6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 203:
Llínea 203: − + − + − − − − − − − + − + − − − − − − − + − − + − + − − − − − + Llínea 241:
Llínea 224: − + − + − + − + + + − Quant a mentalitats i manera de veure la vida, la població andorrana estava altament marcada per la − concepció catòlica del món. Com a Europa, l’Església tenia una − importància cabdal dins de l’estructura social de les poblacions. La prova més − evident d’això és la divisió del territori en parròquies, així com la − construcció d’esglésies romàniques. La dona tenia un paper secundari, tal com l'exigia l'Església mateixa. La societat era masclista i poc igualitària. De fet, al Consell de la Terra només hi − podien participar homes rics. − + Llínea 266:
Llínea 245: − + Llínea 277:
Llínea 256: − + − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 298:
Llínea 277: − +
→La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana
=== La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana ===
=== La vida a Andorra durant l'Edat Mitjana ===
Es pot dir que la vida a
Es pot dir que la vida a Andorra a l’Alta Edat Mitjana era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, la cerca de terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no permet donar amb exactitud la quantitat de gent que hi vivia. Tanmateix, amb la
Andorra a l’Alta Edat Mitjana era molt dura. La població patia desnutrició general a causa d'una
signatura de la “Concòrdia” del 1176 s’ha pogut establir una població que oscil·lava entre 1700 i 2300 habitants.
alimentació deficient. El clima dels Pirineus dificultava, i molt, la
cerca de terreny cultivable. La majoria dels andorrans eren analfabets, un element que no
permet donar amb exactitud la quantitat de gent que hi vivia. Tanmateix, amb la
signatura de la “Concòrdia” del 1176 s’ha pogut establir una població que
oscil·lava entre 1700 i
2300 habitants.
La població és distribuïda
La població és distribuïda en nuclis situats seguint les zones a prop de l’aigua i aptes per
en nuclis situats seguint les zones a prop de l’aigua i aptes per
l’agricultura. Malgrat les dificultats climàtiques, bona part del terreny andorrà estava constituït per pastura i boscs, i l’agricultura era una de les activitats econòmiques més importants juntament amb la ramaderia. Es produïa cereals i vinya, raó per la qual trobem encara a dia d’avui molins d’aigua a Andorra (la Serra i Mola de cal Pal, Ordino; el Molí
l’agricultura. Malgrat les dificultats
climàtiques, bona part del terreny andorrà estava constituït per pastura i
boscs, i l’agricultura era
una de les activitats econòmiques més importants juntament amb la
ramaderia. Es produïa cereals i vinya, raó per la qual trobem encara a dia
d’avui molins d’aigua a Andorra (la Serra i Mola de cal Pal, Ordino; el Molí
fariner del mas d’en Soler a la Cortinada; el Molí de Casa Guillem d’Encamp).
fariner del mas d’en Soler a la Cortinada; el Molí de Casa Guillem d’Encamp).
La parròquia que posseïa més molins era St. Julià, seguida d’Andorra la Vella. En tots els rius i rierols es
La parròquia que posseïa més molins era St. Julià, seguida d’Andorra la Vella. En tots els rius i rierols es van construir durant els segles XI i X nombrosos molins d’aigua per
van construir durant els segles XI i X nombrosos molins d’aigua per
moldre i convertir el gra en faria per fer el pa, que era l’aliment bàsic de la
moldre i convertir el gra en faria per fer el pa, que era l’aliment bàsic de la
població.
població.
A banda de l’[[agricultura]] i
A banda de l’[[agricultura]] i la [[gamaderia]], les professions artesanals ([[teixidor|teixidors]] o [[Pelleteria|pelleters]]) i la [[metalúrgia]] van prenent cada cop més importància dins de l’economia andorrana cap al principi del Baix Medieval. Les [[farga|fargues]] es van instal·lant
la [[ramaderia]], les
progressivament fins a impondre-se
professions artesanals ([[teixidor|teixidors]] o [[Pelleteria|pelleters]]) i la [[metal·lúrgia]] van prenent
cada cop més importància dins de l’economia andorrana cap al principi del Baix Medieval. Les [[farga|fargues]]
es van instal·lant
progressivament fins a imposar-se
com una indústria primordial per al Principat, contribuint a incrementar
com una indústria primordial per al Principat, contribuint a incrementar
la població i reduir la pobresa. Així, trobem a Andorra 5 meners de ferro, principalment a Ordino, 2 ferrers, una primera farga i els primers ponts de comunicació
la població i reduir la pobrea. Així, trobem a Andorra 5 meners de ferro, principalment a Ordino, 2 ferrers, una primera farga i els primers ponts de comunicació
(ex.: Pont de St. Antoni). Aquesta indústria va evolucionant fins a incorporar el sistema de [[farga catalana]]. Les fargues i molins pertanyien als senyors feudals i els
(ex.: Pont de St. Antoni). Aquesta indústria va evolucionant fins a incorporar el sistema de [[farga catalana]]. Les fargues i molins pertanyien als senyors feudals i els
camperols estaven obligats a moldre el blat, pagar per fer-ho i col·laborar en
camperols estaven obligats a moldre el blat, pagar per fer-ho i col·laborar en
repoblament (en surten les “[[carta pobla]]”). A més, gràcies al progrés econòmic
repoblament (en surten les “[[carta pobla]]”). A més, gràcies al progrés econòmic
que aporta la metal·lúrgia, molts serfs "compren" la seva llibertat. Cap al final
que aporta la metal·lúrgia, molts serfs "compren" la seva llibertat. Cap al final
del Medieval, aquesta actitud ha contribuït a fer que desapareguin els serfs i s'hagin instal·lat una societat que regnarà durant l'Edat Moderna constituïda de [[burgesos]], [[clergat|clergats]] i [[Noblesa|nobles]]. A
del Medieval, aquesta actitud ha contribuït a fer que desapareguin els serfs i s'hagin instalat una societat que regnarà durant l'Edat Moderna constituïda de [[burgesos]], [[clericat|clericats]] i [[Noblea|nobles]]. A
Andorra en concret aquest fenomen es tradueix en la cessió de privilegis
Andorra en concret este fenomen es traduïx en la cessió de privilegis
administratius, econòmics i institucionals (vegeu-ne més a Consell de la Terra)
administratius, econòmics i institucionals (vejau-ne més a Consell de la Terra)
als andorrans (amb els quals creen un parlament i comuns).
als andorrans (en els quals creen un parlament i comuns).
Quant a mentalitats i manera de vore la vida, la població andorrana estava altament marcada per la concepció catòlica del món. Com a Europa, l’Església tenia una importància cabdal dins de l’estructura social de les poblacions. La prova més evident d’això és la divisió del territori en parròquies, així com la construcció d’esglésies romàniques. La dona tenia un paper secundari, tal com l'exigia l'Església mateixa. La societat era masclista i poc igualitària. De fet, al Consell de la Terra només hi podien participar homes rics.
==== Primeres talles de Marededéu ====
==== Primeres talles de Marededéu ====
{{AP|Mare de Déu de Meritxell}}
{{AP|Mare de Déu de Meritxell}}
El creixement econòmic del principi del Baix Medieval, però, decau a causa d'un lleuger augment de la temperatura. Això provoca crisi als camps, però sobretot a les ciutats medievals. Endemés, les rutes comercials han portat la pesta negra, i la psicologia de la gent se'n veu afectada. A tots aquests elements socioeconòmics, se n'afegeix un de polític que explica la talla de la marededéu del Remei de Pal cap a mitjan segle XIII. Durant Baixa Edat Medieval el cristianisme pateix un segon cisma. Estem parlant dels [[Papat d'Avinyó|Papes d’Avinyó]] que varen afeblir l’autoritat espiritual que tenia l’Església Catòlica sobre els fidels. La gent, desconcertada, cerca suport en les confraries, multiplicant els exercicis de pietat. La gent deixa de llegir els llibres religiosos en llatí i es passa a [[vernacle|llengües vernacles]], com ara el català. Com que la gent no entén ni sap fer front a aquesta crisi econòmica i política, busca les respostes en la bíblia. Això farà que el fervor religiós vagi a més i a poc a poc es va rendint culte a les Verges. A Andorra en particular, aquest culte s’arrelarà força bé. Avui hi ha un total de sis marededéus al país.
El creiximent econòmic del principi del Baix Medieval, pero, decau a causa d'un lleuger aument de la temperatura. Això provoca crisis als camps, pero sobretot a les ciutats medievals. Endemés, les rutes comercials han portat la pesta negra, i la psicologia de la gent se'n veu afectada. A tots estos elements socioeconòmics, se n'afegeix un de polític que explica la talla de la marededéu del Remei de Pal cap a mitjan segle XIII. Durant Baixa Edat Medieval el cristianisme patix un segon cisma. Estem parlant dels [[Papat d'Avinyó|Papes d’Avinyó]] que varen afeblir l’autoritat espiritual que tenia l’Església Catòlica sobre els fidels. La gent, desconcertada, cerca soport en les confraries, multiplicant els eixercicis de pietat. La gent deixa de llegir els llibres religiosos en llatí i es passa a [[vernàcul|llengües vernacles]], com ara el català. Com que la gent no entén ni sap fer front a esta crisis econòmica i política, busca les respostes en la bíblia. Això farà que el fervor religiós vagi a més i a poc a poc es va rendint culte a les Verges. A Andorra en particular, este culte s’arrelarà força bé. Hui hi ha un total de sis marededéus al país.
* Marededéu de Canòlich
* Marededéu de Canòlich
* Marededéu d'Ordino
* Marededéu d'Ordino
{{AP|Art romànic andorrà}}
{{AP|Art romànic andorrà}}
L’art romànic es considera
L’art romànic es considera
com el primer estil artístic d’Europa durant el Medieval i apareix gràcies a un
com el primer estil artístic d'Europa durant el Medieval i apareix gràcies a un
context favorable a mijan segle X en qué es deixa arrere la inestabilitat per
context favorable a mijan segle X en qué es deixa arrere la inestabilitat per
començar un procés de recuperació que es reflectix en la demogràfica, economia
començar un procés de recuperació que es reflectix en la demogràfica, economia
Dins la península Ibèrica el
Dins la península Ibèrica el
romànic només s’implanta a la meitat nord, mentre que al sud s’imposa l’art islàmic.
romànic només s’implanta a la mitat nort, mentres que al sue s'imposa l’art islàmic.
A Andorra les edificacions preromàniques són un reflex de la cristianització duta
A Andorra les edificacions prerromàniques són un reflex de la cristianisació duta
a terme pel bisbe d’Urgell i pel monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. La
a terme pel bisbe d'Urgell i pel monasteri de Sant Serni de Tavèrnoles. La
primera església preromànica construïda a Andorra fou l’[[Sant Vicenç d’Enclar|Església de Sant Vicenç d’Enclar]] i data del s. IX moment en què Carles el Calb dóna al comte d’Urgell
primera església prerromànica construïda a Andorra fonl’[[Sant Vicenç d’Enclar|Església de Sant Vicenç d’Enclar]] i data del s. IX moment en què Carles el Calb dóna al comte d’Urgell
Sunifred I les terres d’Andorra. També és preromànica l’[[Església de Santa
Sunifred I les terres d’Andorra. També és prerromànica l’[[Església de Santa
Coloma]] on, a més, hi destaquen les pintures murals que varen sortir del país el 1930 i recuperades pel govern d’Andorra el 2007. Aquestes caldria situar-les en
Coloma]] on, a més, hi destaquen les pintures murals que varen sortir del país el 1930 i recuperades pel govern d’Andorra el 2007. Estes caldria situar-les en
el moment on Arnalda de Caboet es casa amb Arnau de Castellbò. Vers el segle on se signa la
el moment on Arnalda de Caboet es casa en Arnau de Castellbò. Vers el segle on se signa la
donació de les possessions del Comte d’Urgell, Ermengol VI, al
donació de les possessions del Comte d'Urgell, Ermengol VI, al
bisbe d’Urgell, es construeixen també ponts romànics com ara el [[Pont de la Margineda]] o el [[Pont dels Escalls]].{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 48, 49,}}
bisbe d'Urgell, es construïxen també ponts romànics com ara el [[Pont de la Margineda]] o el [[Pont dels Escalls]].{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 48, 49,}}
<gallery>
<gallery>
{{AP|Història de la llengua catalana}}
{{AP|Història de la llengua catalana}}
[[File:Ramon Llull.jpg|thumb|Gravat de Ramon Llull del segle XVIII|right]]
[[File:Ramon Llull.jpg|thumb|Gravat de Ramon Llull del segle XVIII|right]]
Es considera l'Edat Medieval com el bressol i desenvolupament de la llengua catalana. El canvi del [[llatí]] cap al [[català]] va ser lent i gradual, gairebé imperceptible, com qualsevol altra [[llengua]] que pren origen en una altra. Les generacions que s'anaven succeint mai van tenir la sensació de parlar una llengua diferent de la dels seus antecessors. Tanmateix, hi ha haver un tall però, com és el cas d'altres llengües romàniques (com ara el [[gallec]], [[portuguès]], [[castellà]], [[francès]], [[occità]], [[valencià]],[[italià]], [[romanx]] o [[romanès]]), és difícil de dir quan va ser, sobretot si tenim en compte que malgrat la utilització de llengües vernacles a l'oral, el llatí va predominar en els texts durant molt de temps i només es comença a trobar texts escrits íntegrament en català cap al segle XII. Els historiadors i lingüistes parlen del període que va del segle VII fins al segle VIII com de canvis radicals, moment on ja s'aconsegueix fer una clara diferenciació entre el català i el llatí. A poc a poc va sorgint un [[història de la llengua catalana|català preliterari]] que viurà del segle IX fins al segle XII. A partir d'aquest moment i coincidint amb l'expansió de la [[Corona d'Aragó]], on de fet 85% de la població ja parla català, la llengua catalana s'implanta (a banda de Catalunya i Andorra). De fet, Andorra en tant que territori del Comtat d'Urgell és l'un dels llocs embrionaris del català. El país en tant que territori català -atès que s'integrava dins la Catalunya Vella- comença a donar senyals escrits en llengua catalana fins i tot abans del començament de l'expansió duta a terme per [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]]. L'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell és una prova evident d'això, ja que resulta ser el primer document en el qual ja es comença a notar, a través dels topònims, paraules amb fonètica catalana. Així, a Andorra el català ja es parlava i de fet avui dia es pot trobar encara, sigui en documents de l'època, sigui en les esglésies preromàniques, paraules, inscripcions, mots... en aquest català preliterari. Més endavant, el català es normalitza a través de normes gramaticals que devem a [[Ramon Llull]]. Aquesta normativització portarà ja una presència definitiva del català als escrits.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html|títol = Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = PDF de racocatala.cat amb el relat de la Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
Es considera l'Edat Medieval com el bressol i desenroll de la llengua catalana. El canvi del [[llatí]] cap al [[català]] va ser lent i gradual, quasi imperceptible, com qualsevol atra [[llengua]] que pren orige en una atra. Les generacions que s'anaven succeint mai van tenir la sensació de parlar una llengua diferent de la dels seus antecessors. Tanmateix, hi ha haver un tall pero, com és el cas d'atres llengües romàniques (com ara el [[gallec]], [[portugués]], [[castellà]], [[francés]], [[occità]], [[valencià]],[[italià]], [[romanx]] o [[romanès]]), és difícil de dir quan va ser, sobretot si tenim en compte que malgrat la utilisació de llengües vernàculs a l'oral, el llatí va predominar en els texts durant molt de temps i només es comença a trobar texts escrits íntegrament en català cap al segle XII. Els historiadors i llingüistes parlen del període que va del segle VII fins al segle VIII com de canvis radicals, moment on ja s'aconsegueix fer una clara diferenciació entre el català i el llatí. A poc a poc va sorgint un [[història de la llengua catalana|català preliterari]] que viurà del segle IX fins al segle XII. A partir d'este moment i coincidint amb l'expansió de la [[Corona d'Aragó]], on de fet 85% de la població ja parla català, la llengua catalana s'implanta (a banda de Catalunya i Andorra). De fet, Andorra en tant que territori del Comtat d'Urgell és l'un dels llocs embrionaris del català. El país en tant que territori català -atés que s'integrava dins la Catalunya Vella- comença a donar senyals escrits en llengua catalana fins i tot abans del començament de l'expansió duta a terme per [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]]. L'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell és una prova evident d'això, ya que resulta ser el primer document en el qual ja es comença a notar, a través dels topònims, paraules en fonètica catalana. Així, a Andorra el català ya es parlava i de fet hui dia es pot trobar encara, sigui en documents de l'época, sigui en les esglésies preromàniques, paraules, inscripcions, mots... en este català preliterari. Més endavant, el català es normalisa a través de normes gramaticals que devem a [[Ramon Llull]]. Esta normativització portarà ya una presència definitiva del català als escrits.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html|títol = Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = PDF de racocatala.cat amb el relat de la Història de la Llengua Catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
==Edat Moderna ==
==Edat Moderna ==