− | El [[modernisme]], [[neoclassicisme]], [[realisme]] o [[historicisme]] són estils que no van penetrar al Principat d'Andorra. Durant el segle XIX el país no va experimentar cap d'aquests estils artístics. L'art del país seguia amb un estil barroc traduït en retaules que es construïen expressament per a les [[Església parroquial|esglésies]]. Tant la pintura com l'arquitectura restaven en un estil [[romànic]] i altament religiós. A Andorra pràcticament des de la seva creació la religió catòlica sempre ha sigut la base de la vida dels seus habitants. Idees com [[laïcisme]], [[protestantisme]] o altres mai van arrelar realment. Només serà amb l'obertura econòmica iniciada als anys 90, 80 i segle XXI que el país s'obrirà a altres idees. Així, al segle XIX només destaca un personatge, el Sr. Josep Oromí. Era un pintor [[catalunya|català]] que vivia a la [[Seu d'Urgell]] i que es dedicava a pintar murals a les eslgésies del país. De les seves obres destaca els murals de l'església de St. Miquel de Meritxell, St. Joan de Sispony, St. Miquel de la Mosquera,... També fou l'autor dels murals de la capella de la [[Casa de la Vall]], el parlament andorrà. Aquesta és una mostra ben visible de la religiositat del país, abans d'iniciar les sessions parlamentàries els consellers (diputats) pregaven a la capella construïda expressament just davant de l'hemicicle.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 85, 84, 83, 82}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 186, 187, 208, 209}} | + | El [[modernisme]], [[neoclassicisme]], [[realisme]] o [[historicisme]] són estils que no van penetrar al Principat d'Andorra. Durant el segle XIX el país no va experimentar cap d'estos estils artístics. L'art del país seguia en un estil barroc traduït en retaules que es construïen expressament per a les [[Església parroquial|esglésies]]. Tant la pintura com l'arquitectura restaven en un estil [[romànic]] i altament religiós. A Andorra pràcticament des de la seua creació la religió catòlica sempre ha sigut la base de la vida dels seus habitants. Idees com [[llaïcisme]], [[protestantisme]] o atres mai van arrelar realment. Només serà en l'obertura econòmica iniciada als anys 90, 80 i segle XXI que el país s'obrirà a atres idees. Així, al segle XIX només destaca un personage, el Sr. Josep Oromí. Era un pintor [[Catalunya|català]] que vivia a la [[Seu d'Urgell]] i que es dedicava a pintar murals a les esglésies del país. De les seues obres destaca els murals de l'església de St. Miquel de Meritxell, St. Joan de Sispony, St. Miquel de la Mosquera,... També fon l'autor dels murals de la capella de la [[Casa de la Vall]], el parlament andorrà. Esta és una mostra ben visible de la religiositat del país, abans d'iniciar les sessions parlamentàries els consellers (diputats) pregaven a la capella construïda expressament just davant de l'hemicicle.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 85, 84, 83, 82}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 186, 187, 208, 209}} |