Canvis

}}

}}

'''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.

'''Dénia''' és una ciutat de la [[Comunitat Valenciana]]. Situada en la costa nort de la [[Província d'Alacant]]. Es tracta de la capital de la comarca de la [[Marina Alta]], també coneguda part d'ella com "Marquesat de Dénia". Conta en 43.704 habitants.

== Història ==

== Història ==

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és romà (Dianium), situant.se al nort d ela ciutat actual i front al antic port. Els textos clàssics i rests arqueològics indique que en el Sigle I a. C. les tropes de Sertòri establiren en Dianium una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].

En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la ivnasió almoràvide.

En època musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en [[1010]] per el amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència el [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la invasió almoràvide.

A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei de archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada per els borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de la Independència Espanyola]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerci de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.