211
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|270px|Muralla d'Alzira La '''Muralla d'Alzira''' (província de Valéncia), de la que actualment soles subsistixen rest...».
[[Image:MuralladeAlzira.JPG|thumb|270px|Muralla d'Alzira]]
La '''Muralla d'Alzira''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris de [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].
==Descripció==
Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.
Des de el pont i paralelament al carrer de la Lonja (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de [[1982]] subsistien dos torrellons.
A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers segles islàmics estant construïda en manpost de cantós rodats. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».
La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.
Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[segle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
La '''Muralla d'Alzira''' ([[província de Valéncia]]), de la que actualment soles subsistixen restos de muralles i torrellons, pot localisar-se a través dels plans viaris de [[1864]] i [[1870]]. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].
==Descripció==
Front a la bifurcació dels camins que conduïxen a [[Algemesí]] i [[Alberich]] s'alçaven les fortificacions defensives del pont de la Calçada o de Sant Gregori que permetia l'accés a la Fortalea Castellet de Sant Pere i a la població. Per la seua esquerra alcançava l'eixida del carrer Salinerías en mur i set torrellons. D'allí al carrer D. Bernardo, en quatre torrellons. Passada el carrer de Carnicers s'alcança el carrer Major i les obres defensives del pont del Raval (Sant Agustí –San Bernardo); d'este tram subsistixen dos torrellons rebeguts en vivendes i en la Ronda en un tram de muralla, merlons i adarps que recauen al carrer Major Santa María.
Des de el pont i paralelament al carrer de la Lonja (actual Faustino Blasco) s'alcança la plaça de l'antic mercat, a on recentment s'ha urbanisat el seu espai recuperant un tram de muralla en tres torrellons i un camí de ronda interior. Fins la recent riuada de [[1982]] subsistien dos torrellons.
A partir del carrer Saludador es manté el major sector de muralla en huit torrellons. La seua construcció data originàriament dels primers segles islàmics estant construïda en manpost de cantós rodats. Pese al terraplenat actual, presenten una alçada els torrellons de 7-10 metros i 6 metros per a la muralla, sent el seu grossor de 1,20 metros. La muralla es pert a l'alçada de la casa quarter de la Guàrdia Civil, existint un tram de mur soterrat, unint-se junt a l'obra de l'iglésia de Santa María en el «Castellet de Sant Pere».
La muralla prestà refugi als habitants de la vila en accions bèliques ([[Alfonso el Batallador]], [[Cid el Campeador]], almohades, Rei [[Jaume I]], Comunitats, [[Germanies]] i contendes civils) i front als desbordaments del riu.
Perduda la seua valoració estratègica i autorisant-se a lo llarc del [[segle XIX]] la construcció de vivendes sobre les almenes, culminà en [[1899]] en l'acort de derrocament de les mateixes per a propiciar les eixamplades.
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]