− | En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mida de la quantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] (1916), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] (1928), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els mètodos alvançats de [[química quàntica]]. | + | En [[química]], la '''valència''', també coneguda com ''número de valència'', és una mida de la quantitat de [[enllaç químic|enllaços químics]] formats pels [[àtom]]s d'un [[element químic]]. Durant el [[sigle XX]], el concepte de valència ha evolucionat en un ampli ranc d'aproximacions per a descriure l'enllaç químic, incloent [[estructura de Lewis]] (1916), la [[teoria de l'enllaç de valència]] ([[1927]]), la [[teoria dels orbitals moleculars]] (1928), la [[teoria de repulsió de pars electrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]]. |
− | Es creïa originàriament que el número d'enllaços formats per un element donat era una propietat química fixa i, en efecte, en molts cassos, és una bona aproximació. Per eixemple, en molts dels seus composts, el [[carbono]] forma quatre enllaços, el [[oxigen]] dos i el [[hidrogen]] u. No obstant, pronte es va fer aparent que, per a molts elements, la valència podria variar entre composts diferents. Un dels primers eixemples en ser identificat era el [[fòsfor]], que algunes vegades es comporta com si tinguera una valència de tres, i atres com si tinguera una valència de cinc. Un mètodo sobre este problema és especificar la valència per a cada compost individual: encara que elimina molt de la generalitat del concepte, açò ha donat orige a l'idea de [[número d'oxidació]] (usat en la [[nomenclatura Estoc]] i a la notació lambda en la [[nomenclatura IUPAC de química inorgànica]]. | + | Es creïa originàriament que el número d'enllaços formats per un element donat era una propietat química fixa i, en efecte, en molts cassos, és una bona aproximació. Per eixemple, en molts dels seus composts, el [[carbono]] forma quatre enllaços, el [[oxigen]] dos i el [[hidrogen]] u. No obstant, pronte es va fer aparent que, per a molts elements, la valència podria variar entre composts diferents. Un dels primers eixemples en ser identificat era el [[fòsfor]], que algunes vegades es comporta com si tinguera una valència de tres, i atres com si tinguera una valència de cinc. Un método sobre este problema és especificar la valència per a cada compost individual: encara que elimina molt de la generalitat del concepte, açò ha donat orige a l'idea de [[número d'oxidació]] (usat en la [[nomenclatura Estoc]] i a la notació lambda en la [[nomenclatura IUPAC de química inorgànica]]. |