Llínea 18: |
Llínea 18: |
| Ademes, de la mateixa forma que existiren "criptojudíos" i "criptoislámicos", (judeus o moros "convertits" al cristianisme nomes en apariencia i que mantenien a amagades la seua original religio hebrea o islamica), tambe existiren els "criptocristianos"; mossaraps que adoptaren la religio islamica nomes en apariencia, mentres que de forma secreta mantenien les seues creencies cristianes i la seua llengua romanç. Es llogic pensar que tots estos "criptocristianos", despres de la reconquista, retornarien a través d'una nova "conversio" a la seua original religio cristiana, engrossant el numero de persones de parla mossàrap entre els cristians de les terres valencianes. | | Ademes, de la mateixa forma que existiren "criptojudíos" i "criptoislámicos", (judeus o moros "convertits" al cristianisme nomes en apariencia i que mantenien a amagades la seua original religio hebrea o islamica), tambe existiren els "criptocristianos"; mossaraps que adoptaren la religio islamica nomes en apariencia, mentres que de forma secreta mantenien les seues creencies cristianes i la seua llengua romanç. Es llogic pensar que tots estos "criptocristianos", despres de la reconquista, retornarien a través d'una nova "conversio" a la seua original religio cristiana, engrossant el numero de persones de parla mossàrap entre els cristians de les terres valencianes. |
| | | |
− | En la constitucio dels furs del Regne de Valencia, Jaume I envià la traduccio dels furs al valencià ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que se traduiren a la llengua que el poble parlava: el romanç). | + | En la constitucio dels furs del Regne de Valéncia, Jaume I envià la traducció dels furs al valencià ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que se traduiren a la llengua que el poble parlava: el romanç). |
| | | |
| == Regne de Valéncia == | | == Regne de Valéncia == |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| Molts dels que aplegaren en les tropes de Jaume I i els seus prohoms, foren "mossaraps" valencians que fugits temps arrere de l'invasio musulmana cap a territoris mes al nort peninsular, ara, reclutats com soldats, retornaven als seus llocs d'orige, reintroduciendo la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli; i per consegüent sumant-la a la dels "mossaraps de llengua" (cristians o no) que havien permanecido en la zona. | | Molts dels que aplegaren en les tropes de Jaume I i els seus prohoms, foren "mossaraps" valencians que fugits temps arrere de l'invasio musulmana cap a territoris mes al nort peninsular, ara, reclutats com soldats, retornaven als seus llocs d'orige, reintroduciendo la mateixa llengua romanç que ells o els seus antepassats parlaven quan vivien alli; i per consegüent sumant-la a la dels "mossaraps de llengua" (cristians o no) que havien permanecido en la zona. |
| | | |
− | El desinterés catala per la reconquista de Valencia s'evidencia pels resultats dels llamamientos del rei per a les successives expedicions, pero te una justificacio: els catalans no podien vore a Valencia com una prolongacio de la seua propi territori perque fins el segle XIV les terres al sur de l'Ebro (des de Gandesa a Amposta) formaren part del regne d'Arago, no del comtat de Barcelona ni de ningun atre comtat catala. Per atre costat foren els discols nobles aragonesos, tals com Pere d'Azagra o Blasco d'Arago, quins en les seues iniciatives personals escomençaren a senyorejar part del territori valencià i el rei, inquiet per esta tendencia particularista, assumiria el proyecte molt tardanament. | + | El desinterés català per la reconquista de Valencia s'evidencia pels resultats dels llamamientos del rei per a les successives expedicions, pero te una justificacio: els catalans no podien vore a Valencia com una prolongacio de la seua propi territori perque fins el segle XIV les terres al sur de l'Ebro (des de Gandesa a Amposta) formaren part del regne d'Arago, no del comtat de Barcelona ni de ningun atre comtat catala. Per atre costat foren els discols nobles aragonesos, tals com Pere d'Azagra o Blasco d'Arago, quins en les seues iniciatives personals escomençaren a senyorejar part del territori valencià i el rei, inquiet per esta tendencia particularista, assumiria el proyecte molt tardanament. |
| | | |
| En la primera aplegada dels conquistadors, el professor Ubieto considera que un 51% serien aragonesos, un 12% catalans i els atres 37% navarresos, provençals, castellans, etc... El total de repoblaments durant l'edat mija, apenes aumentaren el 5% (segons Ampar Cabanes) de la poblacio total del Regne de Valencia. | | En la primera aplegada dels conquistadors, el professor Ubieto considera que un 51% serien aragonesos, un 12% catalans i els atres 37% navarresos, provençals, castellans, etc... El total de repoblaments durant l'edat mija, apenes aumentaren el 5% (segons Ampar Cabanes) de la poblacio total del Regne de Valencia. |
Llínea 30: |
Llínea 30: |
| En el llibre d'Antoni Ubieto, que estudia el "llibre del Repartiment" i el "llibre dela Avehinaments", demuesta que els repobladors vinguts de la "Marca Hispanica Catalana" son escasos (1'2% en 1387, 4'2% en 1401 i 2'5% en 1475) , per lo que la seua influencia en el parlar romanç fon minima. [Romanç Valencià]. Pero ademes molts d'estos repobladors estes eren mossaraps valencians que temps arrere, havien fugit cap al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la pressio demografica, el desarrelament i l'escassea de mijos de subsistencia en aquelles terres nortenyes, retornaven ara com repobladors cristians, parlant el seu romanç valencià. | | En el llibre d'Antoni Ubieto, que estudia el "llibre del Repartiment" i el "llibre dela Avehinaments", demuesta que els repobladors vinguts de la "Marca Hispanica Catalana" son escasos (1'2% en 1387, 4'2% en 1401 i 2'5% en 1475) , per lo que la seua influencia en el parlar romanç fon minima. [Romanç Valencià]. Pero ademes molts d'estos repobladors estes eren mossaraps valencians que temps arrere, havien fugit cap al nort i noroest peninsular buscant refugi en terres cristianes i que baix la pressio demografica, el desarrelament i l'escassea de mijos de subsistencia en aquelles terres nortenyes, retornaven ara com repobladors cristians, parlant el seu romanç valencià. |
| | | |
− | Aixo aclariria per que l'idioma Valencià actualment posseix forts caracteristiques diferenciadoras en el "Catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Existixen evidencies que apunten a que l'idioma Valencià i "Catala oriental" ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la "reconquista".
| + | Això aclariria per que l'idioma Valencià actualment posseix forts caracteristiques diferenciadoras en el "Catala oriental" parlat en la "Catalunya Vella". Existixen evidencies que apunten a que l'idioma Valencià i "Catala oriental" ya se trobaven clarament diferenciats en els temps de la "reconquista". |
| En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la llengua Balear, la qual posseix certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta l'esqueixe particular de "parlar salat" de manera generalisada en totes les illes de l'historic Regne de Mallorca. | | En concret l'assunt se clarifica a l'estudiar el cas de la llengua Balear, la qual posseix certes caracteristiques similars a les del "Catala oriental", al mateix temps que presenta l'esqueixe particular de "parlar salat" de manera generalisada en totes les illes de l'historic Regne de Mallorca. |
| Durant l'Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. | | Durant l'Edat Mija, eixes gents de parla romanç foren molt influides pels trovadors i els jocs florals de La Provença, cosa que deixà marca en el parlar dels habitants del regne. |
| | | |
| No se pot negar cert paregut de l'idioma Valencià en el Català, pero el Català no ha segut mai la llengua del Regne de Valencia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma Valencià i el Catala s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els segles XIV-XV), un "Segle d'Or" lliterari (en idioma Valencià i anterior al Castella). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos segles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i mes encara sobre la llengua Catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma Valencià, alguna cosa que propicià que el Català fora cada volta mes paregut a la Llengua Valenciana. | | No se pot negar cert paregut de l'idioma Valencià en el Català, pero el Català no ha segut mai la llengua del Regne de Valencia. Ademés, a l'hora d'explicar els pareguts entre l'idioma Valencià i el Catala s'ha de tindre be present que el Regne de Valéncia fon el primer regne de la península en desenrollar i tindre (en els segles XIV-XV), un "Segle d'Or" lliterari (en idioma Valencià i anterior al Castella). L'esplendor, prestigi i influencia de la lliteratura Valenciana d'estos segles sobre les atres llengües peninsulars fon considerable, i mes encara sobre la llengua Catalana, que adoptà i feu seues formes de l'idioma Valencià, alguna cosa que propicià que el Català fora cada volta mes paregut a la Llengua Valenciana. |
| + | |
| Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisació i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià. I ha de reclamar i obtindre per tot aixo, el ranc, la proteccio, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix. | | Despres de l'abolicio dels furs del Regne de Valencia en mediant el Decret de Nova Planta (1707), el regne de Valencia pati una llaugera castellanisació i l'idioma pergue algunes de les seues paraules en favor d'atres castellanes. No obstant, la llengua Valenciana, ha mantingut caracter i personalitat propia, com vehicul d'expressio natural del poble valencià. I ha de reclamar i obtindre per tot aixo, el ranc, la proteccio, l'us i el nom que com idioma unic i independent se mereix. |
| | | |
Llínea 41: |
Llínea 42: |
| * [[Lliteratura valenciana]] | | * [[Lliteratura valenciana]] |
| | | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Penyarroja, Lleopolt ''El Mossarap de Valenci'' |
| | | |
| == Vínculs externs == | | == Vínculs externs == |
| * [http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls-01/0027jbi.htm Breu història de la llengua valenciana (I)] | | * [http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls-01/0027jbi.htm Breu història de la llengua valenciana (I)] |
| * [http://www.idiomavalenciano.com/val/historia-del-valencia.html Historia del Valencià] | | * [http://www.idiomavalenciano.com/val/historia-del-valencia.html Historia del Valencià] |
| + | * [www.idiomavalenciano.com/historia-del-valenciano.html Historia del valenciano] |
| + | * [www.regnedevalencia.com/historia.htm Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana |
| + | * [www.idiomavalencia.com/docs/val/origen.htm Origen del idioma valenciano]* [http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Llengua valenciana abans de Jaume I] |
| | | |
| {{Llengua valenciana}} | | {{Llengua valenciana}} |
| | | |
| [[Categoria:Valencià]] | | [[Categoria:Valencià]] |