Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes eliminats ,  19:43 6 nov 2014
Llínea 338: Llínea 338:  
L’any 1580 [[Antoni Busquests]] va fer construir l'edifici per a casa particular. La família Busquets hi va viure fins que al principi del s. XVII va morir l’últim membre de la família, que era capellà. És una casa de planta, quasi quadrada, de 17m d'amplada per 22 de llargada, en dos parets metros gruixudes, que arriben fins al sostre. A la dovella central de la porta hi ha l’escut de la família Busquets, i a sobre l'escut d’Andorra en la inscripció ''Domus Conilii Justitiae Sades'', que vol dir “''Casa del Consell i la Seu de la Justícia''”. Efectivament, la casa va servir tant de parlament, com de justícia vist que les bruixes se les cremava a la “curia” de la mateixa casa.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad/ca/una-casa-amb-historia|títol = Informació sobre la història de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148, 149}}   
 
L’any 1580 [[Antoni Busquests]] va fer construir l'edifici per a casa particular. La família Busquets hi va viure fins que al principi del s. XVII va morir l’últim membre de la família, que era capellà. És una casa de planta, quasi quadrada, de 17m d'amplada per 22 de llargada, en dos parets metros gruixudes, que arriben fins al sostre. A la dovella central de la porta hi ha l’escut de la família Busquets, i a sobre l'escut d’Andorra en la inscripció ''Domus Conilii Justitiae Sades'', que vol dir “''Casa del Consell i la Seu de la Justícia''”. Efectivament, la casa va servir tant de parlament, com de justícia vist que les bruixes se les cremava a la “curia” de la mateixa casa.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad/ca/una-casa-amb-historia|títol = Informació sobre la història de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148, 149}}   
   −
L’edifici consta de tres pisos. Al primer pis hi trobem la'' Sala dels passos perduts'', que servia de menjadors pells consellers i d'avantsala a la sala del [[Parlament]]. És per este motiu que se li nomena així, perqué tot allò que s’hi parlava era perdut, vist que era a la sala del Consell de la Terra on es prenia finalment les decisions.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148}}  A la sala del Parlament també hi ha un altar, perqué antigament abans de procedir a les sessions parlamentàries, els consellers resaven a Deu. D'ençà de l'aprovació de la constitució no s'ha tornat a pregar abans de les sessions. No obstant això, sí que es fa sonar una campana situada a la part del darrere de l'hemicicle, que és la que dona per començada la sessió.<ref>{{Ref-web|url = http://www.consellgeneral.ad/ca/noticies/campana-per-a-la-nova-sala-de-sessions-del-consell-general|títol = Article sobre l'ús d'una campana al Parlament d'Andorra, lloc web del Consell General|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148, 149}} S’hi pot trobar, igualment, una sala de [[Sindicatura del Consell General|sindicatura]] i una cuina. El mal temps fea que els consellers haguessin de quedar-se diversos dies a la Casa de la Vall perqué la neu els aïllava de la resta del país i no podien marchar cap a casa seua.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad/ca/interior|títol = Informacions sobre l'interior de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148, 149}}  
+
L’edifici consta de tres pisos. Al primer pis hi trobem la'' Sala dels passos perduts'', que servia de menjadors pells consellers i d'avantsala a la sala del [[Parlament]]. És per este motiu que se li nomena així, perqué tot allò que s’hi parlava era perdut, vist que era a la sala del Consell de la Terra on es prenia finalment les decisions.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148}}  A la sala del Parlament també hi ha un altar, perqué antigament abans de procedir a les sessions parlamentàries, els consellers resaven a Deu. D'ençà de l'aprovació de la constitució no s'ha tornat a pregar abans de les sessions. No obstant això, sí que es fa sonar una campana situada a la part del darrere de l'hemicicle, que és la que dona per començada la sessió.<ref>{{Ref-web|url = http://www.consellgeneral.ad/ca/noticies/campana-per-a-la-nova-sala-de-sessions-del-consell-general|títol = Article sobre l'us d'una campana al Parlament d'Andorra, lloc web del Consell General|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148, 149}} S’hi pot trobar, igualment, una sala de [[Sindicatura del Consell General|sindicatura]] i una cuina. El mal temps fea que els consellers haguessin de quedar-se diversos dies a la Casa de la Vall perqué la neu els aïllava de la resta del país i no podien marchar cap a casa seua.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad/ca/interior|títol = Informacions sobre l'interior de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 148, 149}}  
    
Finalment, el parlament andorrà té diversos elements arquitectònics destinats a la seua defensa. Un fet que s’explica perqué en el moment de construcció de l’edifici es vivia en época de guerra, bandolerisme,... Així s’hi poden trobar torres, talaies o una chicoteta torre circular, i set [[matacans]].{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}} Endemés, a dins de la casa, just a dins del parlament hi ha un [[armari]], “[[Armari de les Set Claus|l’armari de les set claus]]” on els consellers guardaven les lleis baix set claus, d’aquí el nom. Ara be, al principi era l’armari de les 6 claus, ja que cadascuna representa una parròquia i Escaldes-Engordany es va independisar molt més tart. Este armari va guardar durant molt de temps la [[constitució]] del país.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad/ca/arquitectura|títol = Informació sobre l'arquitectura de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>  
 
Finalment, el parlament andorrà té diversos elements arquitectònics destinats a la seua defensa. Un fet que s’explica perqué en el moment de construcció de l’edifici es vivia en época de guerra, bandolerisme,... Així s’hi poden trobar torres, talaies o una chicoteta torre circular, i set [[matacans]].{{sfn|Llop Rovira|1998|p=60}} Endemés, a dins de la casa, just a dins del parlament hi ha un [[armari]], “[[Armari de les Set Claus|l’armari de les set claus]]” on els consellers guardaven les lleis baix set claus, d’aquí el nom. Ara be, al principi era l’armari de les 6 claus, ja que cadascuna representa una parròquia i Escaldes-Engordany es va independisar molt més tart. Este armari va guardar durant molt de temps la [[constitució]] del país.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad/ca/arquitectura|títol = Informació sobre l'arquitectura de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>  
   −
L’edifici, pero, ha sigut abandonat i actualment el Consell General, que és el nom que va adoptar el Consell de la Terra a partir del moment en qué compra la casa, es reunix a la nova seu, situada just davant de l’antiga casa. Va ser el 2011 quan es va fer la mudança, tot i que encara se seguixen celebrant reunions a l’antic edifici. Estos, pero, ya només són reunions d’inici de curs parlamentari quan s’acaba d’elegir el nou parlament després d’eleccions. En sortir de la sessió es va, normalment, la foto de “família” de tots els consellers en les vestimentes típiques de l'época moderna i tot seguit s’inaugura la llegislatura a la nova seu.<ref>{{Ref-web|url = http://www.consellgeneral.ad/fitxers/documents/consell-en-la-historia/la-seu-del-consell|títol = Detalls sobre la nova seu del Consell General d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> L'antic edifici servix de museu per a la resta del temps. Es pot visitar gratuïtament i és considerat com a patrimoni nacional pel Govern d'Andorra.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad|títol = Lloc web del Museu de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> D'atra banda, sigui en l'antic com al nou edifici, a cada extremitat de l'hemicicle els parlamentaris hi col·loquen la fotografia dels dos coprínceps corresponents a la legislatura en decurs.  
+
L’edifici, pero, ha sigut abandonat i actualment el Consell General, que és el nom que va adoptar el Consell de la Terra a partir del moment en qué compra la casa, es reunix a la nova seu, situada just davant de l’antiga casa. Va ser el 2011 quan es va fer la mudança, tot i que encara se seguixen celebrant reunions a l’antic edifici. Estos, pero, ya només són reunions d’inici de curs parlamentari quan s’acaba d’elegir el nou parlament després d’eleccions. En sortir de la sessió es va, normalment, la foto de “família” de tots els consellers en les vestimentes típiques de l'época moderna i tot seguit s’inaugura la llegislatura a la nova seu.<ref>{{Ref-web|url = http://www.consellgeneral.ad/fitxers/documents/consell-en-la-historia/la-seu-del-consell|títol = Detalls sobre la nova seu del Consell General d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> L'antic edifici servix de museu per a la resta del temps. Es pot visitar gratuïtament i és considerat com a patrimoni nacional pel Govern d'Andorra.<ref>{{Ref-web|url = http://www.casadelavall.ad|títol = Lloc web del Museu de la Casa de la Vall|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> D'atra banda, sigui en l'antic com al nou edifici, a cada extremitat de l'hemicicle els parlamentaris hi coloquen la fotografia dels dos coprínceps corresponents a la llegislatura en decurs.  
   −
Per últim, l'any 2014 es va inaugurar la colocació de "els 7 poetes", una obra de Jaume Plensa, davant del parlament mateix. L'obra són 7 escultures en forma de 7 homes que en realitat són 7 torxes que decoren el parlament andorrà. Fou cedida al Consell General pel mecenes Ramon Cierco i actualment l'obra hauria de quedar-se exposada durant uns sis anys. Si al final d'aquest període es renova el temps d'exposició, és molt probable que esdevingui un símbol més, i element indissociable del parlament del país. Les escultures, a més, han estat colocades sobre la Plaça Llídia Armengol, la dona que va lluitar pels drets de les dones a Andorra conseguint finalment que estes puguin votar. En este sentit, s'ha de remarcar que durant la legislatura del 2011-2015, el parlament conseguí la paritat de manera espontànea. Així el parlament andorrà és l'únic parlament del món que ha conseguit la paritat dins l'hemicicle de manera espontànea i sense cap llei.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/31840-els-estilistes-ja-plensen-a-la-capital|títol = Els estilites ya 'plensen' a la capital, Periòdic d'Andorra (16-01-14)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.consellgeneral.ad/ca/el-consell-dandorra/les-dones-al-consell-general|títol = Les dones i el Consell General d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
+
Per últim, l'any 2014 es va inaugurar la colocació de "els 7 poetes", una obra de Jaume Plensa, davant del parlament mateix. L'obra són 7 escultures en forma de 7 homes que en realitat són 7 torxes que decoren el parlament andorrà. Fou cedida al Consell General pel mecenes Ramon Cierco i actualment l'obra hauria de quedar-se exposada durant uns sis anys. Si al final d'este període es renova el temps d'exposició, és molt provable que esdevingui un símbol més, i element indissociable del parlament del país. Les escultures, a més, han estat colocades sobre la Plaça Llídia Armengol, la dona que va lluitar pels drets de les dones a Andorra conseguint finalment que estes puguin votar. En este sentit, s'ha de remarcar que durant la llegislatura del 2011-2015, el parlament conseguí la paritat de manera espontànea. Així el parlament andorrà és l'únic parlament del món que ha conseguit la paritat dins l'hemicicle de manera espontànea i sense cap llei.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elperiodicdandorra.ad/cultura-i-oci/31840-els-estilistes-ja-plensen-a-la-capital|títol = Els estilites ya 'plensen' a la capital, Periòdic d'Andorra (16-01-14)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.consellgeneral.ad/ca/el-consell-dandorra/les-dones-al-consell-general|títol = Les dones i el Consell General d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
    
<gallery>
 
<gallery>
6408

edicions

Menú de navegació