− | |fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> Harris va classificar originàriament el llop marsupial dins el gènero ''[[Didelphis]] '', que [[Carl Von Linné|Linneo]] havia creat pels representants de l'orde [[Didelphimorphia]] de marsupials americans, descrivint-ho com ''Didelphis cynocephala''. El descobriment que els marsupials australians eren fonamentalment diferents dels gèneros de mamífers coneguts va conduir a la implementació del mètodo de classificació actual, i el [[1796]] [[Étienne Geoffroy Saint-Hilaire|Geoffroy Saint-Hilaire]] va crear el gènero ''[[Dasyurus]] '', on va situar el llop marsupial en [[1810]]. Per concordança entre la mescla de nomenclatures grega i llatina, el nom de l'espècie fon canviat a '' D. cynocephalus''. En [[1824]] [[Coenraad Jacob Temminck|Temminck]] va establir un nou gènero per a albergar-lo, ''[[Thylacinus]] ''.<ref>The Last Tasmanian Tiger: The History and Extinction of the Thylacine. Robert Paddle. 2002. Cambridge University Press. Pág.5 Isbn=0-521-53154-3. Anglés}}</ref> El seu nom comú prové directament del nom del gènero, originàriament del [[grec antiguo|griego]] ???A??? (''thylakos'', "butaca").<ref>The Concise Oxford Dictionary of English Etymology. T. F. Hoad (Ed.)1986. Oxford University Press. Isbn=0-19-863120-0 Anglés}}</ref> | + | |fechaacceso=4 de març de 2009|idioma=inglés}}</ref> Harris va classificar originàriament el llop marsupial dins el gènero ''[[Didelphis]] '', que [[Carl Von Linné|Linneo]] havia creat pels representants de l'orde [[Didelphimorphia]] de marsupials americans, descrivint-ho com ''Didelphis cynocephala''. El descobriment que els marsupials australians eren fonamentalment diferents dels gèneros de mamífers coneguts va conduir a l'implementació del mètodo de classificació actual, i el [[1796]] [[Étienne Geoffroy Saint-Hilaire|Geoffroy Saint-Hilaire]] va crear el gènero ''[[Dasyurus]] '', on va situar el llop marsupial en [[1810]]. Per concordança entre la mescla de nomenclatures grega i llatina, el nom de l'espècie fon canviat a '' D. cynocephalus''. En [[1824]] [[Coenraad Jacob Temminck|Temminck]] va establir un nou gènero per a albergar-lo, ''[[Thylacinus]] ''.<ref>The Last Tasmanian Tiger: The History and Extinction of the Thylacine. Robert Paddle. 2002. Cambridge University Press. Pág.5 Isbn=0-521-53154-3. Anglés}}</ref> El seu nom comú prové directament del nom del gènero, originàriament del [[grec antiguo|griego]] ???A??? (''thylakos'', "butaca").<ref>The Concise Oxford Dictionary of English Etymology. T. F. Hoad (Ed.)1986. Oxford University Press. Isbn=0-19-863120-0 Anglés}}</ref> |
| Hi ha dates científics que indiquen que el tilacín és un grup [[Basal (filogènia)|basal]] en el [[arbre filogenètic]] de [[Dasyuromorphia]] i que el [[diable de Tasmaniana]] és l'espècie viva més pròxima. No obstant, un artícul publicat al giner de [[2009]] en la [[revista científica]] [[Genome Research]] basat en el [[genoma mitocondrial]] del tilacín sugerix que ''[[Myrmecobius fasciatus]] '' (el numbat) és el seu parent més pròxim.<ref name="GR1">{{cita web|url=http://genome.cshlp.Org/content/early/2009/01/12/gr.082628.108|título=The mitochondrial genome sequence of the Tasmanian tiger (Thylacinus cynocephalus)|editorial=Genome Research, CSH Press|fecha=12 de giner de 2009| fechaacceso = 5 de març de 2009}}</ref> | | Hi ha dates científics que indiquen que el tilacín és un grup [[Basal (filogènia)|basal]] en el [[arbre filogenètic]] de [[Dasyuromorphia]] i que el [[diable de Tasmaniana]] és l'espècie viva més pròxima. No obstant, un artícul publicat al giner de [[2009]] en la [[revista científica]] [[Genome Research]] basat en el [[genoma mitocondrial]] del tilacín sugerix que ''[[Myrmecobius fasciatus]] '' (el numbat) és el seu parent més pròxim.<ref name="GR1">{{cita web|url=http://genome.cshlp.Org/content/early/2009/01/12/gr.082628.108|título=The mitochondrial genome sequence of the Tasmanian tiger (Thylacinus cynocephalus)|editorial=Genome Research, CSH Press|fecha=12 de giner de 2009| fechaacceso = 5 de març de 2009}}</ref> |