Canvis

{{en desenroll}}

{{en desenroll}}

[[Archiu:Coat of arms of Andorra.svg|thumb|right|250px|[[Escut d'Andorra]]]]

[[Archiu:Coat of arms of Andorra.svg|thumb|right|250px|[[Escut d'Andorra]]]]

La '''història d'Andorra''' està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador [[Carlemany]] la seua fundació. Segons esta tradició, cinc mil andorrans, a les ordres de [[Marc Almugàver]], van ajudar els exèrcits de l'Emperador, situats al [[Pimorent]] i [[Campcardós]] per lluitar contra els àrabs. Carlemany en reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants, va atorgar la seua protecció a Andorra i la declarà poble sobirà ([[805]]).

La '''història d'Andorra''' està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador [[Carlemany]] la seua fundació. Segons esta tradició, cinc mil andorrans, a les ordes de [[Marc Almugàver]], van ajudar els eixèrcits de l'Emperador, situats al [[Pimorent]] i [[Campcardós]] per lluitar contra els àraps. Carlemany en reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants, va atorgar la seua protecció a Andorra i la declarà poble sobirà ([[805]]).

Si be existixen suficients proves de la presència de tribus a la zona des del [[paleolític]], en realitat va ser lloc de pas per a romans i musulmans fins a l'estabilisació dels [[Francs]] a l'[[edat mijana]], punt d'inflexió on s'ubica la llegenda de Carlemany. A partir d'aquell moment, l'estabilisació d'un [[règim feudal]] en el context de la [[Marca Hispànica]] comporta la creació d'estructures socials, culturals i econòmiques permanents.

Si be existixen suficients proves de la presència de tribus a la zona des del [[paleolític]], en realitat va ser lloc de pas per a romans i musulmans fins a l'estabilisació dels [[Francs]] a l'[[edat mijana]], punt d'inflexió on s'ubica la llegenda de Carlemany. A partir d'aquell moment, l'estabilisació d'un [[règim feudal]] en el context de la [[Marca Hispànica]] comporta la creació d'estructures socials, culturals i econòmiques permanents.

==== Paleolític Superior ====

==== Paleolític Superior ====

L'orige de la població d'Andorra es remonta ben llunt. Com pràcticament tots els països del món, el primer rastre de població data de la prehistòria. El gènere Homo ya ha evolucionat i patit tantes transformacions que ara el darrer descendent, l’[[Homo Sapiens]], ja viu a tots els continents. Tanmateix, només gosarà trepitjar sòl andorrà al final del Paleolític Superior just quan s’acaba el període [[glaciacions würmianes|glacial Würm]]; vist que abans del [[Paleolític Superior]], [[Andorra]] estava coberta per una glaciació important que impedia la vida d'éssers humans.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 18 a 31}}  

L'orige de la població d'Andorra es remonta ben llunt. Com pràcticament tots els països del món, el primer rastre de població data de la prehistòria. El gènero Homo ya ha evolucionat i patit tantes transformacions que ara el darrer descendent, l’[[Homo Sapiens]], ja viu a tots els continents. Tanmateix, només gosarà trepitjar sòl andorrà al final del Paleolític Superior just quan s’acaba el periodo [[glaciacions würmianes|glacial Würm]]; vist que abans del [[Paleolític Superior]], [[Andorra]] estava coberta per una glaciació important que impedia la vida d'éssers humans.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 18 a 31}}  

Així, entrada aquesta època Andorra ja gaudia d'un clima temperat, amb vegetació, rius... i animals que ja treien cap. En aquest entorn apareix un grup de caçadors-recol·lectors provinents de l'[[Arieja]] i del [[Riu Segre|Segre]] que aprofiten l'abric rocós de la [[Balma de la Margineda]] per establir-s'hi només durant l'estiu, cosa que fa de l'indret un campament estacional. L'Andorra del 10000 aC era difícilment habitable durant les altres estacions. Les tempestes, neus i el mal temps els va allunyar durant l'hivern... Ara bé, a la Balma hi van trobar un bon camí per passar la frontera. Així, tot i que temporalment, l'indret es presentava com una bona connexió entre els dos vessants dels Pirineus, fet que va transformar la Balma en pas obligatori, però no només. L'indret també era ideal per caçar, ja que a Andorra el que no faltava eren [[isards]] (símbol d'Andorra), truites o cabres salvatges.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elcami.cat/principat-andorra/andorra/andorra-vella/margineda|títol = Informació sobre la Balma de la Margineda, el Castell de Sant Vicenç i el Jaciment de la Roureda de la Margineda|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

Així, entrada esta época Andorra ya gaudia d'un clima temperat, en vegetació, rius... i animals que ya treien cap. En aquest entorn apareix un grup de caçadors-recol·lectors provinents de l'[[Arieja]] i del [[Riu Segre|Segre]] que aprofiten l'abric rocós de la [[Balma de la Margineda]] per establir-s'hi només durant l'estiu, cosa que fa de l'indret un campament estacional. L'Andorra del 10000 aC era difícilment habitable durant les altres estacions. Les tempestes, neus i el mal temps els va allunyar durant l'hivern... Ara bé, a la Balma hi van trobar un bon camí per passar la frontera. Així, tot i que temporalment, l'indret es presentava com una bona connexió entre els dos vessants dels Pirineus, fet que va transformar la Balma en pas obligatori, però no només. L'indret també era ideal per caçar, ya que a Andorra el que no faltava eren [[isards]] (símbol d'Andorra), truites o cabres salvatges.<ref>{{Ref-web|url = http://www.elcami.cat/principat-andorra/andorra/andorra-vella/margineda|títol = Informació sobre la Balma de la Margineda, el Castell de Sant Vicenç i el Jaciment de la Roureda de la Margineda|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

La Balma de la Margineda se situa a [[Sant Julià de Lòria]] (una de les 7 divisions territorials d'Andorra) a 970 metres d'altitud per sobre del riu Valira (el riu més gran del país que recupera les aigües del Valira d'Orient i Valira del Nord). Les restes que s'hi han trobat d'aquests caçadors-recol·lectors són principalment arpons azilians utilitzats per a pescar truites i anguiles, puntes de dors microlaminars utilitzades per la caça amb llança, còndls gravats amb figures abstractes, que és una mostra artística d'estil azilià i micròlits triangulars utilitzats per a la caça amb arc.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

La Balma de la Margineda se situa a [[Sant Julià de Lòria]] (una de les 7 divisions territorials d'Andorra) a 970 metres d'altitud per sobre del riu Valira (el riu més gran del país que recupera les aigües del Valira d'Orient i Valira del Nord). Les restes que s'hi han trobat d'aquests caçadors-recol·lectors són principalment arpons azilians utilitzats per a pescar truites i anguiles, puntes de dors microlaminars utilitzades per la caça en llança, còndls gravats en figures abstractes, que és una mostra artística d'estil azilià i micròlits triangulars utilitzats per a la caça en arc.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 30, 31}}  

Aquests objectes encara no són visibles per a cap turista, i és que el Govern andorrà encara té en fase d'esborrany el Museu de la Pau, que, a causa de la crisi del 2008, ha posposat el projecte.<ref>{{Ref-web|url = http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw|títol = Fragment de l'Informatiu d'Andorra Televisió sobre el projecte del Museu de la Pau|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.ad/cultura/Museu-Nacional-Frank-Gehry-Paris_0_1225077753.html|títol = El frustrat projecte de Museu Nacional d'Andorra de Frank Gehry s'exposa a París|consulta = |llengua = |editor = |data = (Ara Andorra, 06-10-14)}}</ref>

Aquests objectes encara no són visibles per a cap turista, i és que el Govern andorrà encara té en fase d'esborrany el Museu de la Pau, que, a causa de la crisi del 2008, ha posposat el projecte.<ref>{{Ref-web|url = http://www.youtube.com/watch?v=xJ7tOlXBCuw|títol = Fragment de l'Informatiu d'Andorra Televisió sobre el projecte del Museu de la Pau|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.ad/cultura/Museu-Nacional-Frank-Gehry-Paris_0_1225077753.html|títol = El frustrat projecte de Museu Nacional d'Andorra de Frank Gehry s'exposa a París|consulta = |llengua = |editor = |data = (Ara Andorra, 06-10-14)}}</ref>

==== Neolític ====

==== Neolític ====

Amb l’arribada del [[Neolític]], la Balma de la Margineda es deixa endur pels canvis exteriors que arriben, en aquest cas, gràcies als corrents fluvials del Segre i de l’Arieja. Per entendre aquests canvis cal recordar l'expressió utilitzada per l'arqueòleg marxista [[Vere Gordon Childe]] el 1930, "Revolució Neolítica", que no fa altra cosa que donar nom a una sèrie de nous descobriments que revolucionaran realment la vida d'Homo Sapiens. Sapiens descobreix, en efecte, l'agricultura, cosa que li permet abandonar la caça i sedentaritzar-se, domesticar animals, per tant, baixar els índexs de mortalitat. Amb aquesta revolució segueix la construcció de petits pobles insípids a base de fang i una societat que comença a jerarquitzar-se, per tant, a desenvolupar creences. Les tombes amb pedres, a vegades colossals, com ara els [[megalític]]s en són una prova.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

Amb l’arribada del [[Neolític]], la Balma de la Margineda es deixa endur pels canvis exteriors que arriben, en aquest cas, gràcies als corrents fluvials del Segre i de l’Arieja. Per entendre aquests canvis cal recordar l'expressió utilisada per l'arqueòleg marxista [[Vere Gordon Childe]] el 1930, "Revolució Neolítica", que no fa altra cosa que donar nom a una sèrie de nous descobriments que revolucionaran realment la vida d'Homo Sapiens. Sapiens descobreix, en efecte, l'agricultura, cosa que li permet abandonar la caça i sedentaritzar-se, domesticar animals, per tant, baixar els índexs de mortalitat. Amb aquesta revolució segueix la construcció de petits pobles insípids a base de fang i una societat que comença a jerarquitzar-se, per tant, a desenvolupar creences. Les tombes en pedres, a vegades colossals, com ara els [[megalític]]s en són una prova.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

Així, en aquest context, s’ha trobat a la Balma formes arrodonides i simples de ceràmica, típiques de la Revolució Neolítica; és a dir, la Balma passa d’una vida nòmada a una de sedentària. S'hi ha constatat un augment de la població cap al VI mil·lenni a.C. (6000 aC fins a 5000 aC) i la utilització de l'indret com a pleta per al ramat. No obstant això, la Balma serà abandonada cap al 6640 aC i el desenvolupament humà continuarà a la [[Vall del Madriu-Perafita-Claror|Vall del Madriu]] –avui parc natural declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la [[UNESCO]]– i altres indrets d’Andorra.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

Així, en aquest context, s’ha trobat a la Balma formes arrodonides i simples de ceràmica, típiques de la Revolució Neolítica; és a dir, la Balma passa d’una vida nòmada a una de sedentària. S'hi ha constatat un augment de la població cap al VI mil·lenni a.C. (6000 aC fins a 5000 aC) i la utilització de l'indret com a pleta per al ramat. No obstant això, la Balma serà abandonada cap al 6640 aC i el desenvolupament humà continuarà a la [[Vall del Madriu-Perafita-Claror|Vall del Madriu]] –avui parc natural declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la [[UNESCO]]– i altres indrets d’Andorra.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

Al Madriu, concretament, hi neix una Explotació Humana. Es tracta d’un campament permanent on l’agricultura encara és incipient i on es combina la caça i la recol·lecció amb l’explotació del medi. Els grups d’humans que hi vivien eren poc estructurats i la presència d’utillatge i ornaments exògens al medi reforcen la hipòtesi que s’intercanviaven amb grups del Segre i d'[[Occitània]]. La cabra, l’ovella i el bou hi són domesticats i les truites, les anguiles, els vegetals i el blat i ordi són l’aliment amb el qual viuen.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

Al Madriu, concretament, hi neix una Explotació Humana. Es tracta d’un campament permanent on l’agricultura encara és incipient i on es combina la caça i la recol·lecció en l’explotació del medi. Els grups d’humans que hi vivien eren poc estructurats i la presència d’utillatge i ornaments exògens al medi reforcen la hipòtesi que s’intercanviaven en grups del Segre i d'[[Occitània]]. La cabra, l’ovella i el bou hi són domesticats i les truites, les anguiles, els vegetals i el blat i ordi són l’aliment en el qual viuen.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}  

A [[Ordino]] (una altra de les 7 divisions territorials del país) i Sant Julià, cap al [[Neolític Mitjà]] i [[Neolític Final|Final]], tenim restes de possibles societats més complexes. Les tombes de Segudet (Ordino) i de la Feixa del Moro (Juberri, St. Julià) en són la prova. A l’enterrament amb [[aixovar]] de Segudet s’hi ha trobat una dona enterrada als 30-35 anys amb braçalets, polseres i tot un conjunt d’ornaments fets, en part, de ceràmica. La Feixa del Moro s’hi ha trobat enterraments en cista (caixes de pedra) de pobladors estacionals que ja coneixien l’agricultura, la ceràmica i que eren capaços de viure en cabanes. Segons les datacions de carboni fetes a ambdós llocs, la Tomba de Segudet dataria d’uns 4300 aC aproximadament i la Feixa del Moro d’uns 4930 aC.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

A [[Ordino]] (una atra de les 7 divisions territorials del país) i Sant Julià, cap al [[Neolític Mitjà]] i [[Neolític Final|Final]], tenim restes de possibles societats més complexes. Les tombes de Segudet (Ordino) i de la Feixa del Moro (Juberri, St. Julià) en són la prova. A l’enterrament amb [[aixovar]] de Segudet s’hi ha trobat una dona enterrada als 30-35 anys en braçalets, polseres i tot un conjunt d’ornaments fets, en part, de ceràmica. La Feixa del Moro s’hi ha trobat enterraments en cista (caixes de pedra) de pobladors estacionals que ja coneixien l’agricultura, la ceràmica i que eren capaços de viure en cabanes. Segons les datacions de carboni fetes a ambdós llocs, la Tomba de Segudet dataria d’uns 4300 aC aproximadament i la Feixa del Moro d’uns 4930 aC.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 32, 33}}

===Edat del Bronze===

===Edat del Bronze===

S’ha d’entendre que el descobriment de l’agricultura, ceràmica o ferro foren progressius i res va resultar ser descobert d’un dia per l’altre. Així, es pot entendre que mentre el Pròxim Orient experimentava canvis gegantins durant el Bronze, com ara l'aparició de la civilització [[Mesopotàmia|Sumèria]], l'[[antic Egipte]],... Andorra encara vivia com al Neolític. En aquest context, mentre al 10000 aC el [[Pròxim Orient]] ja cultivava, Andorra entrava al Paleolític Superior. Això es deu en part a l’aïllament geogràfic que produeix la serralada dels Pirineus i explica per què els primers pobladors d’Andorra s’anaven adaptant molt lentament a la resta de territoris.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}  

S’ha d’entendre que el descobriment de l’agricultura, ceràmica o ferro foren progressius i res va resultar ser descobert d’un dia per l’altre. Així, es pot entendre que mentre el Pròxim Orient experimentava canvis gegantins durant el Bronze, com ara l'aparició de la civilització [[Mesopotàmia|Sumèria]], l'[[antic Egipte]],... Andorra encara vivia com al Neolític. En aquest context, mentre al 10000 aC el [[Pròxim Orient]] ja cultivava, Andorra entrava al Paleolític Superior. Això es deu en part a l’aïllament geogràfic que produeix la serralada dels Pirineus i explica per què els primers pobladors d’Andorra s’anaven adaptant molt lentament a la resta de territoris.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}  

Per la qual cosa, el bronze a Andorra segueix amb una economia mixta i un predomini de la ramaderia sobre l’agricultura, però sempre combinant-t’ho amb caça i recol·lecció. El model d’hàbitat de petits poblats comença a evolucionar cap a un urbanisme incipient i tot i les troballes metal·lúrgiques, la vida segueix un model similar a l’anterior. En aquest entorn els primers pobladors sedentaris del Neolític s’instal·len en 7 estacions diferents, empesos per la cerca de terrenys més aptes. Dites estacions s’assenten just per sobre del fons de la vall, al llarg de més de mig quilòmetre, entre [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]] i [[Andorra la Vella]] (capital d'Andorra) i reben el nom d’Estacions del Cedre. Es troben en el cantó més assolellat de la vall, a la vora de les aigües estancades que hi havia al centre de la planta d’Andorra la Vella. Es tractava d’una de les zones demogràficament més poblades d’Andorra, però no n’era pas l’única. De l’Edat del Bronze també tenim la Fossa de Prats, el Conjunt de Gravats del Roc de les Bruixes i el jaciment del Roc d’Enclar, però són troballes difícils de datar vist que els pobladors varen continuar amb les formes de vida pròpies del Neolític, fet que no permet individualitzar cada jaciment amb claredat.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}

Per la qual cosa, el bronze a Andorra segueix amb una economia mixta i un predomini de la ramaderia sobre l’agricultura, però sempre combinant-t’ho amb caça i recol·lecció. El model d’hàbitat de petits poblats comença a evolucionar cap a un urbanisme incipient i tot i les troballes metal·lúrgiques, la vida segueix un model similar a l’anterior. En aquest entorn els primers pobladors sedentaris del Neolític s’instal·len en 7 estacions diferents, empesos per la cerca de terrenys més aptes. Dites estacions s’assenten just per sobre del fons de la vall, al llarg de més de mig quilòmetre, entre [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]] i [[Andorra la Vella]] (capital d'Andorra) i reben el nom d’Estacions del Cedre. Es troben en el cantó més assolellat de la vall, a la vora de les aigües estancades que hi havia al centre de la planta d’Andorra la Vella. Es tractava d’una de les zones demogràficament més poblades d’Andorra, però no n’era pas l’única. De l’Edat del Bronze també tenim la Fossa de Prats, el Conjunt de Gravats del Roc de les Bruixes i el jaciment del Roc d’Enclar, però són troballes difícils de datar vist que els pobladors varen continuar en les formes de vida pròpies del Neolític, fet que no permet individualitzar cada jaciment en claritat.{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35}}

El jaciment de Parts és una fossa quadrangular, coronada per una estructura empedrada, situada a Prats, [[Canillo]] (una altra de les 7 divisions del país). Dins s’hi ha trobat recipients fets de ceràmica que contenien productes lactis, cereals i estramoni. Les anàlisis realitzades porten a considerar que pugui tractar-se bé d’un aixovar d’un enterrament o bé d’una fossa amb caràcter votiu. A Prats mateix també s’ha descobert un conjunt de gravats anomenat ''Gravats del Roc de les Bruixes'', que els seus descobridors interpreten com un santuari de l’Edat del Bronze, cosa que suposa també algun possible poblat a les vores, però sobretot, indica ja les primeres traces d’escriptura, encara que rupestres, a Andorra (element característic del Bronze, veure'n més a [[escriptura cuneïforme]]).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35, 38, 39}}

El jaciment de Parts és una fossa quadrangular, coronada per una estructura empedrada, situada a Prats, [[Canillo]] (una altra de les 7 divisions del país). Dins s’hi ha trobat recipients fets de ceràmica que contenien productes lactis, cereals i estramoni. Les anàlisis realitzades porten a considerar que pugui tractar-se bé d’un aixovar d’un enterrament o bé d’una fossa en caràcter votiu. A Prats mateix també s’ha descobert un conjunt de gravats anomenat ''Gravats del Roc de les Bruixes'', que els seus descobridors interpreten com un santuari de l’Edat del Bronze, cosa que suposa també algun possible poblat a les vores, però sobretot, indica ja les primeres traces d’escriptura, encara que rupestres, a Andorra (element característic del Bronze, veure'n més a [[escriptura cuneïforme]]).{{sfn|Guillamet Antoni|2009|p = 34, 35, 38, 39}}

===Edat del Ferro===

===Edat del Ferro===

* Entrada a l'Organització Mundial de Turisme

* Entrada a l'Organització Mundial de Turisme

* [[14 de gener]] de [[1982]], constitució del primer Govern d'Andorra, presidit per Oscar Ribas.

* [[14 de gener]] de [[1982]], constitució del primer Govern d'Andorra, presidit per Oscar Ribas.

* [[1990]], signatura d'un conveni amb la [[Comunitat Econòmica Europea]]

* [[1990]], signatura d'un conveni en la [[Comunitat Econòmica Europea]]

* [[1992]], aprovació del codi penal.

* [[1992]], aprovació del codi penal.

* [[14 de març]] de [[1993]], aprovació de la [http://ca.wikisource.org/wiki/Constituci%C3%B3_del_Principat_d%27Andorra Constitució] que atorga la sobirania al poble andorrà.

* [[14 de març]] de [[1993]], aprovació de la [http://ca.wikisource.org/wiki/Constituci%C3%B3_del_Principat_d%27Andorra Constitució] que atorga la sobirania al poble andorrà.

* [[28 de juliol]] de [[1993]], entrada a l'[[Organització de les Nacions Unides]] amb el primer discurs en català per part del cap de govern [[Òscar Ribas i Reig]]

* [[28 de juliol]] de [[1993]], entrada a l'[[Organització de les Nacions Unides]] en el primer discurs en català per part del cap de govern [[Òscar Ribas i Reig]]

* [[1993]], creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra

* [[1993]], creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra

* [[24 d'octubre]] de [[1995]], segon discurs en català a la 50a Assemblea General de l'ONU a càrrec de Marc Forné

* [[24 d'octubre]] de [[1995]], segon discurs en català a la 50a Assemblea General de l'ONU a càrrec de Marc Forné