Canvis

El govern romà acabà el [[508]] quan Clovis el Franc la convertí en la capital de la [[dinastia merovíngia]] dels francs. El [[511]] comissionà la construcció de la catedral de St. Etienne, en l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings forçaren als habitants a construir una fortalea en l'illa. El [[28 de març]], [[845]] Paris fon saquejada pels víkings, encapçalats per [[Ragnar Lodbrok]]. La debilitat dels atres reis i comtes de [[França]] provocà l'ascens en importància dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de França.

El govern romà acabà el [[508]] quan Clovis el Franc la convertí en la capital de la [[dinastia merovíngia]] dels francs. El [[511]] comissionà la construcció de la catedral de St. Etienne, en l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings forçaren als habitants a construir una fortalea en l'illa. El [[28 de març]], [[845]] Paris fon saquejada pels víkings, encapçalats per [[Ragnar Lodbrok]]. La debilitat dels atres reis i comtes de [[França]] provocà l'ascens en importància dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de França.

Durant l'[[edat mijaa]] la ciutat prosperà com centre comercial i intelectual de l'época. Durant el regnat de [[Lluís XIV]], de [[1643]] a [[1715]], la residència real es mogué de París a [[Versalles]]. La [[Revolució Francesa]] començà el [[14 de juliol]], [[1789]], i la ciutat fon centre del conflicte. El [[1814]] els aliats de la [[sexta Coalició]] ocuparen la ciutat<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alison |nom=Archibald |títol=History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 |url=http://books.google.cat/books?id=sPssAAAAYAAJ&pg=PA155&dq=march+1814+paris+occupied&hl=ca&ei=Uc20Tq_KB8WS8gPfvpiNBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=march%201814%20paris%20occupied&f=false |llengua=francès |editorial=Harper & brothers |data=1842 |pàgines=Vol.1, p.155 |isbn= }}</ref> i [[Napoleó Bonaparte]] és exiliat a l'illa d'Elba. El [[1870]] la guerra en Prússia acabà en el sege de París, que es rendí el [[1871]], després d'un hivern de fam i sanc.

Durant l'[[edat mija]] la ciutat prosperà com centre comercial i intelectual de l'época. Durant el regnat de [[Lluís XIV]], de [[1643]] a [[1715]], la residència real es mogué de París a [[Versalles]]. La [[Revolució Francesa]] començà el [[14 de juliol]], [[1789]], i la ciutat fon centre del conflicte. El [[1814]] els aliats de la [[sexta Coalició]] ocuparen la ciutat<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alison |nom=Archibald |títol=History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 |url=http://books.google.cat/books?id=sPssAAAAYAAJ&pg=PA155&dq=march+1814+paris+occupied&hl=ca&ei=Uc20Tq_KB8WS8gPfvpiNBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=march%201814%20paris%20occupied&f=false |llengua=francès |editorial=Harper & brothers |data=1842 |pàgines=Vol.1, p.155 |isbn= }}</ref> i [[Napoleó Bonaparte]] és exiliat a l'illa d'Elba. El [[1870]] la guerra en Prússia acabà en el sege de París, que es rendí el [[1871]], després d'un hivern de fam i sanc.

La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, fon construïda el [[1889]] en un periodo de prosperitat conegut com la ''Belle Epoque'', l'época bella. El [[1900]] París fon seu del [[Jocs Olímpics]]. Caigué en mans dels alemans durant la [[Segona Guerra Mundial]] i fon lliberad l'agost de [[1944]].  

La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, fon construïda el [[1889]] en un periodo de prosperitat conegut com la ''Belle Epoque'', l'época bella. El [[1900]] París fon seu del [[Jocs Olímpics]]. Caigué en mans dels alemans durant la [[Segona Guerra Mundial]] i fon lliberad l'agost de [[1944]].