Llínea 137: |
Llínea 137: |
| ==== Les Cases de Caboet i Castellbò ==== | | ==== Les Cases de Caboet i Castellbò ==== |
| [[File:Arnaldeta.jpg|thumb|Estàtua d'Arnalda de Caboet al Prat del Roure, Escaldes-Engordany|right]] | | [[File:Arnaldeta.jpg|thumb|Estàtua d'Arnalda de Caboet al Prat del Roure, Escaldes-Engordany|right]] |
− | En renunciar als seus drets sobre Andorra, el comte Ermengol VI completa els esforços de la catedral d'Urgell de situar-se al capdamunt de les jerarquies feudals i en una senyoria en poders eclesiàstics, jurisdiccionals i territorials. Un poder, pero, en conseqüències, ya que fon mal acceptat pels andorrans i cobejat pels senyors de Caboet i Castellbò. I és que hi havia ya conflictes en els andorrans per una qüestió d'imposts o polítics i conflictes entre senyors veïns (en particular els [[comtes d'Urgell]] que van provar, reiterades vegades, de recuperar de l'Església el que els seus antecessors els havien cedit) que volien constantment guanyar més territori; i les possessions del bisbe eren les més grans. Així s’opta per dos solucions, | + | En renunciar als seus drets sobre Andorra, el comte Ermengol VI completa els esforços de la catedral d'Urgell de situar-se al capdamunt de les jerarquies feudals i en una senyoria en poders eclesiàstics, jurisdiccionals i territorials. Un poder, pero, en conseqüències, ya que fon mal acceptat pels andorrans i cobejat pels senyors de Caboet i Castellbò. I és que hi havia ya conflictes en els andorrans per una qüestió d'imposts o polítics i conflictes entre senyors veïns (en particular els [[comtes d'Urgell]] que varen provar, reiterades vegades, de recuperar de l'església el que els seus antecessors els havien cedit) que volien constantment guanyar més territori; i les possessions del bisbe eren les més grans. Aixina s’opta per dos solucions, |
| | | |
− | *L’any 1162 es va signar una Concòrdia en el bisbe Bernat Sanç perqué els andorrans pogueren escollir uns balles a canvi de “4 pernils, 40 pans i una mica de vi”. La primera Concòrdia no va resultar i se’n va signar una segona l’any 1176 en el bisbe Arnau de Preixens que ampliava el pagament a “cent diners per cada dos anys”. Este nou conveni és important perqué el van signar els 838 caps de casa andorrans, fet que ha permés saber quanta gent viva a Andorra: 2300 persones. | + | * En l’any [[1162]] es va signar una Concòrdia en el bisbe Bernat Sanç perqué els andorrans pogueren escollir uns balles a canvi de “4 pernils, 40 pans i una miqueta de vi”. La primera Concòrdia no va resultar i se’n va signar una segona en l’any [[1176]] en el bisbe Arnau de Preixens que ampliava el pagament a “cent diners per cada dos anys”. Este nou conveni és important perqué el varen signar els 838 caps de casa andorrans, fet que ha permés saber quanta gent viva en Andorra: 2300 persones. |
| | | |
− | *A meitat del segle XI, no tenint cap atra força armada que aquella que provenia dels andorrans, els bisbes d'Urgell es van vore obligats a demanar ajuda i protecció als senyorius més pròxims a fi de defendre-se dels atacs dels quals eren objecte i va infeudar Andorra a la família dels Caboet, és a dir, el bisbe va cedir una part de l’administració dels seus béns andorrans a canvi de protecció militar. Els Caboet tenien com a missió recordar l’autoritat de la catedral d’Urgell sobre Andorra. | + | *A mitat del [[segle XI]], no tenint cap atra força armada que aquella que provenia dels andorrans, els bisbes d'Urgell es varen vore obligats a demanar ajuda i protecció als senyorius més pròxims a fi de defendre-se dels atacs dels quals eren objecte i va infeudar Andorra a la família dels Caboet, és dir, el bisbe va cedir una part de l’administració dels seus béns andorrans a canvi de protecció militar. Els Caboet tenien com a missió recordar l’autoritat de la catedral d’Urgell sobre Andorra. |
| | | |
− | El bisbe encarrega puix la defensa en un primer jurament de fidelitat d'en [[Guitard Isarn de Caboet]] l'any [[1095]], el seguiran [[Guillem Guitard]] el [[1110]] i [[Arnau de Caboet]] el [[1159]]. A la mort d'Arnau de Caboet el seu testament, datat del [[14 de giner]] de [[1170]], transmet els seus drets sobre les valls d'Andorra, en feu de l'Església, a la seua filla Arnalda de Caboet. Així, la situació es gira en contra del bisbe l’any 1185 quan l’única filla i hereva dels Caboet, Arnalda, es casa en l'hereu del vescomtat de Castellbò, Arnau de Castellbò. El bisbe d'Urgell es preocupa per este traspàs, i és que els Castellbò no s’entenien en el Bisbe, primerament, per motius religiosos. El bisbe era catòlic i els Castellbò càtars i el catarisme era un moviment religiós dualista considerat heregia per l’Església Catòlica. En segon lloc, perqué els Castellbò ostentaven el domini territorial del bisbe. Ben aviat, els Castellbò intenten ignorar el vassallage que deuen al bisbe i inicien un llarc periodo d’enemistats. | + | El bisbe encarrega puix la defensa en un primer jurament de fidelitat d'en [[Guitard Isarn de Caboet]] en l'any [[1095]], el seguiran [[Guillem Guitard]] en [[1110]] i [[Arnau de Caboet]] en [[1159]]. A la mort d'Arnau de Caboet el seu testament, datat del [[14 de giner]] de [[1170]], transmet els seus drets sobre les valls d'Andorra, en feu de l'església, a la seua filla Arnalda de Caboet. Aixina, la situació es gira en contra del bisbe en l’any [[1185]] quan l’única filla i hereva dels Caboet, Arnalda, es casa en l'hereu del vescomtat de Castellbò, Arnau de Castellbò. El bisbe d'Urgell es preocupa per este traspàs, i és que els Castellbò no s’entenien en el Bisbe, primerament, per motius religiosos. El bisbe era catòlic i els Castellbò càtars i el catarisme era un moviment religiós dualista considerat heregia per l’[[Església Catòlica]]. En segon lloc, perqué els Castellbò ostentaven el domini territorial del bisbe. Pronte, els Castellbò intenten ignorar el vassallage que deuen al bisbe i inicien un llarc periodo d’enemistats. |
| | | |
− | Un eixemple d'estes enemistats ya comença en la falsa Carta Pobla de Carlemany de l’any 805 que es va fer en l'acort dels andorrans, i que hauria beneficiats els adversaris principals del bisbe, per tant, havia beneficiat els Castellbò. | + | Un eixemple d'estes enemistats ya començà en la falsa Carta Pobla de Carlemany de l’any [[805]] que es va fer en l'acort dels andorrans, i que hauria beneficiats als adversaris principals del bisbe, per tant, havia beneficiat als Castellbò. |
| | | |
| ==== Les Croades Càtars i la Corona d'Aragó==== | | ==== Les Croades Càtars i la Corona d'Aragó==== |