| Els diferents corrents artístics i polítics de l’época moderna en Andorra arriben de manera desigual. És per este motiu que l’art en el país fon molt discret, en poquíssims canvis. Les idees de la [[Il·lustració|''Il·lustració'']] franceses es veuen reflectides en la necessitat de recopilar l'història, la geografia,... del país. Els andorrans varen utilisar puix la tècnica de l’[[Enciclopèdia]] dels ''phylosophes ''per protegir-se de les conseqüències derivades de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. {{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 43}} | | Els diferents corrents artístics i polítics de l’época moderna en Andorra arriben de manera desigual. És per este motiu que l’art en el país fon molt discret, en poquíssims canvis. Les idees de la [[Il·lustració|''Il·lustració'']] franceses es veuen reflectides en la necessitat de recopilar l'història, la geografia,... del país. Els andorrans varen utilisar puix la tècnica de l’[[Enciclopèdia]] dels ''phylosophes ''per protegir-se de les conseqüències derivades de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]]. {{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Jordi Planellas|2013|p = 43}} |
− | Pel que fa a la vessant artística, el territori nacional no va gaudir ben bé ni del [[renaixement]], ni del [[barroc]]. L’aïllament de la societat andorrana envers la resta de països va fer que se seguira construint i imitant el [[romànic]]. .{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 118, 119, 122, 123, 124, 125, 150 a 165}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 284 a 315}} | + | Pel que fa a la part artística, el territori nacional no disfrutà ni del [[renaiximent]], ni del [[barroc]]. L’aïllament de la societat andorrana de la resta de països va fer que se seguira construint i imitant el [[romànic]]. .{{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 118, 119, 122, 123, 124, 125, 150 a 165}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 284 a 315}} |
− | Pel que fa l’[[arquitectura civil]], el territori nacional veu com es construeixen les primeres grans cases de famílies benestants en pedra. Les cases tradicionals andorranes són cases senzilles, adaptades al terreny i a l’economia. {{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 142, 143, 144, 145}} | + | Pel que fa l’[[arquitectura civil]], el territori nacional veu com es construixen les primeres grans cases de famílies benestades en pedra. Les cases tradicionals andorranes són cases senzilles, adaptades al terreny i a l’economia. {{sfn|Llop Rovira|1998|p = 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 65,}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 142, 143, 144, 145}} |