Canvis

==Edat Mitjana==

==Edat Mitjana==

===Alta Edat Mitjana===

===Alta Edat Mijana===

====Caiguda de Roma (l'Andorra visigoda)====

====Caiguda de Roma (l'Andorra visigoda)====

L’any 814 quan mor [[Carlemany]] el seu fill, [[Lluís el Pietós]], perd autoritat i es deixa dirigir pels bisbes. El regne està fragmentat, neixen principats, comtats independents i regnes. Per tal de girar la situació, dilapida el domini reial distribuint terres (feus) als comtes. Però, en lloc d’aconseguir allò que pretén, els comtes van prenent cada cop més força. [[Tolosa]], per exemple, s'independitza. No és l'única, els comtats de la Marca Hispànica corresponents a l’anomenada Catalunya Vella ([[Rosselló]], [[Empúries]], [[Girona]], [[Barcelona]], [[Cerdanya]], [[Urgell]], [[Pallars]] i [[Ribagorça]]) també ho fan. Es tracta de comtes no originaris de les terres que governen, però a la llarga passen de comtes forans a comtes naturals. [[Guifré el Pelós]] serà un d’aquests primers i en la seua aparició neix [[Catalunya del Nord|Catalunya]]; motiu pel qual se’l considera com el fundador de [[Catalunya]]. Els Comtats Catalans en un principi reconeixen l’autoritat franca i, per tant, el rei franc. Això vol dir que [[Andorra]] entra dins dels Comtats Catalans, que alhora són dins de l’Imperi Franc. Però l’any 985 els Comtats Catalans decideixen trencar el vincle de vassallatge que els lligava al rei i s’independitzen. El motiu es deu a l’expedició musulmana d’Al-Mansur contra Barcelona. Els Comtes Catalans demanen ajuda al rei, però aquest no acut a ajudar-los (massa preocupat a fer la guerra contra els anglesos) i trenquen llaços: creen Catalunya. Andorra, integrada en el [[Comtat d’Urgell]], quedarà doncs dins de Catalunya.

L’any 814 quan mor [[Carlemany]] el seu fill, [[Lluís el Pietós]], perd autoritat i es deixa dirigir pels bisbes. El regne està fragmentat, neixen principats, comtats independents i regnes. Per tal de girar la situació, dilapida el domini reial distribuint terres (feus) als comtes. Però, en lloc d’aconseguir allò que pretén, els comtes van prenent cada cop més força. [[Tolosa]], per exemple, s'independitza. No és l'única, els comtats de la Marca Hispànica corresponents a l’anomenada Catalunya Vella ([[Rosselló]], [[Empúries]], [[Girona]], [[Barcelona]], [[Cerdanya]], [[Urgell]], [[Pallars]] i [[Ribagorça]]) també ho fan. Es tracta de comtes no originaris de les terres que governen, però a la llarga passen de comtes forans a comtes naturals. [[Guifré el Pelós]] serà un d’aquests primers i en la seua aparició neix [[Catalunya del Nord|Catalunya]]; motiu pel qual se’l considera com el fundador de [[Catalunya]]. Els Comtats Catalans en un principi reconeixen l’autoritat franca i, per tant, el rei franc. Això vol dir que [[Andorra]] entra dins dels Comtats Catalans, que alhora són dins de l’Imperi Franc. Però l’any 985 els Comtats Catalans decideixen trencar el vincle de vassallatge que els lligava al rei i s’independitzen. El motiu es deu a l’expedició musulmana d’Al-Mansur contra Barcelona. Els Comtes Catalans demanen ajuda al rei, però aquest no acut a ajudar-los (massa preocupat a fer la guerra contra els anglesos) i trenquen llaços: creen Catalunya. Andorra, integrada en el [[Comtat d’Urgell]], quedarà doncs dins de Catalunya.

''D’atra banda, la situació de la cort reial francesa no millora a unir el que en un futur esdevindrà [[França]]. [[Lluís el Pietós]], reparteix les terres entre els seus fills: [[Lotari I]], [[Lluís el Germànic]] i [[Pepí el Breu]]. Però, el fill de Lluís el Germànic, [[Carles el Calb]], i ell mateix signen un acord –el [[Juraments d'Estrasburg|Jurament d’Estrasburg]]– en el qual decideixen jubilar en Lluís el Pietós tancant-lo dins d’un convent i imposar-se a Lotari I. Al 843 la baralla acaba en l’[[Tractat de Verdun|Acord de Verdun]] (843) mitjançant el qual s’estableix el repartiment de l’imperi franc en 3 zones:''  

''D’atra banda, la situació de la cort reial francesa no millora a unir el que en un futur esdevindrà [[França]]. [[Lluís el Pietós]], reparteix les terres entre els seus fills: [[Lotari I]], [[Lluís el Germànic]] i [[Pepí el Breu]]. Però, el fill de Lluís el Germànic, [[Carles el Calb]], i ell mateix signen un acord –el [[Juraments d'Estrasburg|Jurament d’Estrasburg]]– en el qual decidixen jubilar en Lluís el Pietós tancant-lo dins d’un convent i imposar-se a Lotari I. Al 843 la baralla acaba en l’[[Tractat de Verdun|Acort de Verdun]] (843) per mig del qual s’estableix el repartiment de l’imperi franc en 3 zones:''  

* [[França|''França'']]

* [[França|''França'']]

* [[Germània|''Germània'']]

* [[Germània|''Germània'']]

* [[Lotaríngia|''Lotaríngia'']]

* [[Lotaríngia|''Lotaríngia'']]

''En aquest acord França se separa de Germània i aquesta es transforma en el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Germànic]].''

''En aquest acord França se separa de Germània i esta es transforma en el [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Germànic]].''

=====Andorra dins de la Corona Catalana=====

=====Andorra dins de la Corona Catalana=====

[[File:Possessions del Comtat d'Urgell.png|thumb|Localització d'Andorra dins del Comtat d'Urgell, vassall del rei català]]

[[File:Possessions del Comtat d'Urgell.png|thumb|Localització d'Andorra dins del Comtat d'Urgell, vassall del rei català]]

És en aquest context que dos senyors feudals van adquirint importància a Andorra. Es tracta del Comte d’Urgell i de Cerdanya, [[Sunifred I]], i del senyor del monestir de [[Sant Serni de Tavèrnoles]] (situat a [[Anserall]]). Ambdós van absorbint progressivament les possessions dels pagesos d'Urgell a través de pactes de vassallatge i compravenda de feus fins a exercir un verdader domini. Mentre el senyor de Sant Serni de Tavèrnoles va perdent terreny davant del Comte d’Urgell, aquest rep per part del rei [[Carles el Calb]] l’any 843 el territori que hui es coneix com a [[Andorra|Principat d’Andorra]] en sentit d'agraïment per l'ajuda lliurada en les batalles contra els [[normands]]. Durant els segles IX-X els comtes d’Urgell van consolidant el seu poder econòmic i polític dins de la corona catalana, cosa que vol dir que Andorra quedarà sota el seu domini durant uns 300 anys. No varen ser més anys perquè la presència musulmana al sud i la voluntat de dedicar-se a terres més fèrtils van fer que els comtes d’Urgell es despreocupessin de les seues possessions als Pirineus. Així, a patir de la fi del segle X fins al segle XII, els comtes d’Urgell van traspassant les seues possessions d’Andorra a favor dels bisbes d’Urgell. Per exemple, al 988 [[Borrell II]], [[comte de Barcelona]] i d'Urgell, cedeix Sant Julià de Lòria, Santa Coloma i Ordino a L'Església d'Urgell a canvi de possessions dins del [[Comtat de Cerdanya]] i [[Berga]]. L’any 1133 el darrer comte d’Urgell, [[Ermengol VI]], cedeix al bisbe [[Pere Berenguer]] i a la catedral d'Urgell tots els drets alodials i senyorials que li pertanyien,<ref>{{Ref-web|url = http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1974/03/24/143.html|títol = Article de premsa trobat a l'hemeroteca del periòdic ABC, datat del 24-03-1974|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> des del monestir de [[Sant Sadurní de Tavèrnoles]] en amunt, mitjançant una indemnització de mil dos-cents sous; és a dir, li cedeix Andorra i les seues possessions als Pirineus. El domini territorial del bisbe d'Urgell es transforma llavors en una ''senyoria jurisdiccional'', i les seues relacions en Andorra seran d'índole estrictament feudal. Per exemple, rep tributs dels andorrans i dels altres territoris que posseeix, té control espiritual i judicials sobre Andorra i els andorrans han de prestar-li homenatge i jurament de fidelitat. A canvi, els andorrans reben la protecció del bisbe i l’empriu, que és el dret d’utilitzar les terres per cultivar-hi.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 56, 57,}}

És en aquest context que dos senyors feudals van adquirint importància a Andorra. Es tracta del Comte d’Urgell i de Cerdanya, [[Sunifred I]], i del senyor del monasteri de [[Sant Serni de Tavèrnoles]] (situat a [[Anserall]]). Abdós van absorbint progressivament les possessions dels pagesos d'Urgell a través de pactes de vassallatge i compravenda de feus fins a exercir un verdader domini. Mentres el senyor de Sant Serni de Tavèrnoles va perdent terreny davant del Comte d’Urgell, este rep per part del rei [[Carles el Calb]] l’any 843 el territori que hui es coneix com a [[Andorra|Principat d’Andorra]] en sentit d'agraïment per l'ajuda lliurada en les batalles contra els [[normands]]. Durant els segles IX-X els comtes d'Urgell van consolidant el seu poder econòmic i polític dins de la corona catalana, cosa que vol dir que Andorra quedarà sota el seu domini durant uns 300 anys. No varen ser més anys perquè la presència musulmana al sud i la voluntat de dedicar-se a terres més fèrtils van fer que els comtes d’Urgell es despreocupessin de les seues possessions als Pirineus. Així, a patir de la fi del segle X fins al segle XII, els comtes d’Urgell van traspassant les seues possessions d’Andorra a favor dels bisbes d’Urgell. Per exemple, al 988 [[Borrell II]], [[comte de Barcelona]] i d'Urgell, cedix Sant Julià de Lòria, Santa Coloma i Ordino a L'Església d'Urgell a canvi de possessions dins del [[Comtat de Cerdanya]] i [[Berga]]. L’any 1133 el darrer comte d’Urgell, [[Ermengol VI]], cedeix al bisbe [[Pere Berenguer]] i a la catedral d'Urgell tots els drets alodials i senyorials que li pertanyien,<ref>{{Ref-web|url = http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1974/03/24/143.html|títol = Article de premsa trobat a l'hemeroteca del periòdic ABC, datat del 24-03-1974|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> des del monestir de [[Sant Sadurní de Tavèrnoles]] en amunt, per mig d'una indemnisació de mil dos-cents sous; és a dir, li cedeix Andorra i les seues possessions als Pirineus. El domini territorial del bisbe d'Urgell es transforma llavors en una ''senyoria jurisdiccional'', i les seues relacions en Andorra seran d'índole estrictament feudal. Per eixemple, rep tributs dels andorrans i dels altres territoris que posseeix, té control espiritual i judicials sobre Andorra i els andorrans han de prestar-li homenage i jurament de fidelitat. A canvi, els andorrans reben la protecció del bisbe i l’empriu, que és el dret d'utilisar les terres per cultivar-hi.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 56, 57,}}

Malgrat aquest acord, el primer document que fa referència a Andorra és l'Acta de Consagració i Dotació de la [[Catedral de la Seu d'Urgell]] del 839, moment en què es va reconstruir dita catedral després de ser arrasada anys abans. La importància d'aquest document recau en el fet que per primer cop s'hi veuen les sis parròquies dependents de la diòcesi d'Urgell, és a dir, les 6 parròquies que configuren els límits territorials d'Andorra:   

A pesar d'este acort, el primer document que fa referència a Andorra és l'Acta de Consagració i Dotació de la [[Catedral de la Seu d'Urgell]] del 839, moment en qué es va reconstruir dita catedral després de ser arrasada anys abans. La importància d'este document recau en el fet que per primer cop s'hi veuen les sis parròquies dependents de la diòcesis d'Urgell, és a dir, les 6 parròquies que configuren els llímits territorials d'Andorra:   

[[File:Parròquies andorra.png|thumb|Les 6 parròquies que consten en l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell|centre]]

[[File:Parròquies andorra.png|thumb|Les 6 parròquies que consten en l'Acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell|centre]]

Actualment, però, existeixen 7 parròquies després que Escaldes-Engordany obtingués la seua independència envers la parròquia d'Andorra la Vella l'any 1978. A més, les nomenclatures han evolucionat i hui no es parla de la parròquia de St. Serni de Canillo, ni de la parròquia de Sta. Eulàlia d'Encamp, però sí de la parròquia de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Sant Julià de Lòria seria l'única excepció que encara manté la nomenclatura inicial.   

Actualment, pero, existixen 7 parròquies després que Escaldes-Engordany obtinguera la seua independència envers la parròquia d'Andorra la Vella l'any 1978. A més, les nomenclatures han evolucionat i hui no es parla de la parròquia de St. Serni de Canillo, ni de la parròquia de Sta. Eulàlia d'Encamp, pero sí de la parròquia de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Sant Julià de Lòria seria l'única excepció que encara manté la nomenclatura inicial.   

El text original diu així: ''Tradimus namque ipsas parroquias de Valle Handorrensis id est ipsa parroquia de Lauredia atque Andorra cum Sancta Columba sive illa Maciana atque Hordinaui uel Hencamp sive Kanillaue cum omnibus ecclesiis atque villulis uel uilarunculis earum." => ''Lliurem igualment les parròquies de les Valls d'Andorra, és a dir la parròquia de [[Sant Julià de Lòria|Lòria]] i d'[[Andorra la Vella|Andorra]] en la de [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]], de [[la Massana]] i d'[[Ordino]], d'[[Encamp]] i de [[Canillo]], en totes les seues esglésies i llurs possessions, grans o petites.

El text original diu així: ''Tradimus namque ipsas parroquias de Valle Handorrensis id est ipsa parroquia de Lauredia atque Andorra cum Sancta Columba sive illa Maciana atque Hordinaui uel Hencamp sive Kanillaue cum omnibus ecclesiis atque villulis uel uilarunculis earum." => ''Lliurem igualment les parròquies de les Valls d'Andorra, és a dir la parròquia de [[Sant Julià de Lòria|Lòria]] i d'[[Andorra la Vella|Andorra]] en la de [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]], de [[la Massana]] i d'[[Ordino]], d'[[Encamp]] i de [[Canillo]], en totes les seues esglésies i llurs possessions, grans o chicotetes.

===Baixa Edat Mitjana===

===Baixa Edat Mitjana===