Canvis

En 1914 consegui la [[habilitación]] (''venia legendi''), que es la maxima calificacio academica que una persona pot alcançar en certs països d'Europa i Asia. Entre aquell any i 1918 participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriaco, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El 6 d'abril de 1920 contrague matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se converti en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el 20 de setembre adquiri el carrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En 1921 se converti en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).

En 1914 consegui la [[habilitación]] (''venia legendi''), que es la maxima calificacio academica que una persona pot alcançar en certs països d'Europa i Asia. Entre aquell any i 1918 participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriaco, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El 6 d'abril de 1920 contrague matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se converti en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el 20 de setembre adquiri el carrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En 1921 se converti en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).

Schrödinger se traslladà a la [[Universitat de Zürich]] en 1922. En giner de 1926 publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]]'' un articul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succei a [[Max Planck]] en la [[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà Alemania en 1933, a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del Partit Nazi. Eixe mateix any se converti en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en la [[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademes el [[Premi Nobel de Fisica]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].

Schrödinger se traslladà a la [[Universitat de Zürich]] en 1922. En giner de 1926 publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un articul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succei a [[Max Planck]] en la [[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà Alemania en 1933, a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del Partit Nazi. Eixe mateix any se converti en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en la [[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademes el [[Premi Nobel de Fisica]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].

* [[1934]] Associat en la [[Universitat de Princeton]].

* [[1934]] Associat en la [[Universitat de Princeton]].

Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de [[tuberculosis]]. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach ([[Austria]]).

Faltà en Viena en 1961, als 73 anys, de [[tuberculosis]]. Li sobrevixque la seua viuda Anny. Fon soterrat en Alpbach ([[Austria]]).

=== ¿Que es la vida? ===

=== ¿Que es la vida? ===

En 1944 publicà en angles un menut volum titulat '''''¿Que es la vida?''''' (''What is life?''), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tingut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:# Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produixen els seus processos (véase ''[[neguentropía]]'').# Segon, que la quimica de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o proteïnes, deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]].

En 1944 publicà en angles un menut volum titulat '''''¿Que es la vida?''''' (''What is life?''), resultat d'unes conferencies divulgatives. Esta obra menor ha tingut gran influencia sobre el desenroll posterior de la Biologia. Aportà dos idees fonamentals:# Primer, que la vida no es aliena ni s'opon a les lleis de la [[termodinamica]], sino que els sistemes biologics conserven o amplien la seua [[complexitat]] exportant la [[entropía]] que produixen els seus processos (véase ''[[neguentropía]] '').# Segon, que la quimica de l'herencia biologica, en un moment en que no estava clara la seua dependencia d'acits nucleicos o proteïnes, deu basar-se en un “cristal aperiódico”, contrastant la periodicitat exigida a un cristal, en la necessitat d'una seqüencia informativa. Segons les memories de [[James Watson]], ''DNA, The Secret of Life'', el llibre de Schrödinger de 1944, ''What's Life?'' li inspirà a investigar els [[gens]], lo que li portà al descobriment de l'estructura de doble heliç del [[ADN]].

{{Traduït de|es|Erwin_Schrödinger}}

{{Traduït de|es|Erwin_Schrödinger}}

[[Categoria:Físics]]

[[Categoria:Físics]]