Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes afegits ,  16:45 17 nov 2013
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg|thumb|upright|dreta|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]]
 
[[Archiu:_File-Eros_-_Pompeiian_statue_-_Naples_Archeological_Museum.jpg|thumb|upright|dreta|Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a [[Praxíteles]]]]
   −
Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, després de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].
+
Per '''art romà''' (sense adjectius ulteriors) s'entén l'art de l'[[Antiga Roma]], des de la fundació fins a la [[caiguda de l'Imperi Romà]] d'Occident, siga en la ciutat de Roma o en el restant d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals. L'art de la part oriental de l'Imperi, després de la caiguda d'Occident, si be està en continuïtat en l'[[Imperi Romà]], se nomena [[art bizantí]].
   −
Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana|Primera República Romana]] eren força elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.
+
Les formes artístiques autòctones en la fase de l'orige de Roma i de la [[República Romana|Primera República Romana]] eren molt elementals i poc refinades. En el contacte que Roma tindrà progressivament en la civilisació grega anirà apreciant-ne les formes, mentres sostindrà socialment els artistes grecs, en contraposició als conquistadors romans. En el pas dels segles, l'art grec s'anirà apreciant més, pero no mancaran tendències autòctones ''anticlàssiques'' que seran un element de continuïtat en l'[[art romànic]] posterior.
   −
Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer sota l'influix de l'[[art etrusc]], i de seguida es van contagiar de l'[[art grec]], en el qual els romans varen entrar en contacte a les colònies de la [[Magna Grècia]] del sud d'Itàlia, que [[Antiga Roma|Roma]] va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els segles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, al segle II aC, [[Antiga Roma|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)|Macedònia]] i [[Grècia]].
+
Les primeres manifestacions de l'art romà varen nàixer baix l'influix de l'[[art etrusc]], i de seguida es varen contagiar de l'[[art grec]], en el qual els romans varen entrar en contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] del sur d'Itàlia, que [[Antiga Roma|Roma]] va conquerir en el procés d'unificació territorial de la península, durant els segles IV i III aC. La influència grega va aumentar quan, en el segle II aC, [[Antiga Roma|Roma]] va ocupar [[Macedònia (regió)|Macedònia]] i [[Grècia]].
   −
Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar els artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.
+
Fins a cert punt es pot pensar que l'art de Roma és una imitació i ampliació de l'[[art grec]], i per descontat de l'[[art etrusc]], pero l'esperit que va animar als artistes romans és totalment diferent d'aquells. La Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien.
   −
Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al [[segle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen almenys la [[República Romana|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] després de C.
+
Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en força homogeneïtat i autonomia des del segle III aC fins al [[segle V]] de la nostra era. Seguint les etapes que el seu devindre històric marca, destaquen al menys la [[República Romana|República]], fins a l'any 27 aC, i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'[[August]] fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars l'any [[476]] després de C.
   −
A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, almenys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'[[Periodo helenístic|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que a les províncies més tardanament incorporades a la cultura romana.
+
A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que es puga parlar d'escoles provincials, al menys durant l'época imperial. No obstant això, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneïtat cronològica, ya que en zones on l'art de l'[[Periodo helenístic|helenístic]] està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies incorporades més tart a la cultura romana.
    
==Bibliografia==
 
==Bibliografia==
126 643

edicions

Menú de navegació