Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
38 bytes afegits ,  17:19 24 oct 2013
sense resum d'edició
Llínea 9: Llínea 9:     
La primera Fallera Major de Valéncia fon [[Àngels Algarra i Azuara]]<ref>[http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/falleromayor/2011/03/16/las-fallas-hace-80-anos.html Las fallas hace 80 años]</ref> en [[1931]].
 
La primera Fallera Major de Valéncia fon [[Àngels Algarra i Azuara]]<ref>[http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/falleromayor/2011/03/16/las-fallas-hace-80-anos.html Las fallas hace 80 años]</ref> en [[1931]].
+
 
 
El [[25 de giner]] de [[1929]], [[Pepita Samper Bono]]<ref>[http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1929/pepita-samper-bono Pepita Samber Bono]</ref>, abillada en el trage de valenciana, va ser elegida en [[Madrit]] als 21 anys, Mis [[Espanya]] (en aquell temps era Senyoreta Espanya), al seu regrés a Valéncia, va ser homenajà con a la màxima representant de la nostra terra valenciana i va presidir les [[falles]] d’eixe any.
 
El [[25 de giner]] de [[1929]], [[Pepita Samper Bono]]<ref>[http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1929/pepita-samper-bono Pepita Samber Bono]</ref>, abillada en el trage de valenciana, va ser elegida en [[Madrit]] als 21 anys, Mis [[Espanya]] (en aquell temps era Senyoreta Espanya), al seu regrés a Valéncia, va ser homenajà con a la màxima representant de la nostra terra valenciana i va presidir les [[falles]] d’eixe any.
+
 
 
Aixina puix, Pepita Samper es convertix en el precedent més immediat de la figura de “Reina Fallera” que es crearia en [[1931]].
 
Aixina puix, Pepita Samper es convertix en el precedent més immediat de la figura de “Reina Fallera” que es crearia en [[1931]].
   Llínea 18: Llínea 18:  
Al aplegar la República el [[14 d'abril]] de 1931, es canvià el títul de “Reina Fallera” per el de “Bellea Fallera”, pero és en [[1933]], quan s'utilisà per primera volta el títul de Fallera Major.
 
Al aplegar la República el [[14 d'abril]] de 1931, es canvià el títul de “Reina Fallera” per el de “Bellea Fallera”, pero és en [[1933]], quan s'utilisà per primera volta el títul de Fallera Major.
   −
Des de Pepita Samper, que oficialment mai fon Fallera Major, pero sí ho va ser en el cor de tots els valencians, fins a l'época actual, any rere any, excepte els de la [[Guerra Civil]], les falles i els [[faller|fallers]], hem tingut el privilegi de simbolisar en una dona tots els sentiments d’una terra que en la festa fa gala del seu espirit generós, sensible, creatiu i amorós.
+
Des de Pepita Samper, que oficialment mai fon Fallera Major, pero sí ho va ser en el cor de tots els valencians, fins a l'época actual, any rere any, excepte els de la [[Guerra Civil]], les falles i els [[faller|fallers]], hem tingut el privilegi de simbolisar en una dona tots els sentiments d’una terra que en la festa fa gala del seu espirit generós, sensible, creatiu i amorós.
+
 
 
Són moltes les anècdotes i moments emotius de tots estos anys pero sense dubtes u dels més recordats es quan [[Sagrario Fernández de Cordoba]]<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3677_16_352867__Valencia-Sagrario-Fernandez-Cordoba-Durante-mucho-tiempo-pude-ruido-cascada Sagrario Fernández de Córdoba con la banda que subastó]</ref>, Fallera Major de Valéncia de [[1957]], va oferir en subasta la seua banda de Fallera Major per a ajudar als afectats per la tràgica riuada que va patir la ciutat de Valéncia en 1957.
 
Són moltes les anècdotes i moments emotius de tots estos anys pero sense dubtes u dels més recordats es quan [[Sagrario Fernández de Cordoba]]<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3677_16_352867__Valencia-Sagrario-Fernandez-Cordoba-Durante-mucho-tiempo-pude-ruido-cascada Sagrario Fernández de Córdoba con la banda que subastó]</ref>, Fallera Major de Valéncia de [[1957]], va oferir en subasta la seua banda de Fallera Major per a ajudar als afectats per la tràgica riuada que va patir la ciutat de Valéncia en 1957.
   Llínea 40: Llínea 40:     
<td>
 
<td>
 
+
[[Image:Fmv2014.jpeg|center|right|200px|]]
 
</td>
 
</td>
  
124 387

edicions

Menú de navegació