Regne de França

El Regne de França fon el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'Edat Mijana (s. IX) i l'Edat Moderna (finals del s. XVIII) - l'última corresponent al periodo de temps conegut com l'antic règim - i precedix a la proclamació de la Primera República Francesa. Després de la partició en tres de l'Imperi Carolingi - el Regnum Francorum - (751-843), es constituí la Francia Occidentalis (843-987), que en l'ascens al tro de Hug Capet el 987 se va convertir en el Regne de França. Va ser el 1204 que la paraula significa França per primera vegada, el territori sobre el qual eixercix l'autoritat del rei dels francs, que llavors va començar a nomenar-se de forma esporàdica rei de França. El sistema de la monarquia feudal, a poc a poc dona pas a una monarquia absoluta que va conseguir el seu apogeu als segles XVII i XVIII. El 1791, després de la Revolució Francesa, finalisa el sistema de monarquia absoluta, i el Regne de França passa a ser una monarquia constitucional. Menys d'un any després, la Primera República Francesa fon proclamada.

Bibliografia

• Jacques Bainville, Histoire de France, Éd. Arthème Fayard, 1924
• Georges Duby, Histoire de la France des origines à nos jours, Larousse
• Pierre Goubert i Daniel Roche, Les Français et l'Ancien Régime, Armand Colin, 1984
• Marcel Marion, Dictionnaire des institutions de France XVIIe   XVIIIe siècle, Picard, 1923
• Hubert Méthivier, Le siècle de Louis XIV, PUF collection Que-sais-je, 1988