Diferència entre les revisions de "Matemàtica"
m (Text reemplaça - 'desenrroll' a 'desenroll') |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Historia == | == Historia == | ||
| − | És probable que l'home haja | + | És probable que l'home haja desenrollat conceptes matemàtics ans que l'escritura. El primer objecte reconegut que certifica el desenroll de les matemàtiques com a coneiximent transmitit per les primeres civilisacions està vinculat ad aplicacions especifiques: el comerci, la gestió de las collites, la mida de les superfícies, la predicció dels acontenyiments astronomics, i a voltes l' eixecució de rituals religiosos. |
Inicialment, les matemàtiques es centraven en l'extracció de les arraïls quadrades, de les arraïls cúbiques, la resolució d'equacions polinomials, la [[trigonometria]], el càlcul fraccionari, l'[[aritmetica]] de les totalitats naturals. Estes innovacions, bassades en l'estudi d'elements naturals i tangibles, són producte de les arcaïques civilisacions acàdia, babilònia, egipcia, chinenca i les de la vall de l'Indo. | Inicialment, les matemàtiques es centraven en l'extracció de les arraïls quadrades, de les arraïls cúbiques, la resolució d'equacions polinomials, la [[trigonometria]], el càlcul fraccionari, l'[[aritmetica]] de les totalitats naturals. Estes innovacions, bassades en l'estudi d'elements naturals i tangibles, són producte de les arcaïques civilisacions acàdia, babilònia, egipcia, chinenca i les de la vall de l'Indo. | ||
Revisió de 16:17 10 jun 2013
Matemàtica o matemàtiques (del llati mathematĭca, i este del grec μαθηματικά, derivat de μάθημα, coneiximent) és la ciència que tracta i estudia les propietats i relacions que involucren als ents abstractes, com són els números i figures geometriques, per mig de notacions bàsiques exactes i del raonament llògic. Les matemàtiques sorgiren com a conseqüència d'algunes necessitats de l'home, entre elles, fer els càlculs inherents a l'activitat comercial; per a medir la terra i per a poder predir alguns fenòmens astronòmics. Molts diuen que estes necessitats foren les que provocaren la subdivisió actual de les matemàtiques, en estudi de la cantitat, estructura, canvi i espai.
Historia
És probable que l'home haja desenrollat conceptes matemàtics ans que l'escritura. El primer objecte reconegut que certifica el desenroll de les matemàtiques com a coneiximent transmitit per les primeres civilisacions està vinculat ad aplicacions especifiques: el comerci, la gestió de las collites, la mida de les superfícies, la predicció dels acontenyiments astronomics, i a voltes l' eixecució de rituals religiosos.
Inicialment, les matemàtiques es centraven en l'extracció de les arraïls quadrades, de les arraïls cúbiques, la resolució d'equacions polinomials, la trigonometria, el càlcul fraccionari, l'aritmetica de les totalitats naturals. Estes innovacions, bassades en l'estudi d'elements naturals i tangibles, són producte de les arcaïques civilisacions acàdia, babilònia, egipcia, chinenca i les de la vall de l'Indo.
És en els grecs clàssics, entre els anys 600 i 300 AC, quan s'escomençaren a estudiar els aspectes teòrics de les matemàtiques per se. Influïdes sobre tot pels treballs anteriors i les especulacions filosofiques, buscaven encara mes abstracció. D'esta forma precisaren els conceptes de demostració i definició axiomàtica. Ademés, crearen dos branques: l'aritmètica i la geometria. La civilisació islàmica permeté la conservació de l'herència grega i la síntesis d'esta en els descobriments chinencs i indis, en quant a representació dels numeros. Ad ella es deu l'invenció del zero, de l'àlgebra, i la transmissió del sistema de numeració actual (en realitat d'orige indi o chinenc) a Europa.