Canvis

Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es van crear després de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es van crear després de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]]'', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.

El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]] '', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal.

El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a [[Valéncia]] el [[Justícia]].

El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a [[Valéncia]] el [[Justícia]].

Com a mostra d'interés de [[Jaume I]] en els furs, en [[1270]] [[Jaume I]] va tornar a ordenar els juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En [[1271]] va tornar a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents.

Com a mostra d'interés de [[Jaume I]] en els furs, en [[1270]] [[Jaume I]] va tornar a ordenar els juges que no s'atingueren als decrets sino als furs. En [[1271]] va tornar a confirmar els furs intentant deixar clara la seua voluntat de consolidació del nou règim. També als que s'adheriren el rei els condonaria alguns deutes pendents.

Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de [[Jaume I]] jurara també els furs en [[1277]], en la seua coronació. Pero va tindre un impacte important el fet que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i [[Aragó]], pero especialment per [[Valéncia]], per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]]'', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en [[Valéncia]] li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.  

Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de [[Jaume I]] jurara també els furs en [[1277]], en la seua coronació. Pero va tindre un impacte important el fet que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i [[Aragó]], pero especialment per [[Valéncia]], per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]] '', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en [[Valéncia]] li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.  

L'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].

L'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].

== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==

== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==

Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] van obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmanes]] i [[judeu]]s) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i de la resta de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]]'' es va impondre sobre el ''[[ius sanguinis]]'' per primera vegada en els regnes de la península.

Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] van obligar a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmanes]] i [[judeu]]s) va donar lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal va fer que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i de la resta de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' es va impondre sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials van atraure immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] va entrar en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials van atraure immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] va entrar en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].