211
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|275px|Iglésia Santa Catalina d'Alzira L''''iglésia archiprestal de Santa Caterina Verge i Màrtir''' en la localitat d'[[Al...».
[[Image:Santacatalina.JPG|thumb|275px|Iglésia Santa Catalina d'Alzira]]
L''''iglésia archiprestal de Santa Caterina Verge i Màrtir''' en la localitat d'[[Alzira]] ([[província de Valéncia]]) es un temple d'estils gòtic i barroc.
Es tracta d'una important mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'época de la [[Reconquista]] que evoluciona a través del temps adaptant-se a noves demandes funcionals i estilístiques.
==Descripció==
Este temple s'alçà sobre el solar de la mesquita major, en planta basilical i estructura gòtica, i fon remodelada en [[1531]] reutilisanse els contraforts. Actualment subsistixen alguns elements gòtics, com els contraforts, restants d'arcs torals, tous ogivals i el ócul, la capella major i la torre campanar.
En [[1681]] es produïx la reedificació total de l'iglésia i només s'aprofiten els elements que podrien servir de sustentació a l'obra nova. La nova iglésia ocupa la mateixa planta que l'antic temple d'una sola nau basilical coberta per arcs de mig punt com arcs torals que la subdividixen i capelles laterals entre contraforts. La coberta de la nau es a dos aigües. Estilísticament es troba dins d'un eclecticisme neoclàssic barroc del que es la millor mostra la portada barroca de la plaça de [[Santa Caterina]] realisada per Gaspar Dies, molt similar a la de [[Sant Andrés]] de [[Valéncia]].
En [[1702]] Tomás Vergara, escultor de [[Valéncia]], rep l'encàrrec dels retaules per a les capelles laterals de dita iglésia.
En [[1776]] s'inicia la construcció de la capella de la Comunió sobre el solar del desaparegut cementeri situat als peus de l'iglésia. L'obra es construïx segons proyecte de l'arquitecte Vicente Gascó de [[Valéncia]]. L'espai ho conforma una cúpula tabicada que descansa sobre el tambor format per arcs torals i carcanyoles esfèriques en els ànguls, tot això assentat sobre els pilastres que soporten els arcs de mig punt.
En la [[Guerra Civil]] de [[1936]], el temple fon incendiat perdent-se junt al valiós archiu els fondos escultòrics i pictòrics revalorisats per les obres custodiades després de la desamortisació, i procedents dels monasteris de La Murta, Franciscans i Capuchins.
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
L''''iglésia archiprestal de Santa Caterina Verge i Màrtir''' en la localitat d'[[Alzira]] ([[província de Valéncia]]) es un temple d'estils gòtic i barroc.
Es tracta d'una important mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'época de la [[Reconquista]] que evoluciona a través del temps adaptant-se a noves demandes funcionals i estilístiques.
==Descripció==
Este temple s'alçà sobre el solar de la mesquita major, en planta basilical i estructura gòtica, i fon remodelada en [[1531]] reutilisanse els contraforts. Actualment subsistixen alguns elements gòtics, com els contraforts, restants d'arcs torals, tous ogivals i el ócul, la capella major i la torre campanar.
En [[1681]] es produïx la reedificació total de l'iglésia i només s'aprofiten els elements que podrien servir de sustentació a l'obra nova. La nova iglésia ocupa la mateixa planta que l'antic temple d'una sola nau basilical coberta per arcs de mig punt com arcs torals que la subdividixen i capelles laterals entre contraforts. La coberta de la nau es a dos aigües. Estilísticament es troba dins d'un eclecticisme neoclàssic barroc del que es la millor mostra la portada barroca de la plaça de [[Santa Caterina]] realisada per Gaspar Dies, molt similar a la de [[Sant Andrés]] de [[Valéncia]].
En [[1702]] Tomás Vergara, escultor de [[Valéncia]], rep l'encàrrec dels retaules per a les capelles laterals de dita iglésia.
En [[1776]] s'inicia la construcció de la capella de la Comunió sobre el solar del desaparegut cementeri situat als peus de l'iglésia. L'obra es construïx segons proyecte de l'arquitecte Vicente Gascó de [[Valéncia]]. L'espai ho conforma una cúpula tabicada que descansa sobre el tambor format per arcs torals i carcanyoles esfèriques en els ànguls, tot això assentat sobre els pilastres que soporten els arcs de mig punt.
En la [[Guerra Civil]] de [[1936]], el temple fon incendiat perdent-se junt al valiós archiu els fondos escultòrics i pictòrics revalorisats per les obres custodiades després de la desamortisació, i procedents dels monasteris de La Murta, Franciscans i Capuchins.
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]