del territori en parròquies, així com la construcció d’esglésies romàniques. La dona tenia un paper secundari, tal com l'exigia l'Església mateixa. La societat era masclista i poc igualitària. De fet, al Consell de la Terra només hi podien participar homes rics. − +
→La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana
=== La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana ===
=== La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana ===
Es pot dir que la vida a Andorra a l’Alta Edat Mitjana era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, la cerca de terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no permet donar amb exactitud la quantitat de gent que hi vivia. Tanmateix, amb la
Es pot dir que la vida a Andorra a l’Alta Edat Mitjana era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, la cerca de terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no permet donar en exactitud la quantitat de gent que allí vivia. Tanmateix, en la
signatura de la “Concòrdia” del 1176 s’ha pogut establir una població que oscil·lava entre 1700 i 2300 habitants.
signatura de la “Concòrdia” del 1176 s’ha pogut establir una població que oscilava entre 1700 i 2300 habitants.
==== Primeres talles de Marededéu ====
==== Primeres talles de Marededéu ====
{{AP|Mare de Déu de Meritxell}}
{{AP|Mare de Déu de Meritxell}}
El creiximent econòmic del principi del Baix Medieval, pero, decau a causa d'un llauger aument de la temperatura. Això provoca crisis als camps, pero sobretot a les ciutats medievals. Endemés, les rutes comercials han portat la pesta negra, i la sicologia de la gent se'n veu afectada. A tots estos elements socioeconòmics, se n'afegix un de polític que explica la talla de la marededéu del Remei de Pal cap a mitjan segle XIII. Durant Baixa Edat Medieval el cristianisme patix un segon cisma. Estem parlant dels [[Papat d'Avinyó|Papes d’Avinyó]] que varen afeblir l’autoritat espiritual que tenia l’Església Catòlica sobre els fidels. La gent, desconcertada, cerca soport en les confraries, multiplicant els eixercicis de pietat. La gent deixa de llegir els llibres religiosos en llatí i es passa a [[vernàcul|llengües vernàculs]], com ara el català. Com que la gent no entén ni sap fer front a esta crisis econòmica i política, busca les respostes en la bíblia. Això farà que el fervor religiós vagi a més i a poc a poc es va rendint culte a les Verges. A Andorra en particular, este culte s’arrelarà força bé. Hui hi ha un total de sis marededéus al país.
El creiximent econòmic del principi del Baix Medieval, pero, decau a causa d'un llauger aument de la temperatura. Això provoca crisis en els camps, pero sobretot en les ciutats medievals. Ademés, les rutes comercials han portat la pesta negra, i la sicologia de la gent se'n veu afectada. A tots estos elements socioeconòmics, se n'afegix un de polític que explica la talla de la marededéu del Remei de Pal cap a mitjan segle XIII. Durant Baixa Edat Medieval el cristianisme patix un segon cisma. Estem parlant dels [[Papat d'Avinyó|Papes d’Avinyó]] que varen afeblir l’autoritat espiritual que tenia l’Església Catòlica sobre els fidels. La gent, desconcertada, cerca soport en les confraries, multiplicant els eixercicis de pietat. La gent deixa de llegir els llibres religiosos en llatí i es passa a [[vernàcul|llengües vernàculs]], com ara el català. Com que la gent no entén ni sap fer front a esta crisis econòmica i política, busca les respostes en la bíblia. Això farà que el fervor religiós vagi a més i a poc a poc es va rendint culte a les Verges. A Andorra en particular, este culte s’arrelarà força bé. Hui hi ha un total de sis marededéus al país.
* Marededéu de Canòlich
* Marededéu de Canòlich
* Marededéu d'Ordino
* Marededéu d'Ordino