Canvis

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que  hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]].

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que  hi ha testimoni en els seus ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia'' ([[1795]]-[[1797]]). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la [[botànica]], la [[agronomia]], la [[geologia]], la hidrologia, la medicina, la geografia, la [[cartografia]], la [[arqueologia]] i molts dels principals camps de la [[indústria]].

En [[1801]] és nomenat director del [[Real Jardí Botànic de Madrit]], que va substituir a [[Casimiro Gómez Ortega]], càrrec que eixerciria fins a la seua mort en [[1804]]. Cavanilles va reorganisar la institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de [[Alexander von Humboldt]], [[Aimé Bonpland]] i [[Carl Ludwig Willdenow]], el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al [[Real Jardí Botànic de Madrit]] a on actualment es conserven.

En [[1801]] és nomenat director del [[Real Jardí Botànic de Madrit]], que va substituir a [[Casimiro Gómez Ortega]], càrrec que eixerciria fins a la seua mort en [[1804]]. Cavanilles va reorganisar l'institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de [[Alexander von Humboldt]], [[Aimé Bonpland]] i [[Carl Ludwig Willdenow]], el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al [[Real Jardí Botànic de Madrit]] a on actualment es conserven.

Entre els seus discípuls destaquen [[Marià Lagasca  Segura]], qui en 1815 seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i [[Simón de Rojas Clemente  Rubio]].

Entre els seus discípuls destaquen [[Marià Lagasca  Segura]], qui en 1815 seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i [[Simón de Rojas Clemente  Rubio]].