Canvis

[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg|right|thumb|200px|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]

[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg|right|thumb|200px|Els nous descobriments tecnològics varen permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]

La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme|feudals]].

El Renaiximent o revolució del [[segle XII]] és un periodo de canvis [[política|polítics]], [[societat|socials]] i [[economia|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència|científiques]] i [[filosofia|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].

[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any 1070. L'any 1927, Haskins escrivia:

{{cita|En molts aspectes, a Europa el segle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les croades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat medieval|universitats europees]]. El segle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}

 

[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:

{{cita|En molts aspectes, en Europa el segle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat medieval|universitats europees]]. El segle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

[[Categoria:Edat mija]]

[[Categoria:Edat mija]]