Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  15:55 7 març 2014
m
Text reemplaça - ' Sud' a ' Sur'
Llínea 20: Llínea 20:  
|mapa= [[Image:Quechua en america.png|300px]]
 
|mapa= [[Image:Quechua en america.png|300px]]
 
}}
 
}}
El '''quechua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentaes originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Sudamèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareeix no estar relacionà filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, després de la indoeuropea.
+
El '''quechua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentaes originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareeix no estar relacionà filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, després de la indoeuropea.
    
Dins de la gran varietat de ses variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. Son gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per ocmplet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.
 
Dins de la gran varietat de ses variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. Son gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per ocmplet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.

Menú de navegació