Canvis

===El rastre de les reformes===

===El rastre de les reformes===

====Les primeres escoles====

====Les primeres escoles====

{{AP|Uniformisme lingüístic a França|Sistema educatiu d'Andorra}}

{{AP|Uniformisme llingüístic aen França|Sistema educatiu d'Andorra}}

Arran de la revolució del 1881 i de la “Qüestió d’Andorra” que en va derivar, si hi ha un element positiu a destacar és l’arribada de les primeres [[Escola|escoles]] al país, raó per la qual cal redactar un apartat especial. L’obertura d’escoles es va fer a càrrec dels comuns durant molt de temps fins que els esdeveniments que van derivar del 1881 van empènyer els coprínceps a interessar-se per l’educació del país. Els comuns contractaven un mestre que en manera general era el vicari de la parròquia, és a dir, un [[capellà]]. A la segona meitat del segle XIX els comuns van començar a contractar alguns metres [[Laicisme|laics]], cosa a la qual el copríncep episcopal sempre es va negar. El bisbe Casañas, per no perdre el control sobre l’ensenyament dels nens i nenes andorranes, que s’havien d’adoctrinar segons l’ètica de l’Església, va voler obrir ràpidament les seves pròpies escoles a partir del moment en què el copríncep francès instal·là la primera escola laica al país. L’any 1882 es va establir a Canillo l’escola religiosa de la Sagrada Família, encara dempeus en l’actualitat, seguida de la d’Andorra la Vella (1883) i Sant Julià de Lòria (1887).{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 78, 77}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 202}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 202}}  

Arran de la revolució del 1881 i de la “Qüestió d’Andorra” que en va derivar, si hi ha un element positiu a destacar és l’arribada de les primeres [[Escola|escoles]] al país, raó per la qual cal redactar un apartat especial. L’obertura d’escoles es va fer a càrrec dels comuns durant molt de temps fins que els acontenyiments que van derivar del 1881 van empènyer els coprínceps a interessar-se per l’educació del país. Els comuns contractaven un mestre que en manera general era el vicari de la parròquia, és a dir, un [[capellà]]. A la segona mitat del segle XIX els comuns van començar a contractar alguns metres [[Llaïcisme|laics]], cosa a la qual el copríncep episcopal sempre es va negar. El bisbe Casañas, per no perdre el control sobre l'ensenyament dels nens i nenes andorranes, que s’havien d’adoctrinar segons l’ètica de l'Església, va voler obrir ràpidament les seves pròpies escoles a partir del moment en què el copríncep francès instal·là la primera escola laica al país. L’any 1882 es va establir a Canillo l’escola religiosa de la Sagrada Família, encara dempeus en l’actualitat, seguida de la d’Andorra la Vella (1883) i Sant Julià de Lòria (1887).{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 78, 77}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 202}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 202}}  

Amb la fi de contrarestar aquest avenç progressiu que s’ha d’emmarcar en “La Qüestió d’Andorra”, França va proposar les primeres beques estudiantils a noies andorranes que volguessin estudiar [[magisteri]]. Tot seguit, l’any 1900, el copríncep francès va instal·lar a Sant Julià de Lòria i a Andorra la Vella dos centres escolars més.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 78, 77}} Cal dir que la [[revolució francesa]] va separar definitivament l’Església i l’Estat de tal manera que les escoles franceses eren totalment laiques. Però també es va instaurar l’obligatorietat d’aprendre el francès. El govern va continuar doncs amb la política lingüística genocida de la [[Convenció Nacional]] que obligava l’ensenyament del francès i reprimia tota altra llengua. El [[francès]] es va imposar doncs a les escoles. Els infants eren castigats si s’atrevien a parlar català, occità o una altra llengua que no fos la francesa. [[París]], tanmateix, justifica aquesta política pel fet que la França d’aquella època patia greument d’[[analfabetisme]] i els únics [[professor|professors]] que podien ensenyar eren parisencs, zona francòfona.<ref>{{Ref-llibre|cognom = SANABRE|nom = José|títol = La Resistència del Rossellò a incorporar-se a França|url = http://books.google.es/books?id=Mq5VAAAAYAAJ&q=2+d%27abril+del+1700+catal%C3%A0&dq=2+d%27abril+del+1700+catal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ei=ns1QU5_cLaWi0QW_7YH4Bw&ved=0CFcQ6AEwCA|edició = Trabucaire|llengua = |data = 1985|editorial = |lloc = |pàgines = 177|isbn = 2905828013}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.axl.cefan.ulaval.ca/Europe/france-2politik_francais.htm|títol = France : politique liguistique sur le Français|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Labouysse|nom = Georges|títol = Histoire de France: l'imposture, mensonges et manipulations de l'hisotire officille|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = IEO Edicions|lloc = |pàgines = 90-92|isbn = }}</ref><ref name=":7">{{Ref-web|url = http://www.tv3.cat/videos/5251051/Capitol-1-La-identitat|títol = 300, capítol primer: La Identitat|consulta = 2014|llengua = català|editor = |data = }}</ref> Efectivament, la prova més evident que França parlava altres llengües la tenim en el veguer francès que escrivia informes en llengua catalana.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 67}} Però per a molts historiadors i lingüistes això no justificava la repressió viscuda a França. El rastre més evident que el francès va ser imposar és que es troba encara avui padrins a França que parlen un francès amb "r" catalana.<ref name=":7" /> Del costat episcopal, però, és ben probable que s’ensenyés [[llatí]], [[català]] i [[castellà]], això sí, amb una forta preponderància pel castellà. A [[Espanya]] també la política del govern de Madrid sempre ha estat la d’imposar el castellà. L’Església que solia declinar-se la major part del seu temps per les idees divulgades des de Madrid no va dubtar, per tant, a utilitzar el castellà a les escoles congregacionals andorranes. En l’actualitat, i d’ençà de la constitució del 1993 que ha permès l’autodeterminació del país, conviuen tres sistemes educatius perquè el govern andorrà considera aquesta cohexistència com la garantia d'una societat andorrana pluricultural i oberta al resta del món.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html|títol = Història de la llengua catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = Història de la llengua catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>  

Amb la fi de contrarestar este avanç progressiu que s’ha d’emmarcar en “La Qüestió d’Andorra”, França va proposar les primeres beques estudiantils a noies andorranes que volguessin estudiar [[magisteri]]. Tot seguit, l’any 1900, el copríncep francés va instal·lar a Sant Julià de Lòria i a Andorra la Vella dos centres escolars més.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 78, 77}} Cal dir que la [[revolució francesa]] va separar definitivament l'Església i l’Estat de tal manera que les escoles franceses eren totalment laiques. Però també es va instaurar l’obligatorietat d’aprendre el francès. El govern va continuar doncs en la política llingüística genocida de la [[Convenció Nacional]] que obligava l’ensenyament del francés i reprimia tota altra llengua. El [[francès]] es va imposar doncs a les escoles. Els infants eren castigats si s’atrevien a parlar català, occità o una altra llengua que no fos la francesa. [[París]], tanmateix, justifica aquesta política pel fet que la França d’aquella època patia greument d’[[analfabetisme]] i els únics [[professor|professors]] que podien ensenyar eren parisencs, zona francòfona.<ref>{{Ref-llibre|cognom = SANABRE|nom = José|títol = La Resistència del Rossellò a incorporar-se a França|url = http://books.google.es/books?id=Mq5VAAAAYAAJ&q=2+d%27abril+del+1700+catal%C3%A0&dq=2+d%27abril+del+1700+catal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ei=ns1QU5_cLaWi0QW_7YH4Bw&ved=0CFcQ6AEwCA|edició = Trabucaire|llengua = |data = 1985|editorial = |lloc = |pàgines = 177|isbn = 2905828013}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.axl.cefan.ulaval.ca/Europe/france-2politik_francais.htm|títol = France : politique liguistique sur le Français|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Labouysse|nom = Georges|títol = Histoire de France: l'imposture, mensonges et manipulations de l'hisotire officille|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = IEO Edicions|lloc = |pàgines = 90-92|isbn = }}</ref><ref name=":7">{{Ref-web|url = http://www.tv3.cat/videos/5251051/Capitol-1-La-identitat|títol = 300, capítol primer: La Identitat|consulta = 2014|llengua = català|editor = |data = }}</ref> Efectivament, la prova més evident que França parlava atres llengües la tenim en el veguer francés que escrivia informes en llengua catalana.{{sfn|Peruga Guerrero|1998|p = 67}} Però per a molts historiadors i lingüistes això no justificava la repressió vixcuda a França. El rastre més evident que el francés va ser impondre és que es troba encara hui padrins a França que parlen un francés amb "r" catalana.<ref name=":7" /> Del costat episcopal, pero, és ben probable que s’ensenyés [[llatí]], [[català]] i [[castellà]], això sí, en una forta preponderància pel castellà. A [[Espanya]] també la política del govern de Madrit sempre ha estat la d’imposar el castellà. L'Església que solia declinar-se la major part del seu temps per les idees divulgades des de Madrit no va dubtar, per tant, a utilisar el castellà a les escoles congregacionals andorranes. En l’actualitat, i d’ençà de la constitució del 1993 que ha permès l’autodeterminació del país, conviuen tres sistemes educatius perqué el govern andorrà considera esta coexistència com la garantia d'una societat andorrana pluricultural i oberta al resta del món.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html|títol = Història de la llengua catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://webs.racocatala.cat/cat1714/d/histcat.pdf|títol = Història de la llengua catalana|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>  

A través del Pla d’Andorranització iniciat pel govern andorrà durant l’etapa de transició nacional andorrana, es van crear les primeres escoles andorranes al país. Aquestes han anat evolucionant amb els canvis europeus i actualment el país posseeix la seva pròpia universitat<ref>{{Ref-web|url = http://www.uda.ad/index.php/ca/?start=5|títol = Lloc web oficial de la Universitat d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> i a les classes els alumnes ja estudien amb [[Tauleta tàctil|tauletes]].<ref>{{Ref-web|url = http://diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=25530&Itemid=380|títol = L'iPad serà material obligatori a segona ensenyança|consulta = |llengua = |editor = |data = (Diari d'Andorra, 01-06-13)}}</ref> D’altra banda, el govern andorrà ha volgut preservar voluntàriament els altres sistemes educatius, el francès, l’espanyol i el congregacional. És a dir, amb el temps Madrid aprofitarà la presència del copríncep episcopal per instaurar el seu propi sistema que conviurà amb l’eclesiàstic, que al mateix temps compartia seient amb el francès laic. No obstant això, perquè aquest manteniment fos possible el govern d’Andorra va voler que tant al sistema educatiu francès, espanyol o eclesiàstic s’ensenyés el català com a matèria obligatòria a les classes i la història, geografia i institucions del país. Així, el sistema educatiu espanyol a Andorra és gestionat per Madrid però incorpora el català, la història, geografia i institucions d’Andorra pagades pel govern d'Andorra amb professors andorrans. El mateix passa amb el sistema francès. Cal dir, però, que a l’escola andorrana la llengua vehicular és el català, i que endemés, s’hi ensenya l’[[anglès]], [[italià]], [[francès]], [[castellà]], [[portuguès]], entre altres. Les polèmiques derivades de la política lingüística del govern central espanyol han fet que el sistema educatiu espanyol a Andorra també incorpori el [[gallec]].

A través del Pla d'Andorranisació iniciat pel govern andorrà durant l’etapa de transició nacional andorrana, es van crear les primeres escoles andorranes al país. Estes han anat evolucionant amb els canvis europeus i actualment el país posseeix la seua pròpia universitat<ref>{{Ref-web|url = http://www.uda.ad/index.php/ca/?start=5|títol = Lloc web oficial de la Universitat d'Andorra|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> i a les classes els alumnes ja estudien amb [[Tauleta tàctil|tauletes]].<ref>{{Ref-web|url = http://diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&view=item&id=25530&Itemid=380|títol = L'iPad serà material obligatori a segona ensenyança|consulta = |llengua = |editor = |data = (Diari d'Andorra, 01-06-13)}}</ref> D’altra banda, el govern andorrà ha volgut preservar voluntàriament els altres sistemes educatius, el francés, l’espanyol i el congregacional. És a dir, amb el temps Madrid aprofitarà la presència del copríncep episcopal per instaurar el seu propi sistema que conviurà amb l’eclesiàstic, que al mateix temps compartia seient amb el francès laic. No obstant això, perqué aquest manteniment fos possible el govern d’Andorra va voler que tant al sistema educatiu francés, espanyol o eclesiàstic s’ensenyés el català com a matèria obligatòria a les classes i la història, geografia i institucions del país. Així, el sistema educatiu espanyol a Andorra és gestionat per Madrid però incorpora el català, la història, geografia i institucions d’Andorra pagades pel govern d'Andorra amb professors andorrans. El mateix passa en el sistema francés. Cal dir, però, que a l’escola andorrana la llengua vehicular és el català, i que endemés, s’hi ensenya l’[[anglès]], [[italià]], [[francès]], [[castellà]], [[portugués]], entre atres. Les polèmiques derivades de la política llingüística del govern central espanyol han fet que el sistema educatiu espanyol en Andorra també incorpore el [[gallec]].

====La casa d'Areny-Plandolit====

====La casa d'Areny-Plandolit====