Civilisació micènica

Història de Grècia
Civilisació egea	abans del 1600 aC
Civilisació micènica	ca. 1600 aC - 1200 aC
Edat fosca grega	ca. 1200 aC - 800 aC
Antiga Grècia	776 aC - 323 aC
Grècia helenística	323 aC - 146 aC
Grècia romana	146 aC - 330 dC
Imperi bizantí	330 dC - 1453 dC
Grècia otomana	1453 dC - 1832 dC
Grècia contemporània	en acabant del 1832 dC

La civilisació micènica (de Micenes) va ser una cultura antepassada de la grega. Sembla que va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC aproximadament i que va ser absorbida per les invasions dòries. Micenes és coneguda sobretot per la figura d'Agamèmnon, rei que apareix a les obres homèriques. Els grecs creien que la ciutat havia estat fundada per Perseu.

No s'ha trobat cap escrit que permeta vore com se nomenaven ells mateixos. Els noms donats per atres pobles eren micènics, aqueus (per eixemple als escrits d'Homer) o simplement grecs. Provablement no es puguen identificar plenament en cap d'estes denominacions, com prova la seua llengua, un dialecte propi del grec antic, que s'ha trobat registrat en escritura llineal B, que és un silabari a diferència de l'alfabet grec pròpiament un alfabet.

Història del descobriment

Grècia homèrica

Esta civilisació fon descoberta a finals del segle XIX per Heinrich Schliemann qui va fer excavacions a Micenes (1874) i Tirint (1886). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les epopeies d'Homer, la Ilíada i l'Odissea. En una tomba micènica va descobrir-hi una màscara que va anomenar-la «màscara de Agamèmnon». Igualment annomena el «palau de Néstor» a un palau excavat a Pilos. Va claer esperar als estudis de Arthur Evans, al principi del segle XX, perquè el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la civilització minoica, que la precedeix cronològicament.

Tauleta inscrita lineal B, segle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.

En les excavacions de Cnosos (Creta), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'argila, cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al 1450 a C. Anomenà aquesta escriptura com «lineal B», ja que cregué que era més avançat que el lineal A. L'any 1952, el desxiframent del lineal B -identificat com un tipus de grec antic- per Michael Ventris i John Chadwick traslladà la civilització micènica de la protohistòria a la història, dins del període de l'Edat del bronze del món Egeu.

No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. A més, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents comptables que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantatge de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real.

Cronologia

Ruïnes de Micenes.

La cronologia de la civilització micènica ha estat establerta per l'arqueòleg suec Arne Furumark en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats. Tot i que aquesta classificació ha estat criticada, segueix sent utilitzada. S'empra per a aquests períodes el terme d'Hel·làdic Recent (HR).

• 1550-1500: Helàdic Recent I (cercles de tombes de fossa A i B de Micenes);
• 1500-1450: Helàdic Recent II A;
• 1450-1425: Helàdic Recent II B (arribada dels micènics a Cnosos);
• 1425-1380: Helàdic Recent III A1 (destrucció de Cnosos, començament dels palaus micènics continentals);
• 1380-1300: Helàdic Recent III A2 (apogeu de la construcció de palaus micènics);
• 1300-1250: Helàdic Recent III B1;
• 1250-1200: Helàdic Recent III B2 (destrucció dels palaus micènics continentals a la fi del periodo);
• 1200-1125: Helàdic Recent III C1;
• 1125-1100: Helàdic Recent III C2.

L'HR I correspon a la transició entre l'Helàdic Mijà i l'Helàdic Recent. Les característiques culturals de la civilisació micènica es constituïxen en este periodo.

L'HR II veu un fort increment del número de jaciments arqueològics. Cap a finals d'este periodo els palaus minoics de Cnossos, Festos, Malia i Zakros són destruïts. Només el jaciment de Cnosos és reconstruït, per mostrar una tipologia micènica. S'ha supost que hauria estat ocupat pels micènics, que havien envaït Creta i pres el poder. Els archius en llineal B de Pilos daten de cap al HR II B.

Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. A més de Creta, atres illes del mar Egeu (com les Cíclades i Rodes) i llocs d'Àsia Menor mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les costes mediterrànees i fins i tot a Europa central i les Illes Britàniques. Colònies micèniques han estat trobades a Chipre i al Llevant.

En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els tholoi, es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tresors trobats a Micenes i Orcomen mostren la considerable riquesa monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilització micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al 1250 aC).

Cronologia de Grècia i l'Egeu fins al final de la civilisació micènica

Edat	Troya	Cíclades	Creta	Continent grec
Bronze antic	Troia I (2920-2450 aC) Troia II (2600-2350 aC) Troia III (2350-2200 aC)	Grotta-Pilos (3200-2700 aC) Karos-Siros (2700-2200 aC) Filacopí I (2200-2000 aC)	Minoic antic (Prepalacial) (2500-1850 aC)	Hel·làdic antic (2700-1850 aC)
Bronze mitjà	Troia IV 2200-1900 aC Troia V 1900-1700 aC Troia VI 1700-1300 aC	Filacopí II 2000-1800 aC	Minoic mitjà I-IIIA (Protopalacial) 1850-1550 aC	Hel·làdic mitjà 1850-1580 aC
Bronze tardà	Troia VII-A 1300-1200 aC Troia VII-B-1 1200-1100 aC		Minoic Mitjà IIIB-Minoic tardà II (Neopalacial) 1550-1400 aC Minoic tardà III 1400-1100 aC	Micènic I 1580-1500 aC Micènic II 1500-1425 aC Micènic III 1425-1100 aC

Vida dels micènics

Tauleta d'argila en escritura de tipo llineal B, procedent de les excavacions de la Casa del comerciant d'olis de Micenes, i que registra una comanda de llana per a ser tenyida

Els micènics estaven organisats com una monarquia. Els consellers reals o aristocràcia es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels esclaus. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els cavalls es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp.

El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau.

Es conreava una agricultura típicament mediterrànea, en predomini de cereals, vi i oli. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat.

Micenes destacava pels seus teixits, que exportava a regnes veïns, sobretot els treballs en llana i en lli. Els artesans eren especialistes i depenien directament dels sous de palau. Atres indústries destacables són la perfumeria i les obres en bronze.

Marítimament, es van aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan aquesta civilisació va entrar en declivi.

La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: Posidó (ocupant un paper preeminent), Hermes, Zeus... Destaca la importància de les històries sobre el minotaure i Dèdal. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors.

Ciutats micèniques

Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són Pilos, Gla, Cnossos (a Creta), Tirint i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una acròpolis, d'una cisterna o punt per conseguir aigua i sortides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre gruixudes muralles de blocs de pedra.

Els habitatges tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales amb un passadís central i feien entre 5 i 30 metres quadrats segons la classe social.

Els palaus tenen la mateixa estructura que els de Minos i consten de diversos passadissos que separen àrees d'administració i arxiu, recepció i vida de la reialesa. El megaró o saló del tron ocupa el centre, és una estància circular entre columnes decorada amb pintures i luxosos mobles.