Canvis

=== Joseph John Thomson: els rajos catòdics (1897) ===

=== Joseph John Thomson: els rajos catòdics (1897) ===

{{principal|Electró}}

{{principal|Electró}}

[[Fitxer:Jj-thomson2.jpg|thumb|100px|[[Joseph John Thomson]] ]]

[[Archiu:Jj-thomson2.jpg|thumb|100px|[[Joseph John Thomson]] ]]

El físic anglès [[Joseph John Thomson]] (1856-1940) descobrí que els [[rajos catòdics]] podien desviar-se aplicant un camp magnètic perpendicular a la seva direcció de propagació i calculà les lleis d'aquesta desviació. Demostrà que aquests rajos estaven constituïts per partícules atòmiques de càrrega negativa que anomenà ''corpuscles'' i avui en dia es coneixen com [[electrons]]. Demostrà que la nova partícula que havia descobert era aproximadament mil vegades més lleugera que l'[[hidrogen]]. Aquesta fou la primera identificació de partícules subatòmiques, amb les grans conseqüències que això tingué en el consegüent desenvolupament de la ciència i la tècnica. Posteriorment, mesurant la desviació en camps magnètics, obtingué la relació entre la càrrega i la massa del electró. També examinà els rajos positius i, el 1912, descobrí la manera d'utilitzar-los per separar [[àtoms]] de diferent massa. L'objectiu s'aconseguí desviant els rajos positius amb camps electromagnètics ([[espectrometria de massa]]). Així descobrí que el [[neó]] té dos isòtops (el neó-20 i el neó-22). Tots aquests treballs serviren a Thomson per proposar una estructura de l'àtom, que més tard es demostrà incorrecta, car suposava que les partícules positives estaven mesclades homogèniament amb les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fou justament per aquesta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] el 1906.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>

El físic anglés [[Joseph John Thomson]] (1856-1940) descobrí que els [[rajos catòdics]] podien desviar-se aplicant un camp magnètic perpendicular a la seua direcció de propagació i calculà les lleis d'esta desviació. Demostrà que estos rajos estaven constituïts per partícules atòmiques de càrrega negativa que nomenà ''corpuscles'' i hui en dia es coneixen com [[electrons]]. Demostrà que la nova partícula que havia descobert era aproximadament mil vegades més llaugera que l'[[hidrogen]]. Esta fon la primera identificació de partícules subatòmiques, en les grans conseqüències que això tingué en el consegüent desenroll de la ciència i la tècnica. Posteriorment, mesurant la desviació en camps magnètics, obtingué la relació entre la càrrega i la massa del electró. També examinà els rajos positius i, el 1912, descobrí la manera d'utilisar-los per separar [[àtoms]] de diferent massa. L'objectiu se conseguí desviant els rajos positius en camps electromagnètics ([[espectrometria de massa]]). Així descobrí que el [[neó]] té dos isòtops (el neó-20 i el neó-22). Tots estos treballs serviren a Thomson per propondre una estructura de l'àtom, que més tart es demostrà incorrecta, car suponia que les partícules positives estaven mesclades homogéneament en les negatives. Thomson també estudià i experimentà sobre les propietats elèctriques dels gasos i la conducció elèctrica a través d'ells, i fon justament per esta investigació que rebé el [[Premi Nobel de Física]] el 1906.<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1906/thomson-bio.html Biografia de Joseph John Thomson] (en anglès) nobelprize.org [19-05-2008]</ref>

=== Germans Lumière: l'inici del cinema (1895) ===

=== Germans Lumière: l'inici del cinema (1895) ===