3843
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 111:
Llínea 111: − + − [[Fitxer:Treaty of Verdun -es.svg|thumb|Panorama de l'Imperi franc després d'haver-se signat el Tractat de Verdum]]+ − + − − ''D'atra banda, la situació de la cort real francesa no millora en unir lo que en un futur serà [[França]]. [[Lluís el Pietós]], repartix les terres entre els seus fills: [[Lotari I]], [[Lluís el Germànic]] i [[Pepí el Breu]]. Però, el fill de Lluís el Germànic, [[Carles el Calb]], i ell mateix signen un acort –el [[Juraments d'Estrasburg|Jurament d’Estrasburg]]– en el qual decideixen jubilar a Lluís el Pietós tancant-lo dins d’un convent i imposar-se a Lotari I. En l'any [[843]] la baralla acaba en l’[[Tractat de Verdun|Acord de Verdun]] (843) mitjançant el qual s’estableix el repartiment de l’imperi franc en 3 zones:'' − * [[França|''França'']] − * [[Germània|''Germània'']] − * [[Lotaríngia|''Lotaríngia'']] − ''En este acort França se separa de Germània i esta es transforma en el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Germànic]].''
→Independència dels Comtats Catalans i fragmentació de l'imperi franc
====Mort de Carlemany (l'Andorra catalana)====
====Mort de Carlemany (l'Andorra catalana)====
=====Independència dels Comtats Catalans i fragmentació de l'imperi franc=====
=====Independència dels Comtats Catalans de l'Imperi Franc====
En l’any [[814]] quan mor [[Carlemany]] son fill, [[Lluís el Pietós]], pert autoritat i es dixa dirigir pels bisbes. El regne està fragmentat, naixen principats, comtats independents i regnes.
En l’any [[814]] quan mor [[Carlemany]] el seu fill, [[Lluís el Pietós]], pert autoritat i es deixa dirigir pels bisbes. El regne està fragmentat, naixen principats, comtats independents i regnes. Per tal de girar la situació, dilapida el domini real distribuint terres (feus) als comtes. Però, en lloc de conseguir allò que pretén, els comtes van prenent cada vegada més força. [[Tolosa]], per exemple, s'independisa. No és l'única, els comtats de la Marca Hispànica corresponents a la nomenada Catalunya Vella ([[Rosselló]], [[Empúries]], [[Girona]], [[Barcelona]], [[Cerdanya]], [[Urgell]], [[Pallars]] i [[Ribagorça]]) també ho fan. Es tracta de comtes no originaris de les terres que governen, però a la llarga passen de comtes forans a comtes naturals. [[Guifré el Pelós]] serà un d’estos primers i en la seua aparició naix [[Catalunya del Nord|Catalunya]]; motiu pel qual se’l considera com el fundador de [[Catalunya]]. Els Comtats Catalans en un principi reconeixen l’autoritat franca i, per tant, el rei franc. Això vol dir que [[Andorra]] entra dins dels Comtats Catalans, que hara estan dins de l’Imperi Franc. Però en l’any [[985]] els Comtats Catalans decideixen trencar el vincul de vassallatge que els lligava al rei i s’independisen. El motiu es deu a l’expedició musulmana d’Al-Mansur contra Barcelona. Els Comtes Catalans demanen ajuda al rei, però este no acut a ajudar-los (massa preocupat per fer la guerra contra els anglesos) i trenquen llaços: creen Catalunya. Andorra, integrada en el [[Comtat d’Urgell]], quedarà puix dins de Catalunya.
[[Tolosa]], per eixemple, s'independisà i els comtats de la Marca Hispànica també ho fan. [[Guifré el Pelós]] serà un d’estos primers i en la seua aparició naix [[Catalunya del Nord|Catalunya]]. Els Comtats Catalans en un principi reconeixen l’autoritat franca i, per tant, el rei franc. Això vol dir que [[Andorra]] entra dins dels Comtats Catalans, que hara estan dins de l’Imperi Franc. Però en l’any [[985]] els Comtats Catalans decidixen trencar el vincul de vassallage que els lligava al rei i s’independisen. El motiu es deu a l’expedició musulmana d’Al-Mansur contra Barcelona. Els Comtes Catalans demanen ajuda al rei, però este no la dona i trenquen llaços. Andorra, integrada en el [[Comtat d’Urgell]], quedarà puix dins de Catalunya.
=====Andorra dins de la Corona D'Aragó=====
=====Andorra dins de la Corona D'Aragó=====