Canvis

[[Image:Yves-saint-laurent.jpg|right|thumb|Yves Saint-Laurent]]

[[Image:Yves-saint-laurent.jpg|right|thumb|Yves Saint-Laurent]]

'''Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent''' ([[Orán (Argelia)|Orán]], [[Argelia francesa|Argelia]], [[1 d'agost]] de [[1936]] - [[París (França)|París]], [[1 de juny]] de [[2008]]) fon un dissenyador de [[moda]] i empresari [[França|frances]], fundador de la marca homonima de roba d'[[alta costura]].

'''Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent''' ([[Orán (Algèria)|Orán]], [[Algèria francesa|Algèria]], [[1 d'agost]] de [[1936]] - [[París]], [[1 de juny]] de [[2008]]) fon un dissenyador de [[moda]] i empresari [[França|francés]], fundador de la marca homònima de roba d'[[alta costura]].

== Biografia ==

== Biografia ==

=== Primers anys ===

=== Primers anys ===

Naixque en [[Orán (Argelia)|Orán]], per eixa época, colonia francesa d'[[Argelia]], en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un [[baro]] frances, era president d'una companyia de segurs i propietari de varies sales de cine. La seua yaya materna era [[Espanya|espanyola]].

Naixque en [[Orán (Algèria)|Orán]], per eixa época, colònia francesa d'[[Algèria]], en el si d'una de les millors families de la ciutat. Son pare, descendent d'un [[baró]] francés, era president d'una companyia de segurs i propietari de varies sales de cine. La seua yaya materna era [[Espanya|espanyola]].

En Argelia, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua familia. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el mon dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' pati [[acosse escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famos''».

En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».

En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posicio, i acodi a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despres de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.  

En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i després de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.  

En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre mes dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior,qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidi sumar-li al seu taller.

En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller.

=== Inicis en [[Christian Dior]] ===

=== Inicis en [[Christian Dior]] ===

En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues tarees inicials foren mes be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el carrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.

En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues tarees inicials foren mes be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el càrrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.

En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se converti en el modiste mes jove de l'alta costura francesa. La seua coleccio de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este exit contribui a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] frances, coincidint en la guerra d'independencia d'Argelia. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gracies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan BoussacC volgue prescindir d'ell, mogue els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files.

En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se convertí en el modiste més jove de l'alta costura francesa. La seua colecció de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este èxit contribuí a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] francés, coincidint en la guerra d'independència d'Algèria. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gràcies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan Boussac volgué prescindir d'ell, mogué els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files.

Saint Laurent durà apenes 20 dies en l'eixercit. Degut a les humiliacions infligides per uns companyers, pati un atac d'[[estrés]] i fon ingressat en un hospital militar. Alli sap que la casa ''Dior'' no li reservava l'ofici i que mes be havia prescindit d'ell; esta noticia empijorà el seu estat emocional i fon ingressat en el [[psiquiatric]] de [[Val-de-Grâce]], un centre tristament conegut per les seues terapies agressives. Saint Laurent pati [[electroshock]]s i li administraren [[sedant]]s i atres drogues, una etapa ombrivola que ajuda a explicar els seus posteriors problemes emocionals i adiccions.  

Saint Laurent durà apenes 20 dies en l'eixercit. Degut a les humiliacions infligides per uns companyers, patí un atac d'[[estrés]] i fon ingressat en un hospital militar. Allí sap que la casa ''Dior'' no li reservava l'ofici i que més be havia prescindit d'ell; esta noticia empijorà el seu estat emocional i fon ingressat en el [[siquiàtric]] de [[Val-de-Grâce]], un centre tristament conegut per les seues teràpies agressives. Saint Laurent patí [[electroshock]]s i li administraren [[sedant]]s i atres drogues, una etapa ombrivola que ajuda a explicar els seus posteriors problemes emocionals i adiccions.  

A finals de [[1960]] Saint Laurent abandonà el psiquiatric, i al tornar a París va vore que el seu substitut en la casa ''Dior'' era [[Marc Bohan]], dissenyador que s'acostava mes a l'estil «''ladylike''» (femeni a l'antiga usança) que se buscava. Saint Laurent demandà a l'empresa per [[Dany (Dret)|danys morals]] en l'ajuda del seu amic [[Pierre Bergé]], i en el diners rebut, sumat al soport financer de l'empresari J. Mack Robinson d'[[Atlanta]], va crear la seua propia casa de costura.

A finals de [[1960]] Saint Laurent abandonà el siquiàtric, i al tornar a París va vore que el seu substitut en la casa ''Dior'' era [[Marc Bohan]], dissenyador que s'acostava més a l'estil «''ladylike''» (femení a l'antiga usança) que se buscava. Saint Laurent demandà a l'empresa per [[Dany (Dret)|danys morals]] en l'ajuda del seu amic [[Pierre Bergé]], i en el diners rebut, sumat al soport financer de l'empresari J. Mack Robinson d'[[Atlanta]], va crear la seua propia casa de costura.

=== Fundacio de la casa [[YSL]] ===

=== Fundacio de la casa [[YSL]] ===

La primera coleccio, ''Ligne Trapéze'', d'eixe mateix any, se converti en un exit instantaneu. L'image i el logotipo de l'empresa (un anagrama en els inicials YSL superpostes) s'encomanaren al dissenyador grafic frances [[Cassandre]] en 1961, i seguixen en us hui en dia.

La primera colecció, ''Ligne Trapéze'', d'eixe mateix any, se convertñi en un èxit instantaneu. L'image i el logotipo de l'empresa (un anagrama en els inicials YSL superpostes) s'encomanaren al dissenyador gràfic francés [[Cassandre]] en 1961, i seguixen en us hui en dia.

La colaboracio de [[Pierre Bergé]] fon substancial per a que Saint Laurent aplegase a erigir una empresa solida. Encara que interromperen la seua relacio sentimental en 1976, seguiren convivint en la mateixa casa i colaborant, i Bergé fon el soport imprescindible que permete a Saint Laurent seguir creant i superar les seues crisis emocionals.

La colaboració de [[Pierre Bergé]] fon substancial per a que Saint Laurent aplegase a erigir una empresa sòlida. Encara que interromperen la seua relació sentimental en 1976, seguiren convivint en la mateixa casa i colaborant, i Bergé fon el soport imprescindible que permete a Saint Laurent seguir creant i superar les seues crisis emocionals.

Les seues coleccions en els anys 60 destacaren per l'incorporacio del [[esmoquin]] al vestuari femeni i per l'implantacio del ''[[prêt-à-porter]] '' com una llinia comercial completa; de fet fon el primer creador d'alta costura que presentà una llinia d'esta nova categoria de moda. En 1966 inaugurà el seu primer local que comercialisava ''[[prêt-à-porter]] ''. Tambe fon el primer dissenyador que incorporà dones de [[raça negra]] com models en les seues desfilades.

Les seues coleccions en els anys 60 destacaren per l'incorporació del [[esmòquin]] al vestuari femení i per l'implantació del ''[[prêt-à-porter]] '' com una llínia comercial completa; de fet fon el primer creador d'alta costura que presentà una llínia d'esta nova categoria de moda. En 1966 inaugurà el seu primer local que comercialisava ''[[prêt-à-porter]] ''. També fon el primer dissenyador que incorporà dones de [[raça negra]] com models en les seues desfilades.

Els seus dissenys mai deixaven indiferents als critics. La desfilada de primavera d'hivern de 1966, inspirat en [[Mondrian]], causà sensacio, pero atres propostes no se lliuraren de critiques negatives. En 1971 Saint Laurent  llançà una coleccio inspirada en els anys 40 que fon ''massacrada'' perque s'entengue que enaltia els temps de l'ocupacio [[nazi]] («que ell no coneixque») i el «lleig utilitarisme de la posguerra».  

Els seus dissenys mai deixaven indiferents als crítics. La desfilada de primavera d'hivern de 1966, inspirat en [[Mondrian]], causà sensació, pero atres propostes no se lliuraren de crítiques negatives. En 1971 Saint Laurent  llançà una colecció inspirada en els anys 40 que fon ''massacrada'' perque s'entengué que enaltia els temps de l'ocupació [[nazi]] («que ell no coneixqué») i el «lleig utilitarisme de la posguerra».  

Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i converti a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal.

Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i convertí a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal.

[[Categoria:Disseny]]

[[Categoria:Disseny]]