| El [[electromagnetisme]] descriu la interacció de partícules carregades en [[camp elèctric|camps elèctrics]] i [[camp magnètic|magnètics]]. Es pot dividir en [[electrostàtica]], l'estudi de les interaccions entre [[càrrega|càrregues]] en repòs, i la [[electrodinàmica]], l'estudi de les interaccions entre càrregues en moviment i la [[radiació]]. La teoria clàssica de l'electromagnetisme es basa en la [[força de Lorentz]] i en les [[equacions de Maxwell]]. | | El [[electromagnetisme]] descriu la interacció de partícules carregades en [[camp elèctric|camps elèctrics]] i [[camp magnètic|magnètics]]. Es pot dividir en [[electrostàtica]], l'estudi de les interaccions entre [[càrrega|càrregues]] en repòs, i la [[electrodinàmica]], l'estudi de les interaccions entre càrregues en moviment i la [[radiació]]. La teoria clàssica de l'electromagnetisme es basa en la [[força de Lorentz]] i en les [[equacions de Maxwell]]. |
− | L'electrostàtica és l'estudi dels fenòmens associats als cossos carregats en repòs. Com es descriu per la [[llei de Coulomb]], estos cossos eixercixen forces entre si. El seu comportament es pot analisar en termes de la idea d'un camp elèctric que rodeja qualsevol cos carregat, de manera que un atre cos carregat colocat dins del camp estarà subjecte a una [[força]] proporcional a la magnitut de la seua càrrega i de la magnitut del camp en la seua ubicació. El que la força siga [[atracció|atractiva]] o [[repulsió|repulsiva]] depén de la [[polaritat]] de la càrrega. L'electrostàtica té moltes aplicacions, que van des de l'anàlisis de fenòmens com [[tormenta elèctrica|tormentes elèctriques]] fins a l'estudi del comportament dels [[tubo electrònic|tubos electrònics]]. | + | L'electrostàtica és l'estudi dels fenòmens associats als cossos carregats en repòs. Com es descriu per la [[llei de Coulomb]], estos cossos eixercixen forces entre si. El seu comportament es pot analisar en termes de l'idea d'un camp elèctric que rodeja qualsevol cos carregat, de manera que un atre cos carregat colocat dins del camp estarà subjecte a una [[força]] proporcional a la magnitut de la seua càrrega i de la magnitut del camp en la seua ubicació. El que la força siga [[atracció|atractiva]] o [[repulsió|repulsiva]] depén de la [[polaritat]] de la càrrega. L'electrostàtica té moltes aplicacions, que van des de l'anàlisis de fenòmens com [[tormenta elèctrica|tormentes elèctriques]] fins a l'estudi del comportament dels [[tubo electrònic|tubos electrònics]]. |
| L'electrodinàmica és l'estudi dels fenòmens associats als closos carregats en moviment i als camps elèctrics i magnètics variables. Atés que una càrrega en moviment produïx un camp magnètic, l'electrodinàmica es referix a efectes com ara el magnetisme, la [[radiació electromagnètica]], i la [[inducció electromagnètica]], incloent les aplicacions pràctiques, com ara el [[generador elèctric]] i el [[motor elèctric]]. Esta àrea de l'electrodinàmica, coneguda com a electrodinàmica clàssica, fon sistemàticament explicada per [[James Clerk Maxwell]], i les equacions de Maxwell descriuen els fenòmens d'esta àrea en gran generalitat. Una novetat desenrollada més recent és la [[electrodinàmica quàntica]], que incorpora les lleis de la [[teoria quàntica]] a fi d'explicar la interacció de la radiació electromagnètica en la [[matèria]]. [[Paul Dirac]], [[Heisenberg]], i [[Wolfgang Pauli]] van ser pioners en la formulació de l'electrodinàmica quàntica. La [[electrodinàmica relativiste]] dóna unes correccions que s'introduïxen en la descripció dels moviments de les partícules carregades quan les seues velocitats s'acosten a la [[velocitat de la llum]]. S'aplica als fenòmens involucrats en [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]] i en tubs electrònics funcionant a altes tensions i corrents. | | L'electrodinàmica és l'estudi dels fenòmens associats als closos carregats en moviment i als camps elèctrics i magnètics variables. Atés que una càrrega en moviment produïx un camp magnètic, l'electrodinàmica es referix a efectes com ara el magnetisme, la [[radiació electromagnètica]], i la [[inducció electromagnètica]], incloent les aplicacions pràctiques, com ara el [[generador elèctric]] i el [[motor elèctric]]. Esta àrea de l'electrodinàmica, coneguda com a electrodinàmica clàssica, fon sistemàticament explicada per [[James Clerk Maxwell]], i les equacions de Maxwell descriuen els fenòmens d'esta àrea en gran generalitat. Una novetat desenrollada més recent és la [[electrodinàmica quàntica]], que incorpora les lleis de la [[teoria quàntica]] a fi d'explicar la interacció de la radiació electromagnètica en la [[matèria]]. [[Paul Dirac]], [[Heisenberg]], i [[Wolfgang Pauli]] van ser pioners en la formulació de l'electrodinàmica quàntica. La [[electrodinàmica relativiste]] dóna unes correccions que s'introduïxen en la descripció dels moviments de les partícules carregades quan les seues velocitats s'acosten a la [[velocitat de la llum]]. S'aplica als fenòmens involucrats en [[accelerador de partícules|acceleradors de partícules]] i en tubs electrònics funcionant a altes tensions i corrents. |